Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Va inciar el seu particular i dur viatge fa just tres setmanes. Vint-i-un dies d’un complicat trajecte, d’un viatge forçat. Ara, cinc-centes disset hores després de ser lluny de casa, convençuts que el bitllet de tornada ja el té assegurat, falta posar-li data, que previsiblement serà encara massa llunyana. Hosta d’un hotel poc atractiu, el servei que ha trobat, això sí, és dels millors del món (això diuen, i creiem).
Aguantant com ningú pensava que ho hauria de fer, ara ha de relaxar-se, agafar aire, i dir: "jo puc". Les baves de la baldufa de casa tornaran a fer caure les nostres, la màgia que desprèn el seu cor seguirà, com fins ara, fent aturar al seu voltant la resta del món.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Anton!!!!
N’estic convençuda que agafarà aire ben fort! Això demostra que tota la seva família li ha trasmès unes ganes boges de viure!!!!
No la conec, però transmet una energia brutal!!!
Seguirà endavant, i com et vaig dir fa poc, daki kuatre dies la tindreu corrent per casa!!!!
una abraçada per tots i especialment per l’iraida!
Estic molt contenta per tota la teva família, i poseu-vos un bon impermeable per no mullar-vos amb les baves de la vostra nina que aviat la tindreu rondant pel Soler.
Molts petonets!
Moltes gràcies, Isaac.
Una abraçada i tan de bo ens veiem aviat!
Salut i endavant!
El temps ho cura tot
isaac, tranquil k no passaré les teves fotus a ningu*
es molt bonica la nena de la foto 😉
sigui el ke sigui espero que se’n surti…pk axi kuan sigui una mika mes grandeta el mister la pugui molestar kom fas amb nosatres jeje^^
un petoO*
Isaac! mmm.. noc k li pasa a la nena akesta tan mka.. pero dir-te k molts anims i k akest llarg viatge akabara Molt Be!! anims i no us rendiu mai!! 🙂
Maria!*
Des de la Serra també esperem que aquesta preciositat amb un futur esportiu, polític i local tant intens ;P torni ben aviat! Especialment el Genís que té moltes ganes de conèixer a la morenassa d’ulls blaus del Soler! jejeje
Només donar-te ànims que segur que el malson s’acabarà ben aviat !!
Salut i comarca.
Jo mateixa vaig haver de lluitar molt al mateix temps que aquesta preciosa petita, i ho penso seguir fent. Serà una lluitadora nata i no només se´n sortirà ara si no al llarg de la vida que visqui.
Ànims!!!!
Hola Isaac,
Et deixo aquesta gran frase que és aplicable amb tot i que a mi particularment m’agrada molt:
"El que embelleix el desert és que, en algun lloc, amaga un pou d’aigua".
Salut!
Avui m’he repassat tot el teu bloc i obviament el més destacat és la IRAIDA!! Tot i que aquests dies han estat molt durs, la petitona se’n surt molt bé, gràcies a l’equip mèdic i a la força que té la Iraida segur que ben aviat la podrem tenir amb nosaltres!!