Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Aquests dies es parla molt de l’aigua, veiem estira i arronses entre governs, administracions, pagesos, partits polítics… per poder trobar solucions a la manca d’aquest bé que ja fa temps (molt temps) que s’està notant a diferents punts del territori.
Ha portat a debatre molt el transvassament del Segre (el Conseller Baltasar em sembla que en diu un altre nom…), sempre parlant-ne com a una solució provisional. A mi, la veritat, em sembla que ja no ens falten solucions provisionals. Aquest país fa molt temps que té problemes de subministrament d’aigua, i crec que no es tracta de portar-ne més i, vinga, gastar-la tota! Al meu entendre, ens calen polítiques realment estructurals i que permetin fer un ús racional de l’aigua que tenim, en definitiva, treballar per això que se’n diu una nova cultura de l’aigua (i a més, queda bé). (hi ha més…)
Les dades diuen que mica en mica n’anem aprenent, i que a l’àrea metropolitana (per exemple) s’ha realitzat un gran esforç d’estalvi i s’ha reduït bastant el consum (vaja, ho vaig sentir ahir a la ràdio).
Els més mal parats, però, tan a tertúlies diverses com al carrer, sovint són els pagesos. Ells, malbaraten l’aigua a dojo i són uns dels principals responsables que falti aigua. Aquí al darrere hi ha cinisme. I poques vegades se’ls defensa. Els pagesos no són el problema!
El què és cert, és que ara hem de córrer tots a buscar alguna solució perquè ben aviat als pantans ja no hi quedarà res, si és que no plou.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Gran tema
M’ha agradat moltíssim que escriguis en relació a aquest tema, feia dies que ho esperava!
Crec que estem davant un tema molt delicat, ja que l’aigua és un be necessari per la nostre supervivència i personalment penso que fins al moment no se li ha donat la importància que en realitat té.
Potser, és que sempre s’espera a que les fortes pluges de la primavera solucionin aquest problema ( i pel que sembla ja qui encara ho espera)
Si, segons diuen, el consum d’aigua domèstic va disminuint, però encara ens queda un llarg camí per còrrer, i no nomès a nivell domèstic.
No té cap sentit que un ciutadà estalviï aigua, i que un cop li arribi la factura a casa se li cobrin uns mínims, és a dir que li cobrin aigua que ell no ha consumit. Ah, i no ens oblidem dels impostos que ens cobren en cada factura, que en teoria han d’anar destinats al manteniment, però resulta que diariament s’estàn desaprofitant milions de litres d’aigua.
Com s’explica això?
Estic totalment d’acord amb que el que necessitem no són sol.lucions provisionals, sinó que cal una política de l’aigua clara, i urgentment