La Primera Guerra Mundial (1914-1918) hom la va denominar inicialment Gran Guerra Europea, una denominació que s’escau a la que està actualment en curs i sobrel la qual val la pena fer algunes consideracions.
La primera, la guerra de Rússia contra Occident i Europa en primera instància va començar amb l’accés de Putin al poder tardo-soviètic l’any 1999 i forma part essencial de la naturalesa del règim, com ell mateix acaba de reiterar en el seu “Discours à la Nation : «L’empire russe ne peut exister sans la guerre». La guerra de Txetxènia en va ser un prèambul dins de la Federació Russa, però l’agressió contra Geòrgia l’any 2007 va ser el veritable inici de la guerra a escala europea. Ni els EUA, ni la Unió Europea van reaccionar aleshores, paralitzats per un pacifisme abstracte i estèril que s’aplica, a més, arbitràriament.
La segona, la corrupció de les elits europees forma part de l’estratègia de guerra híbrida que mena Rússia (els lobbys pro-russos són ben patents a França, Itàlia i Alemanya), governants com Silvio Berlusconi, Gerard Schroeder i François Fillon han sigut còmplices del desarmament ideològic i militar dels respectius estats per afavorir els lucratius negocis que oferia a baix cost Vladimir Putin. Després de l’atac contra Ucraïna de fa dos anys els estats europeus no han pogut continuar callant com van fer al 2014 i han de reprendre a contra corrent i correcuita una política de defensa activa per fer front a l’expansionisme rus.
La tercera, Rússia no hauria gosat fer el pas a l’ofensiva en curs sense comptar amb el suport de l’Iran i Xina, amb qui forma un eix anti-occidental a escala mundial. Ucraïna, Israel i Taiwan són les línies de front d’aqueix combat global, i malgrat aqueixa evidència els estats europeus blasmen Israel i fan costat als palestins que són aaliats de l’eix Iran-Rússia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!