Isaac Peraire Soler

No tinc ni idea si me’n sortiré, però voldria fer una reflexió-constatació, que evidentment està oberta a aportacions, valoracions…

La criminalització del jovent és freqüent als nostres pobles, ciutats, al país, al món…. No descobreixo res escrivint-ho aquí. El jovent sovint (per no dir sempre) som de mal veure. Si, a més, portes rastes, pircings, tatuatges i roba que sortiria del què establiríem com a “normal”, ja no dic que et criminalitzen, hauríem de trobar una paraula més grossa.

Els joves es droguen, s’emborratxen, fumen, seuen tot el dia al sofà, no fan res, no estudien, treballen poc, espatllen el mobiliari urbà, fan merder a la nit… Ens ho hem hagut d’escoltar un pilot de vegades. (hi ha més…)

No tot el jovent va a les discoteques, es droga i s’emborratxa (que n’hi ha que també ho fan, no cal tampoc amagar-ho). I tampoc aquestes tres coses van lligades. Pots anar a la discoteca i no drogar-te; pots drogar-te i no anar a la discoteca; pots…. per sort (o per desgràcia) escollir, tot plegat està prou a l’abast de tothom.

Però el què vull constatar, és que aquesta tendència s’ha de canviar. El jovent és capaç de fer coses, d’encapçalar projectes, d’endegar negocis, d’establir criteris, de formar-se, de preparar-se pel futur, d’emancipar-se. De tenir criteri, de defensar unees idees. Fer generalitzacions no m’agrada, i si ens posem a estudiar cas per cas tots els joves del país, trobaríem de tot (per sort!!!), però malgrat les dificultats conjunturals que es presenten per a desenvolupar determinades accions per part de joves, aquests tiren endavant moltíssimes propostes.

Des d’associacions a institucions, la gran majoria de vegades altruistament (sí sí, altruistament!!! cosa que a algú li costa de creure!). Això doncs, que estic convençut que també hi ha molta gent que ho pensa, hem de defensar-ho.

En tenim molts exemples ben a prop, només hem de treure el cap per la finestra, acostar-nos a activitats que es fan i veurem que a moltes hi ha jovent al darrere. I això suposa una garantia. D’exemples, en trobem a pobles com el nostre (Prats de Lluçanès); Associació juvenil Alternativa, Colla Gegantera, Esplai Paff, Peix Blau, Comissió de reis… entre altres, que tenen al capdavant jovent actiu i compromès; o altres entitats que sense la contribució del jovent també tindríen difícil el futur, com el futbol, el patinatge, el bàsquet…

Una mica més lluny, a Vic, hem vist actualment com un engrescador projecte encapçalat exclusivament per joves, amb finalitats diferents que una ‘simple’ associació, veia la llum. Sota el nom de La Torratxa, han pogut obrir un “centre social autogestionat”. Sens dubte, un èxit jove. El dia de la inauguració es notava, enmig del cansament i esgotament, la plena emoció dels que ho han encapçalat. L’emoció d’haver aconseguit quelcom molt treballat i esperat.

Tot plegat doncs, una demostració que ser jove també vol dir ser capaç, tenir criteri, engrescar i fer les coses ben fetes. Això no es pot ignorar.

D’aquest tema, però, en podríem escriure un llibre, o dos…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!