El PSC, Esquerra i ICV-EUA han decidit fer un acord per a un Govern d’Entesa Nacional pel Progrés.
Els resultats electorals van significar, d’una banda, que CiU va perdre el seu plebiscit contra l’anterior govern. De forma clara. D’altra banda, van suposar una nova oportunitat per a un govern catalanista i de progrés. El catalanisme de progrés (PSC, Esquerra, ICV-EUA) continua tenint la majoria social i continua sent el govern que millor garanteix la cohesió social i nacional simultàniament.
És un govern fet a Catalunya i en clau catalana. És un govern fort, que serà un equip per a fer polítiques constructives, estables i serenes. És un govern que vol la continuïtat de les mesures de l’estat del benestar que va iniciar l’anterior. És un govern valent que ha resistit les pressions del PSOE, els poders fàctics madrilenys i d’alguns barons del PSOE i del PP que volien un govern encapçalat per CiU sense la presència d’Esquerra.
Amb aquesta opció, Esquerra és coherent amb la seva aposta estratègica de l’últim congrés d’esdevenir la força hegemònica de l’esquerra catalana, de ser l’esquerra nacional. Hi ha 1,2 milions de persones a Catalunya que es declaren, simultàniament, de centre-esquerra i més (o tant) catalana com espanyola: aquesta és la gent a la que Esquerra vol arribar per a configurar una majoria social nacional i de progrés.
CiU, a més de perdre el seu plebiscit contra el govern anterior, tenia com a prioritat explícita l’acord amb el PSC, i el que és més greu, utilitzant al PSOE i els poders fàctics de Madrid per a establir una psoevergència explícita o implícita a Catalunya (“Sobre resultats i pactes”). És cert que el PSC no va més enllà de l’Estatut retallat i que va presentar esmenes a Madrid a l’Estatut del Parlament, però CiU tampoc va més enllà de l’Estatut retallat i va fer el pacte Mas-Zapatero que va traïr i enterrar l’Estatut del Parlament. Dit amb altres paraules, un govern d’Esquerra amb CiU no representa cap valor afegit ni a l’àmbit de la cohesió nacional ni a l’àmbit de la cohesió social. Al contrari, el que s’ha anomenat un “front nacional” CiU-ERC no té cap valor afegit a Catalunya i suposaria dificultats afegides pel desplegament de l’Estatut a Madrid.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!