No tinc ni idea si me’n sortiré, però voldria fer una reflexió-constatació, que evidentment està oberta a aportacions, valoracions… La criminalització del jovent és freqüent als nostres pobles, ciutats, al país, al món…. No descobreixo res escrivint-ho aquí. El jovent sovint (per no dir sempre) som de mal veure. Si, a més, portes rastes, pircings,
Aquests dies es parla molt de l’aigua, veiem estira i arronses entre governs, administracions, pagesos, partits polítics… per poder trobar solucions a la manca d’aquest bé que ja fa temps (molt temps) que s’està notant a diferents punts del territori. Ha portat a debatre molt el transvassament del Segre (el Conseller Baltasar em sembla que en diu
Com que no tinc massa temps, però si ganes d’actualitzar (bloc addicte??), m’agradaria aconsellar la lectura de l’escrit que el Guillem va penjar al seu bloc. Una història que porta a diverses reflexions. Per tot plegat, val la pena mirar també altres dites que recull el Josep M. amb alguna autèntica perla. Ser imbècil? Ser idiota? Ser
Una conversa amb l’Esteve m’ha animat a escriure sobre la construcció de la realitat social. És un exercici habitual i atractiu assentar-se en un determinat punt del poble, ciutat, el bosc, la casa, etc i mirar el què t’envolta. Mirar amb l’únc objectiu d’observar i reflexionar sobre allò que t’envolta és, a banda d’una possible
L’ensenyament, l’educació… és un complex món que està a debat dia rere altre. El sistema educatiu d’un territori és malauradament objecte de disputes polítiques a voltes exagerades, sense sentit comú o amb uns sols objectius electoralistes. Lamentable. A l’Estat Espanyol en general i a Catalunya en concret som uns experts en anar fent lleis i més lleis
Ahir al vespre va aparèixer a la pantalla de la tele el què fa mesos havíem anat a gravar… La participació de l’Abel (meu germà gran) i jo al programa de TV3 Bocamoll. A petició d’algun que altre lector d’aquest bloc, explicaré l’experiència. Devia ser a mitjans del setembre passat quan un dia l’Abel va
A la banda esquerra d’aquest bloc, hi ha la secció del directori d’enllaços. Des dels inicis vaig fer-hi una distribució concreta (blocs, política, música..). Una mica més endavant ja vaig poder diferenciar els blocs lluçanesos i, avui, he decidit posar ordre a la resta de blocs i afegir-n’hi algun de nou. La principal novetat és
Era un 13 de febrer fa nou anys, quan Carles Sabater baixava de l’escenari a Vilafranca per no tornar-hi pujar més. Em remeto al que vaig escriure l’any passat aquest dia, penso el mateix. Ell ja no hi és, no podrem viure en directe mai un concert amb ell present (encara que en tots els del Pep Sala
Va inciar el seu particular i dur viatge fa just tres setmanes. Vint-i-un dies d’un complicat trajecte, d’un viatge forçat. Ara, cinc-centes disset hores després de ser lluny de casa, convençuts que el bitllet de tornada ja el té assegurat, falta posar-li data, que previsiblement serà encara massa llunyana. Hosta d’un hotel poc atractiu, el servei que ha trobat, això
Mentre capellans i conservadors defensen un model de família tradicional, i col·lectius gays, lèsbics i progressites defensen no només un sol model de família, els dies avancen i cadascú viu i conviu amb qui intenta ser feliç. Els que em coneguin ja saben quin model defenso jo. Vaja, no defenso cap model. Una família… Què és una família? Una institució¿? Un conjunt
Quan va néixer li pronosticava un entorn difícil, que entre tots plegats intentaríem millorar. El què no em pensava és que, tan aviat, ella s’hi hauria d’enfrontar i plantar-li cara.
Ahir al vespre TV3 va emetre Hotel Rwanda, una excel·lent pel·lícula que no deixa indiferent a ningú. Feia molt de temps (mesos, anys…) que no m’assentava al sofà de casa per mirar, tranquil·lament, una pel·lícula. Va valer la pena. És basada en fets reals, i a través dels enllaços que vaig donant podeu anar sabent més
Dimecres va ploure una mica, no gaire. Ahir migdia, arribant a Vic, veiem que comença a ploure una altra mica. Que bé. Surto del cotxe, ens mullem un xic. El tanco i ens anem humitejant. Caminant pel carrer continuem mullant-nos, no tenim pressa, ni tant sols per eixoplugar-nos. Al lloc on volíem arrribar no hi podem anar perquè m’he deixat les
Avui acaba el 2007. Igual que l’any passat, des d’aquí vull desitjar un bon inici pel 2008 que ben aviat començarà. Navegant per aquest mateix bloc -el 2007 ha estat l’any de la seva consolidació- es pot veure què ha estat per mi el més rellevant d’aquest any que deixem, però amb aquest últim post
Sé que en un lloc llunypotser algú hi hauràque avui no obrila botella de xampany. Sé que en un lloc llunypotser algú pensaràque en altres raconshi resten boques amb fam. Però serà tan estranya gentla que dubtarà un momentper donar la màal que no és germà. I els que amb gran sorollvolem fer un nou