Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
Vaga de bloc avui… No escrivim apunt propi, sinó que inclourem únicament un poema preciós i emblemàtic del poeta gadità Rafael Alberti, dedicat a Dolores Ibàrruri La Passionària, però que ens hem fet nostre. Visca els treballadors i les treballadores!!!
UNA PASIONARIA PARA DOLORES
¿Quién no la mira? Es de la entraña
del pueblo cántabro y minera.
Tan hermosa como si uniera
tierra y cielo de nuestra patria.
¿Quién no la escucha? De los llanos
sube su voz hasta las cumbres,
y son los hombres más hermanos
y más altas las muchedumbres.
¿Quién no la sigue? Nunca al viento
dio una bandera más pasión
ni ardió más grande un corazón
al par de un mismo pensamiento.
¿Quién no la quiere? No es la hermana,
la novia ni la compañera.
Es algo más: la clase obrera,
madre del sol de la mañana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No sé si te quelcom a veure la COS en la edició d’aquest poema. En qualsevol cas, hi han poemes i poetes en llengua catalana… Però ja se sap, aqui mana CCOO i UGT, molt catalans ells.
Respecte a la Ibarruri, aquesta fou la que enmig de la guerra civil espanyola i revolució social va apostar clarament per la República burguesa enfront la revolució proletària popular. Ella i el seu partit (PCE i PSUC) va esclafar a treballadors i treballadores d’Aragó i Catalunya (i de tot l’Estat) pel sot fet de que no volien sotmetrès al poder de torn.
Que cadascú tregui les conclusions, però seria convenient saber un xic de les històries abans de fer segons quins homenatges.