Isaac Peraire Soler
Quan surt el sol, surt per a tothom, sense preguntes ni privilegis...
Era un 13 de febrer fa nou anys, quan Carles Sabater baixava de l’escenari a Vilafranca per no tornar-hi pujar més. Em remeto al que vaig escriure l’any passat aquest dia, penso el mateix.
Ell ja no hi és, no podrem viure en directe mai un concert amb ell present (encara que en tots els del Pep Sala -que no he anat a pocs- se’l nota) la seva veu, les seves cançons, mai deixaran de ser-hi.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com passa el temps, no? Encara recordo l’estat en que vaig quedar quant ho vaig sentir al telenotícies, de pedra evidentment. Jo no era una gran fan de Sau, però tinc la majoria dels seus cd’s i cassets.
A vegades escolto algun cd, i segueixo emocionant-me amb les lletres, en certa manera l’enyoro.
Petonets
Sempre quedarà "l’esperit sant jordi" per reviure temes i moments…no serà el seu directe però permet mantenir aquell punt de nostàlgia que espero que ni en els pròxims 13 anys perdrem…