Espores al vent

Hi ha una part important de la societat catalana que pateix desànim, tristesa, ràbia, culpa, baixa autoestima. No tothom és conscient que aquestes emocions, derivades del maltractament i la injustícia, poden condicionar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de la realitat que ens envolta. Entendre quina és la situació pot ser el primer pas per superar-la.

QUIN ÉS EL PERFIL DEL MALTRACTADOR?

És algú que sembla molt poderós, però en el fons tan insegur que no es creu capaç de retenir la víctima si no és per la força. És possessiu, gelós, irresponsable, dona les culpes als altres dels conflictes que genera: ‘mira què em fas fer!’. Construeix parets de protecció, defuig parlar de temes per no haver d’afrontar qüestions que el fan sentir vulnerable. La seva manera de comunicar-se és agressiva: amenaça, humilia… per tal de degradar l’autoimatge de la víctima. No deixa espai per a la dissidència, fa impossible una comunicació serena, recorre al xantatge per obtenir allò que vol. Cerca empetitir els altres per crear-se la il·lusió que ell és gran. Té fantasies d’èxit: ‘si no fos per tu…’ (seria una democràcia plena!) Sovint és bo dissimulant; pot passar per un individu modèlic i condemnar en d’altres (indrets del món) les actituds abusives que ell practica.

COM ACONSEGUEIX DOMINAR LA VÍCTIMA?

D’una banda cerca aïllar-la socialment deteriorant la seva imatge pública, deshumanitzant-la (terroristas! fugados!) D’aquesta manera cerca també deteriorar la seva autoimatge (som covards, som mesells…). D’altra banda, cerca posar-la en una relació de dependència i submissió per tal de ‘domesticar-la’ i mantenir el control sobre ella. Pot fer-ho amb demandes trivials per alimentar l’hàbit de complaença i servitud, o bé fent-la sentir inútil amb demandes impossibles d’acomplir. Pren control sobre les seves finances, li oculta informació, manipula els fets per construir un relat i fer perdre el sentit de realitat a la víctima. De tant en tant, concedeix indulgències per alimentar la falsa idea que la relació pot millorar si la víctima s’hi esforça.

COM SE SUPERA UNA SITUACIÓ DE MALTRACTAMENT?

El primer pas és prendre consciència de la situació. Moltes persones no s’adonen dels efectes emocionals de l’abús i es fan retrets a si mateixes. Cal fer-se els següents plantejaments: si no es pot gestionar un conflicte sense amenaces ni retrets, si no es pot expressar lliurement, si no es respecten les necessitats de l’altre… aleshores la relació és tòxica i té greus conseqüències contra la dignitat de la persona (o de la col·lectivitat).

PER QUÈ ALLIBERAR-SE D’UNA SITUACIÓ D’ABÚS NO ÉS TAN FÀCIL COM SEMBLA?

Per dues raons: D’una banda la ment hi posa excuses, D’altra banda el maltractador farà tot el que pugui per no deixar anar la presa, de qui depèn.

QUINES EXCUSES HI POSA LA MENT?

A la ment li fa mandra canviar els patrons mentals que la víctima ha anat construint, sortir de la zona de confort en què està instal·lada, encara que li sigui perjudicial o la degradi: ‘no puc’, ‘els altres poden, però jo no’, ‘no em vull complicar la vida encara més’, ‘potser més endavant trobaré una situació més favorable’, ‘és massa poderós’, ‘sense ell no podré tirar endavant, el necessito’,  ‘ell em necessita’, ‘en el fons m’estima’, ‘em maltracta perquè l’importo’, ‘ho fa pel meu bé’, ‘m’ho mereixo’. Fins i tot per ments molt recargolades: ‘puc convertir el deixar-me maltractar en un acte de superació personal’.

L’ESPIRAL EN QUÈ ESTÀ ATRAPADA LA VÍCTIMA

Cal ser conscient que el maltractament té un patró cíclic que comença amb una situació que deriva en una acumulació d’angoixa i por per part de la víctima. Això porta a una situació de crisi que comporta culpa, crispació, intimidació i amenaça. Tot seguit hi ha una falsa disculpa per part del maltractador alhora que treu importància a l’incident i en projecta la culpa a la víctima: ‘potser m’he passat una mica, però si no m’haguessis provocat…’ (si no haguessis fet un referèndum sense el meu permís…!). Això dona pas a un període de reconciliació i calma que de seguida es transforma en calma tensa, i recomença el cicle.

Sortir de l’espiral passa per entendre que la fase de reconciliació no és el final del problema, sinó l’estadi previ per endinsar-s’hi més.

ESTRATÈGIES PER SORTIR DE LA TERANYINA

– Construir una xarxa de suport. Envoltar-se de gent positiva, que pugui ajudar a reparar l’autoimatge, a defugir la llàstima per un mateix, a trencar el pensament autodestructiu i a aportar un model de relació sana.

– Establir un llistat de línies vermelles pel que fa a comportaments que NO seran tolerats. ‘No m’està bé que…’ Sovint, pel sol fet de demostrar que no es tolerarà l’abús, el maltractament minva, ja que el primer pas per ser respectat és respectar-se un mateix.

– Persistir. Establir objectius assolibles que permetin recuperar la confiança en un mateix.

– Aprofitar les pròpies fortaleses, aprendre a triar positivament, deixar d’intentar agradar l’altre i concentrar-se en agradar-se un mateix.

– Posar-se al centre de la vida. Saber dir ‘no’, gaudir de les esperances. Donar valor als èxits.

– Estimular la voluntat de superar la situació. Saber que una persona que té una actitud pro-activa per alliberar-se i per apoderar-se atreu la solidaritat i la simpatia dels altres. En canvi, una persona que es deixa pegar, tan sols desperta llàstima.

COM SE SAP QUE S’HA ACONSEGUIT SUPERAR LA SITUACIÓ?

Quan s’ha aconseguit establir una relació entre iguals. Quan el maltractador ha deixat de fer por. Quan ens sentim lliures per poder decidir sobre la pròpia vida.

Fins que no s’hagi assolit aquest estadi és imprudent negociar amb el maltractador, ja que no es pot entrar en el seu terreny de joc sense perdre el respecte per un mateix i tan sols porta a recular en la pròpia sobirania.