Afedemón!

Arran del darrer anunci d’Estrella Damm, Joan Teixidó, un veí de Juneda, penja a la seva pàgina web www.joanteixido.com una crítica, amb una gran repercussió mediàtica, de l’espot que arriba a orelles del mateix director de màrqueting de la firma cervesera amb una fàbrica de malta amb seu a Bell·lloc d’Urgell, casualment. Mitjançant la confecció d’un gràfic de Catalunya, en Joan assenyala amb punts vermells les poblacions que s’esmenten a l’anunci, deixant a la vista un gran buit sense vermellors al centre esquerra del mapa, que no passa gens desapercebut als lleidatans. Mentre s’afanya a reivindicar com n’està, d’oblidat, el pla de Lleida i com n’estan, de desproporcionades i mal repartides geogràficament, les subjectives millors tradicions, paisatges, cultura i gastronomia catalanes, rep les oportunes disculpes del publicista.

Estic d’acord amb el Joan en què, el primer cop que vaig veure l’anunci, em va emocionar. Jo també sóc una culé empedreïda i una fervent amant del meu país, i estic molt orgullosa de tot allò que tenim, que és molt. Els Amics de les Arts i l’actor Quim Gutierrez aconsegueixen transmetre, amb les seves grans dots artístiques, el sentiment català i barcelonista en un minut i trenta segons. Massa poc temps, segurament, per tal de plasmar tot el bo i millor de Catalunya. Tanmateix, la manera de tenir-nos a tots contents hagués estat escollir una representació d’un producte, paisatge o tradició de cada comarca. Quaranta-una comarques a 3 segons i escaig per comarca.

La publicitat del segle XXI acostuma a dirigir-se intel·ligentment i directa a les emocions. La primera impressió commou. La segona, es processa. I això ha estat el que ens ha passat. Després de visionar-ho per segon o tercer cop, ens n’hem adonat de les mancances pertinents. I, sense voler caure en el victimisme, la plana de Lleida lluu per la seva absència.

No som prou per a Catalunya? O és que som invisibles?

Malgrat estem acostumats a patir la indiferència climatològica arran de les boires que ens amaguen més del que estem, ens ha dolgut i molt, aquesta indiferència cultural i geogràfica. Per molt apartats que estem de la metròpoli, considerem que Lleida és una part molt important d’aquest gran país. I que tenim moltes coses bones que, potser, no sabem vendre.

Que què tenim? Doncs tenim la Seu Vella, els caragols amb el seu multitudinari Aplec, els vins DO Costers del Segre, l’oli d’oliva amb totes les seves varietats, el Romànic de la Vall de Boí patrimoni de la humanitat, La Llotja, l’aeroport d’Alguaire, els granados, les orelletes, la fruita de Lleida, lo marraco, el Bojan, el Custo, el Marc Marquez, el Carles Puyol, la coca de recapte, los castellers de Lleida, els Moros i Cristians, una bona part de les pistes d’esquí de Catalunya, la boira, el COU d’Àger, la Fira de Sant Miquel, els torrons d’Agramunt, etc etc i etc … Amb temps, m’hagués entretingut a esmentar una característica de cada comarca. Però no tinc ni el temps ni sóc jo qui ha de fer aquesta entretinguda tasca. A mi no em paguen per fer això. Ja em disculpareu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!