Espores al vent

Pepi Oller i Comellas

5 de maig de 2021
0 comentaris

EL FULL DE RUTA DE L’ANC

Llegeixo la primera part del full de ruta, la que fa una diagnosi de la situació política: olen! anem bé! Quan arribo a la part propositiva, em desinflo. M’adono de la seva llangor, de les contradiccions, de la manca d’idees per establir un camí clar cap a la independència.

La repressió de l’estat ha anat bombardejant aquí i allà en diferents fronts per tal que no donem l’abast en apagar focs: ara ataco la llengua, ara ataco l’escola, ara la llibertat d’expressió, ara us entretinc amb la monarquia, ara censuro per aquí, ara us dreno per allà, i les caixes de solidaritat, i els presos, i la taula de diàleg, i la por, i l’extrema dreta, i la censura, i l’auto censura… L’estat va desfent a un ritme infinitament superior al que nosaltres mai assolirem per reparar tot allò que ells destrueixen, perquè destruir sempre és més ràpid que construir, més encara quan es tenen tants mitjans. I em sap greu que l’ANC caigui en aquest parany de voler ser a tot arreu, en comptes de concentrar-se en el seu únic objectiu, com si no fos prou complicat i difícil. Ens calen TOTES les forces per fer la independència, no hauríem de dedicar-ne cap ni una a salvar els mobles de totes aquestes altres qüestions que la independència sola ja solucionaria i que ja tenen altres organismes que se’n poden encarregar. Voler-hi incloure tants aspectes tan sols crea una imatge plana, sense el relleu que faciliti veure tot allò que és més important. Clar que, per concentrar-nos en una proposta, caldria tenir-la i no la sé veure per enlloc tot i que, si deixéssim de banda la resta, potser la sabríem trobar.

I ara què en fem d’aquestes vint-i-sis pàgines tan ben redactades de proposició de full de ruta que no va enlloc? Apedaçar-lo per aquí i per allà? Els quinze dies que es donen són totalment insuficients per tal que les ATs el puguin llegir, debatre, si cal fer una esmena a la totalitat amb cara i ulls per poder ser presentada a l’AGO. Ara hi ha dues possibilitats: La conservadora és aprovar-lo perquè és el més fàcil i ens volem treure de sobre el tràmit necessari per continuar anar fent i qui dia passa, any empeny. L’altra és votar massivament en contra, provocar el sotrac necessari per possibilitar el debat amb profunditat que fa tant de temps que es necessita.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.