Quinta Temporada – Episodi 6  (programa 44)

+ “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

ESTELLÉS, DE NOU, AL CAMP DE TÚRIA

El 1924 nasqué a Burjassot el gran poeta Vicent Andrés Estellés i enguany moltes institucions i associacions valencianes i valencianistes commemoren aquest centenari. Nosaltres, matiners com som, ja li vam dedicar un programa de Cròniques Edetanes el desembre passat: “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles“. En aquell pòdcast, núm. 36, un grup de joves estudiants recitaven un recull de versos espigolats per Clara Rozalén on la ciutat de Llíria era la protagonista de diversos poemes estellesians.

Ara és l’entitat Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria la que, dirigida per Pep Jordan i representada per Paco Marín, ha volgut sumar-se al centenari del poeta de Burjassot. L’acte, celebrat el 25 d’abril, ha consistit en la presentació del llibre Una tendresa oculta, on el professor i poeta Jaume Pérez Montaner recull i mostra una memorable antologia de la millor poesia de Vicent Andrés Estellés.

El ponent, amb un llenguatge lúcid i brillant, va presentar les seues vivències, la seua relació amb el poeta burjassotí i els motius que el van impulsar a publicar aquesta antologia estellesiana. Però deixem al mateix Jaume Pérez Montaner que ens conte de viva veu el seu relat.

I després d’assaborir els pimentons torrats, moment d’escoltar una selecció de les intervencions posteriors de la gent… magranes, Llíria, premi d’honor de les lletres catalanes, repressió, paraules explicatives del propi Estellés en una entrevista de 1987, roses de paper, Montevideo… El públic pren la paraula… i Paco Marin, conductor d’aquest acte, posa el punt final recitant a Vicent Andrés Estellés…

Fins ací les paraules de Pérez Montaner, el qual ens ha fet veure la profunditat i l’extensió dels poemes d’Estellés, admirat pels grans estudiosos de la literatura occidental, traduït a diverses llengües, però també un home senzill, fill de forners, molt pròxim als problemes i al llenguatge de la gent que l’envoltava, a la gent del poble.

A continuació hem escoltat les aportacions de diversos membres del públic i les contestacions del ponent, amb la qual cosa s’han afegit nous aspectes relacionats amb l’obra i la vida d’Estellés. Així, hem conegut la concessió del premi d’honor de les Lletres Catalanes i la furibunda reacció dels propietaris de Las Provincias que el van acomiadar immediatament.

Especial importància  han tingut les paraules de Paco Rozalén, el qual va posar damunt la taula el tema poètic de “les magranes”, un element simbòlic que es repeteix sistemàticament en l’obra estellesiana i que creu íntimament relacionat amb l’experiència del poeta en les seues visites a Llíria, tal com ja es va posar en relleu en l’anterior pòdcast núm. 36.

En resum, un Jaume Pérez Montaner ens ha presentat la vida i l’obra del més gran poeta valencià des d’Ausiàs Marc, un home “com qualsevol altre”, que va saber retratar en vers les tribulacions, els conflictes i els sentiments de la gent del seu temps i del seu país, que és el nostre.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Quinta Temporada, “Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

+ Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

+ Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)

Els camins, i designis, dels humans són inescrutables… críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l’època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals…

Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona… per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra… històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

Benvingudes i benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes… Benvinguts i benvingudes a les gestes i embolics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta…

01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil

02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel

03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona

04 Acomiadament celestial

Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s’obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d’altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Quinta Temporada, “Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

A l’anterior pòdcast, el 41, de Cròniques Edetanes, “Una història de falles a Llíria”

Manolo Sànchez Vidagany ens parlava d’una falla infantil “itinerant” l’any 1950 que va tindre molt d’èxit i va ser molt celebrada. Hi havia molts testimonis d’ella, però poca concreció… gràcies al pòdcast acabem de rebre documentació directa i completa de la mateixa com és el seu llibret oficial…

Ens l’ha proporcionada el que va ser president d’eixa comissió “SIMEONIN el del forn” (Sime Galduf, 14 anys en aquells temps) que estava, a més, composta pel Secretari RAFAELIN el de la terra, depositari MIGUELITO el Fullasco, cobrador LLUISET Guardiola i els vocals PEPITO el Pintoret, AGUSTINET el de Taroncher, VISANTICO el Rateret, MIGUELITO, el Torró i PEPET el del Carroser… i la Fallera Major Mari Trini Salas… així com la Cort d’Honor: Conchita Miguel, Mari-Tere Marti, Rosarito Montesinos, Paquita Nacher, Conchita Calvo, Amparin Botella, Sunsionin Torres, i Marujin del Rio…

I el programa de les festes… dijous 16 març a la nit plantà de la falla davant de ca la Viuda… divendres 17, a l’una, trasllat de la falla a la Plaça Major Antiga (a la Vila Vella), cercavila i cavalcada infantil… dissabte 18, trasllat de la falla als quatre cantons de ca Bomba, cercavila i desfile… diumenge 19 de maç 1950, a la una, trasllat a la plaça dels Carlistes, on se cremarà a les 10 de la nit…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Amb la participació de Manuel Sànchez Vidagany.

Quinta Temporada – Episodi 3 (programa 41)

+Edeta en flames 2: llibret d’una falla infantil itinerant a Llíria el 1950

Les falles són una interessant manifestació festiva que, a diferència d’altres festes, penetra en diversos camps de la nostra societat, com ara l’art, la música, la política, la moral i la ideologia. Són, per tant, un fenomen complex i canviant que ha anat adaptant-se a cada època i pensament de la nostra història.

Manolo Sánchez Vidagany ens fa una visió panoràmica, de Llíria estant, d’aquesta festa, dels diversos aspectes i dels diferents elements que la componen; com han arribat a introduir-se al món de les falles o com han desaparegut. La seua interessant exposició recorre els diversos barris llirians i els principals personatges que donaren vida a les comissions falleres. També fa una perspicaç aproximació al fenomen local de les bandes, com un element vertebrador de la gènesi fallera de Llíria. Heus ací la seua intervenció.

+info: ‘Cendres i poble. Una història de falles a Llíria‘ article de Manolo Sànchez Vidagany i Josep M.Izquierdo “El poeta del foc” a @LaVeudeLliria

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Reportatge del periodista Miguel Castellano al ‘Dijous Notícies’ (minut 21:15) de Telepobla del passat 29 de febrer de 2024 i on es fa ressò del pòdcast 40 de “Cròniques Edetanes” () que porta per títol “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria” on relatem (amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis i Vicent Galduf) uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

I també dóna a conéixer la nova sintonia d’aquest pòdcast d’història del Camp de Túria creada per José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras segons la tradicional “Dansa dels oficis de Llíria”.

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis… on relatem uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

“Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l’espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l’oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir “atzucac, carreró sense sortida”. Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l’Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d’on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d’aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l’asfalt del pàrquing d’un gran centre comercial.

Ja a l’Edat Mitjana, aquest lloc s’anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d’aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l’espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l’Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l’escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d’un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d’un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer “el Capiró de Jueu”, el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l’estigma diabòlic que jau sota l’asfalt no s’esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d’una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d’un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?”

Joan Bell-lloc

Primera pàgina del llibre “L’home mort” d’Alfons Cervera:

+ Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d’un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Quinta Temporada, “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Versió 2024 de José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras i que és la nova sintonia del pòdcast d’història del Camp de Túria “Cròniques Edetanes“. Un ball amb segles d’història, i molt desconegut actualment, adaptat magistralment als nostres dies actuals amb pretensions de reviscolar-lo…

“Dansa dels oficis de Llíria” és el nom que es dóna a una dansada molt antiga autòctona de Llíria i que es ballava popularment per festes, interpretada històricament amb tabalet i dolçaina com a instruments, marcant així diferents ritmes i melodies.

Es ballava formant parelles que representaven distints oficis, per això el seu títol. Cadascuna de les persones que dansava portava en la mà els instruments de treball característics del seu ofici. Així per exemple: el fuster, martell i fusta; el barber, navalla i tisora; obrer de vila, paleta i martell; cuirer, martell i cuiro…

Ací teniu una versió del Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ https://www.youtube.com/watch?v=ImCXUYF1VzE

… i ací la versió que els edetans “Saó” varen enregistrar al seu disc ‘La Perereta’ https://www.youtube.com/watch?v=OTjWFP0SQ-U

+info

Quinta Temporada – Episodi 1 (programa 39)

Agraïm, des d’aquest pòdcast, a Juanjo Adrià la seua investigació, el seu calmat i profund estudi que ha tret a la llum un dolorós capítol de la història recent amb la mort i la vida com a protagonistes.

EDETANS ALS CAMPS DE CONCENTRACIÓ NAZIS

Els fets que han dut a terme els humans –de vegades inhumans–no són sempre fàcils d’oblidar o d’amagar. Hi ha algunes persones que, anticipant-se a Sant Pere i al Judici Final, es dediquen a remoure papers, a proposar hipòtesis, a estudiar i comparar els fets que s’han realitzat en un passat remot o pròxim. No és el Judici Final, és el Judici de la Història. I Llíria té la sort de tindre actualment tota una plèiade d’historiadors experimentats i inquiets que no paren de remoure llibres i pàgines web per tal de traure a la llum personatges i fets aparentment oblidats, amagats o desconeguts.

I avui és el doctor Juanjo Adrià el que ens exposa el fruit del seu treball d’investigació: 27 noms d’edetans del Camp de Túria i els Serrans que van ser víctimes de l’odi del feixisme, del nazisme i altres ismes que campen per Europa des de mitjan segle XX i que encara cuegen.

Aquest historiador ens explica la mecànica freda d’una maquinària dissenyada per destruir la vida de tota una generació de joves europeus a causa, simplement, de les seues idees, diferents de les que ells volien imposar.

Després d’una mirada panoràmica que va des del triomf del franquisme, amb els camps de refugiats a França, passem a la derrota de l’exèrcit francés, l’ocupació nazi i l’articulació de la Resistència, per uns, o l’internament als camps de treball alemanys per uns altres. És a dir, la mort per extenuació com a projecte final per als Rotspanien.

Després d’aquesta visió global, Juanjo Adrià concentra la mirada en els casos concrets de dos llirians que passaren per aquesta dolorosa experiència i que ell presenta com dos models completament diferents: Miquel Portolés Cotanda i Josep Badia Agustí. El primer és un personatge amb molta repercussió política que va participar i va pertànyer a diversos moviments i partits de forta implicació social, tot ocupant càrrecs d’importància en aquestes organitzacions polítiques i socials.

El segon, al contrari, és un home fosc del qual es tenen poquíssimes notícies. Un rellotge de butxaca, però, ens ha revelat la seua existència que ara, el doctor Adrià trau de nou, des de les clavegueres del silenci, a la llum de la Història.

Té la paraula Juanjo Adrià…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 1 de la Quinta Temporada, “Els deportats als camps de concentració nazis nascuts al Camp de Túria i la Serrania”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Quarta Temporada – Episodi 11 (programa 38)

“El 13 de desembre de 2023 es compliren cent anys del naixement a Llíria de l’escriptor Pasqual Enguídanos Usach, més conegut a través de diversos pseudònims literaris, especialment el de George H. White.

Ha estat considerat un dels millors escriptors de literatura popular del segle XX a la Península i l’iniciador de la ciència-ficció contemporània al nostre país, sent tot un referent a Europa.

Si Pascual haguera viscut en un altre context social i polític, en contacte amb la literatura contemporània exterior i amb temps per a escriure de forma pausada, possiblement haguera pogut desenvolupar-se com un gran escriptor de novel·les. La seua sorprenent capacitat d’imaginació i la qualitat de la seua escriptura ho avalen.

Aquesta commemoració del seu centenari és una oportunitat d’or que ha de servir per a continuar recuperant i valorant la seua gran obra i també perquè les generacions més joves tinguen l’oportunitat de conéixer i puguen llegir els llibres d’un escriptor que passà per la vida amb humilitat i desapercebut per als seus conveïns…”

Francesc Rozalén

+ “George H White”: en el centenari del naixement de Pascual Enguidanos

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 11 de la Quarta Temporada, “L’edetà George H. White, tot un referent de la ciència-ficció europea”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Quarta Temporada – Episodi 10 (programa 37)

En aquesta segona part de les notícies periodístiques del s. XIX, dedicades al Camp de Túria (programa complementari del pòdcast “Successos i desgavells als pobles edetans al segle XIX (primera part)“, els diaris madrilenys recullen una sèrie de dades sobre la nostra gent, els seus problemes, anhels i afanys, sobre el seu modus vivendi que, gràcies a les impremtes d’aquell temps i als mitjans tècnics d’avui, podem llegir i analitzar ara des de la comoditat del nostre sofà.

En un principi, tendim a veure aquestes notícies com coses d’un món remot, molt allunyat de la nostra gent, tan culta, neta, alfabetitzada i democràtica. I els mirem amb displicència, gairebé com si es tractés d’indígenes amb tapa-rabos. Però una simple anàlisi dels fets ens descobreix amb gran sorpresa nostra que el món d’avui és, pràcticament, el mateix que el de fa cent cinquanta anys. Els anhels, els afanys i els problemes els repetim i els repetim una vegada i una altra, sense eixir-nos-en del cercle viciós.

En les nostres actuals festes de Nadal, per exemple, sentim comentaris i reflexions sobre el fet que s’han convertit en una excusa comercial, que s’ha perdut l’esperit nadalenc d’antany, quan Nadal era una festa religiosa on se celebrava el “naixement del Nen Jesús”. Però la lectura dels diaris del 1850 ens presenta un Nadal molt més pròxim a la nostra carrera consumista del qual ens pensàvem. Calia comprar torrons, tortades, botelles de vi i, especialment, tota classe de volateria, amb els titos al davant i, a més, anaven dels pobles a la ciutat, amunt i avall, com a regals o com a pagament. El Nadal del 1850 era, també, una festa que girava entorn del sempitern déu anomenat Diners, una qüestió, si fa no fa, com ara.

Paral·lelament, veiem també tot un ajuntament, el de la Pobla, tancat a la presó per qüestions de prevaricacions i malversacions. És una notícia que no tindria res d’estrany si li canviàrem la data i li’n posàrem 2023, aplicable a qualsevol poble del nostre voltant, a qualsevol govern autonòmic o a qualsevol cúpula dels grans partits. Tampoc en això no hem canviat gaire des del 1850.

En resum, estem davant d’un manoll de notícies que, més que descobrir-nos un món remot i passat, ens serveixen per a preguntar-nos i reflexionar si verdaderament el coneixement de la història serveix per a no repetir els mateixos errors comesos una vegada i una altra. Podem consolar-nos vanament pensant que la violència d’aquells crims i robatoris, enmig de la carretera, ja són història però, ben mirat, no serà que els lladres simplement han canviat el mètode de deixar-nos amb el cul en l’aire?

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quarta Temporada, “Un galliner de notícies als pobles edetans al segle XIX, segona part)”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Quarta Temporada – Episodi 9 (programa 36)

LLÍRIA ALS TEXTOS DE VICENT ANDRÉS ESTELLÉS

Joan Bell-lloc

El passat 28 d’octubre, en el marc de la festa Estellés 2023 al Casal del Camp de Túria d’Acció Cultural del País Valencià tinguérem l’oportunitat de conéixer amb més detall la presència de la ciutat de Llíria en la creació literària del poeta de Burjassot.

Clara Rozalén ha realitzat un magnífic estudi i recerca en l’obra estellesiana i ha tret a la llum, de nou, un conjunt d’escrits en què Vicent Andrés descriu les seues experiències i sentiments que, des de ben menut, li havien provocat les anuals romeries i pelegrinatges a Sant Miquel de Llíria. Són molts els poemes en què el poeta descriu el santuari, però també pinta amb vivíssims colors els bigarrats carrers de la vila en festes i de l’ermita i la font de Sant Vicent. També es recullen als poemes fugaces ressenyes de la ruta, amb carro, des de sa casa de Burjassot a fins a Llíria, passant pels coneguts indrets del Pixador i el Pla del Pou, la Pobla i Benissanó, amb el record dels fets passats que li evoquen aquests llocs.

Però és la costa de Sant Miquel i l’interior del santuari allò que li provoca un èxtasi dels sentits, amb colors, calors i olors, amb sensacions contraposades que van des de la molèstia de la multitud de les persones, les mosques i la pols fins a l’espectacle corprenedor dels invàlids i alesiats, els ciris i els murmuris dels precs i les llàgrimes suplicants.

Per altra part també apareixen nombrosos elements “profans” que ens fan descobrir la Llíria de mitjan s. XX, principalment els productes agrícoles que els particulars oferien als visitants, i el vi i les xulles i, per damunt de tots “l’oferida magrana”, símbol de la tardor que obria les portes justament amb la santmiquelada.

Tot aquest conjunt de vivències del poeta, recollides a la seua obra, han estat estudiades per Clara Rozalén Heredia, llicenciada en Filologia Hispànica, Titulada Superior en Música, Màster en Musicologia i Educació Musical i professora de llengües i literatures a l’IES  Laurona de Llíria. A més, Clara forma part del grup de teatre Assaig de la Universitat de València, i hui estarà acompanyada per cinc membres d’aquest grup que recitaran els poemes seleccionats d’Estellés. Són els companys Marta Cloquell, Rafa González, Andrea Izquierdo, Àfrica Sanchis i Bruno Tortosa.

Amb ells comença el recital.

+ “Vicent Andrés Estellés i la romeria a Sant Miquel de Llíria en temps de pandèmia” Francesc Rozalén

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quarta Temporada, “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles amb Clara Rozalén”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Els versos de Vicent Andrés Estellés en la veu de l’edetana Mireia Vives i la simfonia de la Unió Musical de Llíria…

… i que ressonaven també, amb molt de ritme, per terres edetanes!!!

Quarta Temporada – Episodi 8  (programa 35)

Amb Ferran Navarro autor del llibre…

…i la participació deJoan Bell-lloc, de l’Institut d’Estudis comarcals del Camp de Túria,  Eduard Beneyto, dels Miquelets del Regne de València, Francesc Ferrer, de l’editorial Denes, i el tabalet d’Andone Garcia, d’Estrela Roja i el Tudell.

“Som al davant d’un llibre excepcional: un recull de músiques i cançons de la terra, de la pàtria, que foren interpretades pel nostre poble en els temps d’una guerra ignominiosa d’ocupació, que acabà amb la imposició dels Decrets de Nova Planta de la monarquia borbònica contra els nostres furs, costums, institucions, llengua i béns, amb una repressió terrible…

Ferran Navarro ha fet un treball importantíssim de recerca i recopilació d’aquelles músiques i cançons que el nostre poble, sotmès però no vençut, va crear per a no defallir i continuar lluitant per la llibertat”

Extracte del pròleg que Josep Guia va fer al llibre i que ens serveixen perfectament d’introducció al present pòdcast on parlarem del significat de la paraula “Harca”, narrarem un episodi de repressió borbònica fulminant al Camp de Túria durant la guerra de Successió, coneixerem el que és la recreació històrica d’aquella època i obrirem el llibre per a viure les històries… i les músiques!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quarta Temporada, “Harca, harca, harca! Músiques de la guerra de Successió”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Quarta Temporada – Episodi 7  (programa 34)

Amb Carme Cardona i les narracions d’Hèctor Martínez i Joan Bell-lloc i la col·laboració de l’Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria i l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria.

L’oralitat com a creadora de la realitat i eina de comunicació popular…

Té la paraula Carme Cardona…

Recuperar les tradicions orals i compartir-les: desig i anhel de Carme Cardona i de Cròniques Edetanes.

(Estigueu atents: pròximament vos presentarem el relat de “Valera”, una història real, dramàtica i tràgica que va passar al segle XVII a la nostra comarca en un paratge macabre i maleït on tres-cents anys després va tindre una segona part també cruenta amb “L’home mort”… serà un relat de Carme Cardona amb epíleg d’Alfons Cervera i que podreu escoltar a Cròniques Edetanes).

Per això el punt final d’aquest programa serà retrobar la rondalla valenciana d’arrel urbà, i amb sabor edetà, de “Matilde, el darrer viatge”.

Enric Llopis ens va contar en primera persona uns fets reals de fa més de cinquanta anys esdevinguts a les veïnes terres dels Serrans i Carme Cardona ho va transformar màgicament en una arrel de llegenda seguint el camí de les nostres històries de tradició oral.

Obriu les orelles que rescatem de l’oblit a la Matilde per fer-la volar cap al seu darrer viatge…

Així mateix és bon moment per a descobrir o tornar a escoltar altres pòdcast de Cròniques Edetanes relacionats amb aquest programa com són:

+ Animetes edetanes, arrels de llegenda

+ Matilde, el darrer viatge

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Quarta Temporada, “La màgia de la paraula. Rondalles i llegendes del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music