He vist la “películ.la” de CiU per fer boca abans de la campanya electoral. M’ha semblat un pamflet, bàsicament dedicat als seus creients i convençuts, que pràcticament ja estan tots mobilitzats. En canvi, dubto que convenci a algú que encara estigui dubtant. Més aviat pot fer reaccionar a l’important nombre de votants o simpatitzants de ERC i PSC que encara no s’han mobilitzat.
En Miquel Sellarés ja ha dit el que li semblava però, en la meva opinió és massa tou en el fons del discurs tot i que la forma sembli molt contundent. Crec que a l’amic Miquel el continúa perdent la seva “transversalitat”, un concepte que, avui dia ja pràcticament només defensa ell i quatre amics més.
M’apunto a la interpretació que en fa en Saül Gordillo a la seva entrada sobre el tema en el seu bloc que, com altra gent, parla del possible “efecte Boomerang” del DVD. Com sempre en Saül a més de donar la seva opinió en el post abans esmentat, fa de “bloc de blocs” polítics a “Tsunami blocaire d’esquerres contra ConfidencialCAT” i a “Idees per reciclar el DVD de CiU”.
Em semblen molt interessants, també, les interpretacions de Joan Oliver, que explica “el perquè de tot plegat” des d’una posició clarament favorable al DVD, i d’en Pere Martí que n’apunta les avantatges i també els possibles inconvenients, en una línia molt semblant a la de Saül Gordillo que, com ja he dit, bàsicament comparteixo.
M’ha semblat entre patètic i divertit que, desprès del gran protagonisme de Duran i Lleida i Pelegri en el DVD, ara Unió Democràtica de Catalunya ens vulgui fer creure que no hi està del tot d’acord i, el que encara és pitjor, que la majoria de mitjans de comunicació els hi facin cas.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!