Avui a Catalunya un milió de nens i joves tornen anar a cole. Tenint en compte la quantitat de gent que influeix això, és normal que en sentim parlar arreu. La tornada a l’escola significa el ressorgiment debats de si el curs comença massa tard (les teòriques vacances van acabar generalment a principis de setembre);
A banda de fer-ho a nombrosos balcons, l’estelada va onejar a l’Ajuntament de Prats de Lluçanès. A rel de la petició de la JNC i del Grup Municipal d’Esquerra, l’estelada va ser penjada finalment en seu consistorial (després d’algunes insinuacions que seria penjada, però no a l’ajuntament). En fi, que ahir, tots els grups polítics de l’ajuntament
Aviso: escric el què em passa pel cap, després d’un dia (i d’unes setmanes) carregades de notícies referents a equilibris de poder polític (finançament, corrents interns d’ERC..). Intentaré ser breu. Abans d’anar a treballar, o tornant-ne. Donant una volta pel mercat, o simplement anant a fer ‘recadus’ (altrament coneguts com a encàrregs) entre setmana. Trobant-te gent coneguda, amics
Dimecres 3 de setembre. Migdia. Un amic em truca. “Què fas demà al matí?”. Com que alguns estan de vacances em vaig pensar que em convidaria a fer alguna activitat, volta, passeig, etc. Però no. “Has sentit això del nou pla de mobilitat de l’àrea de Barcelona, això de si vas més d’un al cotxe
Avui tinc ganes de fer un post dedicat. Dedicat a totes i tots (així queda políticament correcte) que volten món. Pels que durant aquest estiu he rebut notícies vostres (i pels que no, també) des de punts completament diferents del planeta: del nord, del sud, de l’est, de l’oest, de llocs càlids, de llocs no tan càlids,
Tothom ho sap. Tothom n’és conscient. Però tothom es fa propòsits. Amb més d’una conversa durant aquests últims dies n’hem parlat: ara és època de propòsits (i no descobreixo pas la sopa d’all). Actualitzaré el bloc cada dia, aniré al gimnàs, aniré a córrer, estudiaré anglès, no menjaré entre àpats, no arribaré mai tard a la
Em disposo a escriure quatre pinzellades sobre el català a L’Alguer. Ho faig només en base a l’experiència viscuda, sense tenir en compte cap tipus de base empírica ni documentada. Potser és una irresponsabilitat, però també trobo interessant poder aportar quelcom sobre el què he palpat, tot fruit dels dies viscuts allà, i prou. És clar que
Aquesta última setmana l’hem passat a L’Alguer. Amb tants dies (mai havia estat tants dies lluny de casa…) són moltes les coses que voldria comentar. Aquella terra, la relació amb la nostra, les coses curioses, les anècdotes, els pobles, la gent, la llengua, les construccions, les platges, les cales… També m’ha servit per adonar-me que
Conèixer i recórrer. Gaudir i compartir. Cansar-se i descansar. Voltar, mirar. En fi, aviat parlarem de L’Alguer amb coneixement propi.
Les vacances es poden aprofitar per a fer moltes coses. Una que m’encanta és conèixer el país on vivim (la Colla Gegantera, val a dir-ho, ens ha ajudat sovint a fer-ho). Aquests dies he tingut la sort de recórrer diversos indrets. Un, ahir mateix, quan vem anar a la Cerdanya a fer una caminadeta. Casualitats de la vida,
Esperit olímpic, esperit olímpic, esperit olímpic… Ja fa massa anys que sota aquesta expressió se’ns volen amagar massa coses. Massa interessos. He de reconèixer que sóc dels que al 1992, amb només set anyets, em vaig emocionar amb els Jocs de Barcelona, la cerimònia d’inauguració, l’encesa del paveter, la cloenda, l’Amics per sempre… Es van
Majoritàriament són dies de vacances, de moltes coses parades, de negocis en stand by, de negociacions que s’han d’esperar al setembre… Però l’agost és i ha de ser un mes amb molt de moviment. Malgrat els prejudicis que el vuitè mes de l’any té, són dies que es poden aprofitar i s’aprofiten per a moltes
1 d’agost… És una data que gairebé tothom associa a vacances. Carreteres plenes, aeroport amb molt moviment, platges atepeïdes, etc. El temps fet aquest any, però, ha volgut que la sega (cosetxa, com en mal diem per aquí..) s’hagi allargat, i molt. Normalment per aquestes dates tothom ja té l’ordi i el blat a lloc, i
Els que em coneixen sabran que la frase que encapçala aquest post l’he repetida sovint (en alguna ocasió ja l’he apuntada, aquí també). El meu “idil·li” amb aquesta expressió ve de lluny. Era caminant pel Carrer de Sants (Barcelona), un dia anant a veure els companys que s’estaven en un carrer adjacent, vaig veure un cartell reivindicatiu que la
L’expressió que encapçala aquest post la vaig sentir d’un acampat ahir a la nit… i veritablement no podia haver estat més encertada! L’Acampada Jove 2008 ha acabat passada per aigua. En 13 edicions crec que no havia passat mai, però va ser una altra manera de viure aquest certamen. Tal i com havia escrit, el divendres al