Isaac Peraire Soler

Mentre capellans i conservadors defensen un model de família tradicional, i col·lectius gays, lèsbics i progressites defensen no només un sol model de família, els dies avancen i cadascú viu i conviu amb qui intenta ser feliç.

Els que em coneguin ja saben quin model defenso jo. Vaja, no defenso cap model. Una família… Què és una família? Una institució¿? Un conjunt de persones de diferents edats, lligats biològicament, que conviuen¿? Un grup de persones que s’estimen¿?

És que no és una família una mare soltera o viuda i el seu fill? o un pare solter o viudo i la seva filla? per posar alguns exemples. Una parella d’homosexuals, o de lesbianes, no són una família?

Em fan gràcia els capellans parlant de tenir fills, "que maco que és tenir un pare, una mare i dos fills!", ens etziben. Quina poca vergonya. I ells, llavors, rebutjen canvis a l’església que vagin en el sentit d’obrir noves perspectives (per cert, m’importa ben poc això eh). (hi ha més…)

Nascut i crescut en un entorn tradicional en aquest aspecte, un entorn que li va costar acceptar divorciats, separacions, mares solteres… un entorn que li costa acceptar parelles homosexuals… sempre tots plegats hem somiat amb el què ha de ser maco ser el marit d’una bona muller, amb dos o tres fills a casa, que siguin bona canalla. Però això ja és història. Això no s’adiu amb la realitat social que ens envolta. I voler imposar només aquest model familiar, és una ximpleria.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!