El nostre sistema operatiu està col·lapsat, ens cal un ‘reset’ és a dir, la posada en condicions inicial del sistema. Però al meu voltant tothom insisteix en continuar obrint més i més carpetes. Al principi hi havia una sola carpeta: independència Amb el temps, s’han anat obrint noves carpetes, i subcarpetes replenes de documents: Presos
Què hauria passat si no haguéssim acatat el 155? I si els funcionaris i els càrrecs de confiança que els consellers legítims empresonats havien ells mateixos nomenat haguessin optat per negar-se a obeir les ordres dels suplantadors? Què hauria passat si no haguéssim acceptat les eleccions imposades? Com hauria estat si una vegada haver guanyat
Llegeixo la primera part del full de ruta, la que fa una diagnosi de la situació política: olen! anem bé! Quan arribo a la part propositiva, em desinflo. M’adono de la seva llangor, de les contradiccions, de la manca d’idees per establir un camí clar cap a la independència. La repressió de l’estat ha anat
Una de les raons per les quals no ens sentim apoderats com la tardor de 2017 és perquè ens han estat fent llum de gas per fer-nos dubtar de la nostra pròpia percepció i memòria. Per no parar bojos hem hagut d’apagar la tele, que abans era la nostra, i vacunar-nos contra la metzina que,
ANEM FLUIXOS D’INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL Un jutge que és vulnerable a la pressió dels seus superiors per tombar un tercer grau als presos polítics, també ho deu ser a la pressió que pugui venir d’altres bandes, per exemple, nosaltres. Però sembla que hem renunciat a fer pressió. Ho hem deixat de fer perquè som víctimes de
Quan es té la intenció d’adoptar o d’acollir, la família sol·licitant ha d’obtenir un certificat d’idoneïtat que implica uns estàndards satisfactoris en el nivell de convivència i de respecte entre els seus membres . Per això no entenc que alguns partits posin tantes energies en eixamplar, diuen, la família independentista descuidant i menystenint alguns membres
– El partit més transversal: el que té com a candidats ex convergents, ex d’ERC, ex PSC, ex Iniciativa, ex de tots, perquè és inclusiu i vol guanyar la independència. També el que ha aconseguit més adhesions d’altres partits que comparteixen el seu objectiu. – El que aposta per no evadir la confrontació que ens
Benvolguda Laura Borràs, Com que estic convençuda que un dels grans actius que tenim al país ets tu, et voldria demanar que facis tot el que puguis per mantenir-te com ets. Ei, que no és tan fàcil com sembla! No tothom arriba a la política de la manera que tu hi has arribat: amb il·lusió
Havent vist el ‘debat’ entre els candidats (de tot n’hi diuen debat) i sabent que cada oient vota segons s’emmiralla en un to i una manera de parlar i de fer, esgarrifa que algú es pugui sentir representat pel feixisme. Tractar el feixisme com si fos una opció política més per a mi és un
El més important del 23G no va ser aquell dia en particular (que per cert va ser el dia més fred de l’any i en puc donar fe) ni tampoc els resultats, ni la participació, ni les coses que es poden comptar amb xifres. El més important i revolucionari va ser … aquesta pregunta! Atrevir-nos
Hi ha una part important de la societat catalana que pateix desànim, tristesa, ràbia, culpa, baixa autoestima. No tothom és conscient que aquestes emocions, derivades del maltractament i la injustícia, poden condicionar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta. Entendre quina és la situació pot ser el primer
Em fa angúnia la dispersió de vots independentistes en les properes eleccions al Parlament. M’agradaria anar tots junts per sumar forces, no només perquè s’optimitzaria la representació, sinó sobretot per no haver de travessar tot un període de campanya veient com ens tirem dards els uns als altres. Tot i així, he de dir que