vicentgalduf

XafaNúvols

Arxiu de la categoria: Pòdcast

Pinzellades del futbol llirià als anys 1950 i 60 amb Alfons Cervera i Sime Galduf. Pòdcast 48 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 10 (programa 48)

… i la col·laboració de Sime Jordan

“Diuen, Joan-Carles Martí i Toni Mollà en el seu llibre que acaba d’aparéixer amb el títol irònic Sobretot que perda el Madrid, diuen que, textualment, el futbol forma part de la memòria dels nostres orígens. I bé, l’entrevista que escoltareu a partir d’ara mateix ve d’eixa acotació que fan Toni i Joan Carles. Jo vaig arribar a Llíria quan tenia onze anys, a finals del 50, i la meua referència, el meu espai, va ser immediatament el futbol. El futbol en aquella època dels xiquets molt menuts, com era el meu cas, eren les dos parròquies de la plaça de l’Assumpció i la de Sant Francesc, eren els aspirants que es deien aleshores. Després vam anar creixent i sobretot vam anar creixent amb unes certes referències que per a nosaltres eren sobretot del futbol. Per a altra gent les referències eren les del bàsquet a Llíria. I les nostres referències del futbol eren fonamentalment dos. Aquests dos foren futbolistes professionals com eren Sime Galduf i Vicent Navarro Pareja. Vicent vivia enfront del forn que tenien els meus pares al carrer Major, el forn de Sant Miquel, i molts dies Vicent jugava amb nosaltres, els xiquets, al carrer amb aquelles pilotes de drap o de paper que ens féiem nosaltres mateixos. Aquestes van ser els dos exemples més importants, ho he comentat moltes voltes. Un altre gran exemple per a nosaltres era Pedro García. Per a mi Pedro, a banda de ser un bon futbolista, és una de les millors persones que he trobat en la meua vida. I una altra quarta referència és Taroncher, amb qui vaig jugar encara en la segona refundació del club de futbol a Llíria i que per a la gent que aleshores teníem 17 i 18 anys, Taroncher era el nostre mestre.

El que escoltareu a partir d’ara, com dic, és tota aquesta experiència. Experiències dels que érem uns xiquets, i com jo moltíssims més xiquets a la Llíria dels anys seixanta relacionades amb el futbol i jo crec que res millor que haver pogut parlar d’aquell temps, d’aquell futbol, d’aquella manera d’entendre la vida i el futbol amb Sime Galduf, una de les persones més importants per al futbol a Llíria i sobretot per a una generació com la meua, de joves que aspiraven a jugar al futbol d’una manera o d’una altra, tant des del punt de vista professional com des del punt de vista amateur, de tot. Per tant, espere que gaudiu d’aquesta conversa en la qual participa evidentment Sime Galduf, com a protagonista principal, i on està també el seu nebot Simó Jordan, editor del pòdcast. i on també estic jo, contant tots tres l’experiència de cadascú i del futbol a la ciutat de Llíria. Espere que vos agrade.”

Alfons Cervera

 

+ Amb l’anècdota d’aquesta fotografia comencem el pòdcast: final de copa 29 maig 1949. València 1- Athletic Club 0. A la part de l’esquerra de la imatge, Simeón Galduf (pare i iaio respectivament dels dos Simes) i Vicent Seguí, edetà d’adopció i autor del gol.

 

+ En epoques distintes, però Sime Galduf i Alfons Cervera compartiren el mateix equip local, “Aspirantat” vinculat a l’església de la plaça de Llíria. A la primera foto de 1949 Sime és el segon per l’esquerra i a la imatge següent, del 1960, Alfons és el tercer per l’esquerra.

+ Primavera any 1954. Un dels últims partits disputats al camp de futbol del Pla de l’Arc. Darrere, a l’esquerra, s’observa la fàbrica de Rios on actualment està el pavelló. Començant per l’esquerra, dempeus: Enrique el Florero, Pedro Garcia, Benjamin el Gallo, Pasqual, Fermin, Burgos i Soriano el Tranquilo. I acatxats: El Botifarrero, Navarro Pareja, Nácher, Sime Galduf i Silvestre.

+ Anys 50 Sime abans d’un partit amb la Penya Corbata.

+ Temporada 1953-54 amb el València CF juvenil. Sime és el segon per l’esquerra baix.

+ 13 novembre 1955, al Vallejo en un partit de juvenils del Llevant UE i València CF, al minut 73 de cap Sime Gaduf marca l’empat a 1, resultat amb el qual acabaria el partit.

+ L’anècdota del Pic de l’Àguila (entre Gàtova i Altura) que narrem al pòdcast i que té com a protagonistes Pedro (segon per l’esquerra dalt) i Sime (tercer per la dreta baix) acabaria podent disputar la Penya Corbata el seu partit a Navaixes en agost de 1956… i golejant!!!

+ Any 1958, Sime debutant amb el CD Tortosa

 

+ Temporada 1959-60: estadístiques completes del CD Tortosa. Sime Galduf  Lapiedra, esportivament ‘Galduf’, de 30 jornades va disputar 28 partits amb un total de 2.520 minuts i va marcar 7 gols.

+ 1960 al Collao, dos edetans il·lustres: Navarro Pareja amb l’Alcoià i Sime Galduf amb l’Alzira.

+ Any 1963, última temporada de Sime Galduf (baix segon per l’esquerra) a l’Alzira UE

+ Any 1966, renaix com a entitat el CF Llíria i allí trobem a Alfons Cervera (dalt, quart per l’esquerra)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 10 de la Quinta Temporada, “Pinzellades del futbol llirià als anys 1950 i 60 amb Alfons Cervera i Sime Galduf”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

 

Articles d’Alfons Cervera que tenen com a protagonisme el C.F. Llíria:

+ Llibre de festes de Sant Miquel del 1997

+ Diari Levante-emv, 29 setembre 2014

+ Col·laboració al llibre “Història del Futbol a Llíria 1930-2015” de Carlos Carbonell Guna

 

Infrahabitatges al riu Túria en la València ciutat de l’any 1949…

Aquesta riuada, on a la ciutat de València pràcticament quasi no va ploure, és la que narrem a ‘Cròniques Edetanes‘ al pòdcast 31Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran“… una tempesta des de terres  edetanes que se’n portà el Pont de Fusta del Cap i Casal…

+info

Llíria, 28 de setembre de 1949: l’horrorosa tempestat

+“Fira de Llíria 1949, el diluvi oblidat narrat pel cronista Duran” pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

+info

El valencià que es parla en terres edetanes. Pòdcast 47 Cròniques Edetanes

Quinta TemporadaEpisodi 9 (programa 47)

Amb Miquel Martí i ‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla

Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d’una comunitat lingüística. Un “got” és un “got” perquè tots estem d’acord. Els membres d’altres comunitats diuen “vaso, verre o glass”. Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.

Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.

Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com “tingam temps” o “tenim temps”. Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d’origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.

Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s’han afegit les veus d’algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.

La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l’estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s’han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d’aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l’inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quinta Temporada, “El valencià que es parla en terres edetanes”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Els altres ascensos del Bàsquet Llíria. Pòdcast 46 Cròniques Edetanes

Amb Miquel Martí… i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d’Alfons Cervera…

Quinta TemporadaEpisodi 8 (programa 46)

A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer… “el maig de 1969 a la fase final del campionat d’Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s’enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames… el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres… el base edetà va encistellar… però els àrbitres l’anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt”…

Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca… una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata… i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB…

Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes

Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quinta Temporada, “Els altres ascensos del Bàsquet Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Totes les “Cròniques Edetanes” a YouTube

Des d’ara mateix també podeu escoltar tots els programes complets, els quaranta-cinc, des de YouTube

 

Tenim ja més enllaços que oients!!!

… i també tot preparat per a repartir les samarretes ‘oficials’ de “Cròniques Edetanes” als col·laboradors habituals del nostre pòdcast

 

Ens fan ‘poc cas‘ però ara almenys anirem mudats i lluents amb les camisoles que han dissenyat a cosesdelmeupoble.com

Imatge

Imatge

Pinzellades de toponímia urbana de la Pobla de Vallbona, amb Joan Bell-lloc i Miquel Martí. Pòdcast 45 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 7 (programa 45)

El 9 d’abril de 2024 el company incansable de Cròniques Edetanes Joan Bell-lloc a setanta-dos anys esdevenia Doctor de la Universitat de València amb la seua tesi “Toponímia històrica de la Vallbona“, un treball impressionant amb més de mil pàgines de saviesa i documentació d’aquesta subcomarca del Camp de Túria.

D’ací aquest programa del nostre pòdcast en col·laboració amb Ràdio Pobla, emès en directe el 19 d’abril de 2024 que escoltareu a continuació i que també podreu veure a YouTube i a Facebook… Miquel i Joan prenen la paraula…

“En 23 d’abril 1653, los fills y hereus de Dª Eulàlia Olginat y de Perellós veneren al prior y frares del convent de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de València una casa ab son corral y andanes, situada y posada en la Pobla de Vallbona, alias de Benaguasil, en lo carrer Michà, per lo qual es va al portal de les Heres. Èstà confronta­da per una part ab lo forn de dita vila, que era de don Nofre Assió, carrer Michà enmig; per altra part ab casa de Pere Folgado y ab casa de Jaume Agost, carrer que va al portal de les Heres enmig; y ab uns patis de casss derruïdes que eren de Domingo Ximémez; y per davant ab la Sisterna, dit carrer enmig.”

(Text  extret del Llibre ‘Cappatró’ del 1713 sobre els béns dels carmelites de València. Ací consten totes les propietats que tenien aquests frares a l’Eliana i també les que tenien a la Pobla de Vallbona, tant les urbanes com les rurals.)

“Igualment, dits frares compraren un hort situat dins los murs de dita vila, en lo carrer Fondo, o de Baix, ab diferents arbres, rodat de paret. Confronta ab lo moreral de don Nicandro Assió, mur de dita vila, séquia y senda enmig; y ab la altra part de dit mur, per la qual es pot anar a Ribar­roja; y ab la casa de Sent Onofre, que solia ser monastir.”

(Aquesta narració, a l’igual que l’anterior, pertany al Llibre ‘Cappatró’ dels carmelites del Cap i Casal i conservat a l’Arxiu del Regne de València. Entre els diversos béns, hem vist dues cases situades al nucli històric de la Pobla, on apareixen diverses referències urbanístiques, com els portals, la Cisterna o el monestir de Sant Onofre…)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Quinta Temporada, “Pinzellades de toponímia urbana de la Pobla de Vallbona, amb Joan Bell-lloc i Miquel Martí”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner. Pòdcast 44 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 6  (programa 44)

+ “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles” amb Clara Rozalén. Pòdcast de ‘Cròniques Edetanes’

ESTELLÉS, DE NOU, AL CAMP DE TÚRIA

El 1924 nasqué a Burjassot el gran poeta Vicent Andrés Estellés i enguany moltes institucions i associacions valencianes i valencianistes commemoren aquest centenari. Nosaltres, matiners com som, ja li vam dedicar un programa de Cròniques Edetanes el desembre passat: “Passeig per la Llíria dels versos de Vicent Andrés Estelles“. En aquell pòdcast, núm. 36, un grup de joves estudiants recitaven un recull de versos espigolats per Clara Rozalén on la ciutat de Llíria era la protagonista de diversos poemes estellesians.

Ara és l’entitat Aula de Ciutadania de l’Escola d’Adults de Llíria la que, dirigida per Pep Jordan i representada per Paco Marín, ha volgut sumar-se al centenari del poeta de Burjassot. L’acte, celebrat el 25 d’abril, ha consistit en la presentació del llibre Una tendresa oculta, on el professor i poeta Jaume Pérez Montaner recull i mostra una memorable antologia de la millor poesia de Vicent Andrés Estellés.

El ponent, amb un llenguatge lúcid i brillant, va presentar les seues vivències, la seua relació amb el poeta burjassotí i els motius que el van impulsar a publicar aquesta antologia estellesiana. Però deixem al mateix Jaume Pérez Montaner que ens conte de viva veu el seu relat.

I després d’assaborir els pimentons torrats, moment d’escoltar una selecció de les intervencions posteriors de la gent… magranes, Llíria, premi d’honor de les lletres catalanes, repressió, paraules explicatives del propi Estellés en una entrevista de 1987, roses de paper, Montevideo… El públic pren la paraula… i Paco Marin, conductor d’aquest acte, posa el punt final recitant a Vicent Andrés Estellés…

Fins ací les paraules de Pérez Montaner, el qual ens ha fet veure la profunditat i l’extensió dels poemes d’Estellés, admirat pels grans estudiosos de la literatura occidental, traduït a diverses llengües, però també un home senzill, fill de forners, molt pròxim als problemes i al llenguatge de la gent que l’envoltava, a la gent del poble.

A continuació hem escoltat les aportacions de diversos membres del públic i les contestacions del ponent, amb la qual cosa s’han afegit nous aspectes relacionats amb l’obra i la vida d’Estellés. Així, hem conegut la concessió del premi d’honor de les Lletres Catalanes i la furibunda reacció dels propietaris de Las Provincias que el van acomiadar immediatament.

Especial importància  han tingut les paraules de Paco Rozalén, el qual va posar damunt la taula el tema poètic de “les magranes”, un element simbòlic que es repeteix sistemàticament en l’obra estellesiana i que creu íntimament relacionat amb l’experiència del poeta en les seues visites a Llíria, tal com ja es va posar en relleu en l’anterior pòdcast núm. 36.

En resum, un Jaume Pérez Montaner ens ha presentat la vida i l’obra del més gran poeta valencià des d’Ausiàs Marc, un home “com qualsevol altre”, que va saber retratar en vers les tribulacions, els conflictes i els sentiments de la gent del seu temps i del seu país, que és el nostre.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 6 de la Quinta Temporada, “Vicent Andrés Estellés: una tendresa oculta, amb Jaume Pérez-Montaner”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

+ Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

+ Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V. Pòdcast 43 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta. Pòdcast 42 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)

Els camins, i designis, dels humans són inescrutables… críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l’època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals…

Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona… per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra… històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf

Benvingudes i benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes… Benvinguts i benvingudes a les gestes i embolics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta

 

01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil

02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel

03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona

04 Acomiadament celestial

 

Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s’obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d’altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Quinta Temporada, “Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Edeta en flames 2: llibret d’una falla infantil itinerant a Llíria el 1950

A l’anterior pòdcast, el 41, de Cròniques Edetanes, Una història de falles a Llíria

Manolo Sànchez Vidagany ens parlava d’una falla infantil “itinerant” l’any 1950 que va tindre molt d’èxit i va ser molt celebrada. Hi havia molts testimonis d’ella, però poca concreció… gràcies al pòdcast acabem de rebre documentació directa i completa de la mateixa com és el seu llibret oficial…

Ens l’ha proporcionada el que va ser president d’eixa comissió “SIMEONIN el del forn” (Sime Galduf, 14 anys en aquells temps) que estava, a més, composta pel Secretari RAFAELIN el de la terra, depositari MIGUELITO el Fullasco, cobrador LLUISET Guardiola i els vocals PEPITO el Pintoret, AGUSTINET el de Taroncher, VISANTICO el Rateret, MIGUELITO, el Torró i PEPET el del Carroser… i la Fallera Major Mari Trini Salas… així com la Cort d’Honor: Conchita Miguel, Mari-Tere Marti, Rosarito Montesinos, Paquita Nacher, Conchita Calvo, Amparin Botella, Sunsionin Torres, i Marujin del Rio

I el programa de les festes… dijous 16 març a la nit plantà de la falla davant de ca la Viuda… divendres 17, a l’una, trasllat de la falla a la Plaça Major Antiga (a la Vila Vella), cercavila i cavalcada infantil… dissabte 18, trasllat de la falla als quatre cantons de ca Bomba, cercavila i desfile… diumenge 19 de maç 1950, a la una, trasllat a la plaça dels Carlistes, on se cremarà a les 10 de la nit…

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

Edeta en flames, una història de falles a Llíria. Pòdcast 41 Cròniques Edetanes

Amb la participació de Manuel Sànchez Vidagany.

Quinta Temporada – Episodi 3 (programa 41)

 

+Edeta en flames 2: llibret d’una falla infantil itinerant a Llíria el 1950

Les falles són una interessant manifestació festiva que, a diferència d’altres festes, penetra en diversos camps de la nostra societat, com ara l’art, la música, la política, la moral i la ideologia. Són, per tant, un fenomen complex i canviant que ha anat adaptant-se a cada època i pensament de la nostra història.

Manolo Sánchez Vidagany ens fa una visió panoràmica, de Llíria estant, d’aquesta festa, dels diversos aspectes i dels diferents elements que la componen; com han arribat a introduir-se al món de les falles o com han desaparegut. La seua interessant exposició recorre els diversos barris llirians i els principals personatges que donaren vida a les comissions falleres. També fa una perspicaç aproximació al fenomen local de les bandes, com un element vertebrador de la gènesi fallera de Llíria. Heus ací la seua intervenció.

 

+info: ‘Cendres i poble. Una història de falles a Llíria article de Manolo Sànchez Vidagany i Josep M.IzquierdoEl poeta del foc” a @LaVeudeLliria

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 3 de la Quinta Temporada, “Edeta en flames: una història de falles a Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Reportatge del periodista Miguel Castellano al ‘Dijous Notícies’ (minut 21:15) de Telepobla del passat 29 de febrer de 2024 i on es fa ressò del pòdcast 40 de “Cròniques Edetanes” () que porta per títol “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria” on relatem (amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis i Vicent Galduf) uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

I també dóna a conéixer la nova sintonia d’aquest pòdcast d’història del Camp de Túria creada per José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras segons la tradicional “Dansa dels oficis de Llíria”.

Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria. Pòdcast 40 Cròniques Edetanes

Quinta Temporada – Episodi 2 (programa 40)

Amb la participació d’Alfons Cervera, Joan Bell-lloc, Carme Cardona i la narració històrica d’Enric Llopis… on relatem uns fets dramàtics amb una connexió macabra: tots varen ocórrer al mateix punt geogràfic de la Vallbona, separats entre ells per poquets metres de distància… i recorden el malson, espant i amoïnament que visqueren les terres del Capiró de Jueu hui cobertes d’asfalt…

“Quan els esperits creadors donaren forma a la Terra, fent girar vertiginosament la matèria gasosa, un petit grup de dimonis rebels, opositors a les lleis de les constel·lacions, amagà per diversos punts de la superfície terràqüia uns indrets especials que mantenen sota el seu control exclusiu, fora de les normes del temps i l’espai que regien la resta del món.

Els sofrits éssers humans hem anat descobrint i reconeixent aquests punts màgics a partir de doloroses experiències que, individualment o en col·lectiu, hem patit al llarg del temps. Aquests llocs, especials i maleïts, no segueixen cap norma cartesiana. Poden estar enmig de l’oceà, com el temut Triangle de les Bermudes, o en un immens desert, com les Dunes de Sossusvlei, a Namíbia, que en llengua africana vol dir “atzucac, carreró sense sortida”. Poden estar amagats dins de la terra, com les Coves de Waitomo, a Nova Zelanda, anomenades també les Coves de les Lluernes, pels resplendors nocturns que provoquen unes cuques, o l’Ull Prismàtic, a Yellowstone, un llac vermell d’on ixen unes petites creatures termòfiles, verdoses i ataronjades.

Però el que no hauríem sospitat mai és que també en terres edetanes, enmig de la Vallbona,  deixaren els esperits diabòlics un d’aquests llocs sinistres i malèfics, però on? Justament davall de l’asfalt del pàrquing d’un gran centre comercial.

Ja a l’Edat Mitjana, aquest lloc s’anomenava el Capiró de Jueu, vés a saber quin horrible crim degué ocórrer enmig d’aquesta partida. Però és evident que el lloc necessita sang humana. Veïns, guardes, retors i escriptors ho certifiquen al llarg de la història: és un lloc maleït. Nosaltres hem pogut constatar l’espantós crim ocorregut ací el 1684, on el dissortat cos de na Valera Almeller va ser cruelment esquarterat i repartit entre la Pobla i l’Eliana, igual que el centre comercial. Així ho certificà mossén Thomàs de Salaberri, tal com escoltarem a continuació.

Però la terra del Capiró de Jueu està assedegada de sang humana i molts altres crims han tingut lloc en aquest maleït punt que assenyalaren les forces malèfiques des de la creació de la Terra. Ja hem vist com l’escriptor Alfons Cervera va ser testimoni i narrador d’un altre fet espaventable que tornà a succeir ací ara fa prop de cinquanta anys. El cos d’un pobre mortal va ser també trossejat i escampat pels termes.

Poc després, unes empreses capitalistes, tot amagant els horribles fets esmentats, soterraren en asfalt aquesta terra que no es veu mai saciada de sang, i li canviaren el nom, tot fent desaparéixer “el Capiró de Jueu”, el qual dorm ara sota les rodes dels cotxes i sota les ofertes setmanals de dos per u.

Però l’estigma diabòlic que jau sota l’asfalt no s’esborra per tan poca cosa; està viu, alena i, en qualsevol moment: txac!, pot tornar a seccionar la gola d’una innocent compradora de cap de setmana o pot capolar les parts nobles d’un confiat repartidor de refrescos en ple estiu, com li passà a la pobra Valera o al pobre jueu o al desconegut home mort dels anys setanta. Desconfieu, humans. Ja coneixem tres víctimes consecutives, a qui immolaran pròximament els malignes esperits del Capiró de Jueu? Seràs tu?”

Joan Bell-lloc

Primera pàgina del llibre “L’home mort” d’Alfons Cervera:

+ Un lloc maleït a la Vallbona: el Capiró de Jueu (TelePobla i Cròniques Edetanes)

Estrenem nova sintonia del pòdcast: Dansa dels oficis de Llíria, versió 2024 (del tabalet i dolçaina passem al violí elèctric) d’un antic ball edetà i realitzada pels músics José Ángel Jiménez i Encarni García Contreras.

 

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 2 de la Quinta Temporada, “Passat de terror i mort als terrenys d’un centre comercial del Camp de Túria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Dansa dels oficis de Llíria (Encarni García Contreras al violí elèctric)

Versió 2024 de José Ángel Jiménez i l’edetana Encarni García Contreras i que és la nova sintonia del pòdcast d’història del Camp de Túria “Cròniques Edetanes“. Un ball amb segles d’història, i molt desconegut actualment, adaptat magistralment als nostres dies actuals amb pretensions de reviscolar-lo…

“Dansa dels oficis de Llíria” és el nom que es dóna a una dansada molt antiga autòctona de Llíria i que es ballava popularment per festes, interpretada històricament amb tabalet i dolçaina com a instruments, marcant així diferents ritmes i melodies.

Es ballava formant parelles que representaven distints oficis, per això el seu títol. Cadascuna de les persones que dansava portava en la mà els instruments de treball característics del seu ofici. Així per exemple: el fuster, martell i fusta; el barber, navalla i tisora; obrer de vila, paleta i martell; cuirer, martell i cuiro…

Ací teniu una versió del Grup de Danses i Rondalla ‘El Tossal’ https://www.youtube.com/watch?v=ImCXUYF1VzE

… i ací la versió que els edetans “Saó” varen enregistrar al seu disc ‘La Perereta’ https://www.youtube.com/watch?v=OTjWFP0SQ-U

+info