Des de les altures… el castell de la Manresa del Camp de Túria…

+info

Assagadors de la Concòrdia de Llíria… el Verdinal, on conflueixen tres comarques valencianes: Camp de Túria, els Serrans i l’Alt Palància… edicte de l’Alcaldia d’Alcubles, 1911… partides i ubicacions de la serra edetana…

+info

Els nostres veïns de Benaguasil a l’hora de la veritat realment, i reialment, són molt monàrquics… i gens catòlics… per això li ha dedicat un carrer cèntric, prop del Musical, al rei “Santbla I”… als altres pobles edetans de Camp de Túria com són més beats prefereixen a “Sant Blai”…

+info

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)

El primer teatre de 1914 propietat de la Unió

Durant els anys 1905-1913 la Unió utilitzà com a teatre l’edifici municipal de l’antic Pòsit (actualment Biblioteca Pública) que era conegut pel “Teatre El Dipòsit o del Poll”. Però ja el 31 d’agost de 1914, tres dies després de començar la Primera Guerra Mundial, s’inaugurà el primer teatre que la Unió va construir, destinat a acollir els concerts de la banda i les obres que representava el quadro artístic: sarsueles, betlems, sainets… on també molt prompte començà a utilitzar-se per a projectar pel·lícules mudes. Als anys vint està documentat que la celebració d’espectacles on es combinava en una mateixa vesprada la projecció d’una pel·lícula, una representació teatral i el concert de la banda, ja era habitual al teatre de la Unió, i també estava molt arrelada les sessions de cine els caps de setmana…

El protagonisme del compositor Asensi i de l’escriptor Maximilià Thous en els inicis del cine a la Unió

… a Berlín Maxilimilià Thous coincidí amb un altre valencià, un  llirià que treballava en el cine alemany, José Maria Estivalis Cabo, conegut pel pseudònim d’Armand Guerra, destacat intel·lectual llibertari, periodista, actor, director de cine i pioner en els inicis del nou llenguatge cinematogràfic…

… durant la llarga postguerra, el cine a Llíria tornà a agafar més popularitat degut a la precària situació política, econòmica i social del país. El públic assistia al cine massivament i la Unió  guanyava molts diners, per eixe motiu es decidí l’any 1949 enderrocar l’anterior teatre que sols tenia 35 anys  per a construir l’actual amb un major aforament…

La supervivència d’una de les poques sales històriques

… el cine de la Unió és també un dels pocs que més anys ha estat en actiu des de la seua fundació… les històriques màquines com les que posseeix la Unió que funcionaven amb els clàssics rotllos de cel·luloide de 35 mil·límetres tenien els dies comptats. S’imposaven els moderns equips de projecció digital que milloraven la qualitat de les imatges i el Cine La Unió ho resolgué amb eficàcia instal·lant en desembre del 2012 una nova màquina digital d’alta qualitat i un nou sistema de so  Dolby Digital d’alta fidelitat…  ha superat guerres, èpoques de fam i necessitats amb la interminable postguerra, la llarga censura fins que fou abolida el 1977, crisis econòmiques, la penetració massiva de la televisió dins la família, l’aparició del vídeo domèstic als anys vuitanta, la competència de les multisales dels centres comercials, canvis en els hàbits de consum del públic…

(Des d’ací llegireu l’article complet de  Francesc Rozalén Igual)

Quinta Temporada – Episodi 9 (programa 47)

Amb Miquel Martí i ‘La Tertúlia‘ de Ràdio Pobla

Segons els lingüistes, la llengua és un fenomen humà que té dues cares inseparables, com una moneda. Per una banda, és un fet social: la llengua són acords que prenem entre tots els membres d’una comunitat lingüística. Un “got” és un “got” perquè tots estem d’acord. Els membres d’altres comunitats diuen “vaso, verre o glass”. Però la llengua és també un fet individual: només jo dic les coses com les dic, amb les meues paraules i els meus sons; un altre usarà paraules diferents o sons diferents. La llengua és, per tant, un fet social i, alhora, un fet individual.

Però al Camp de Túria som molt nostres i, entre aquests dos extrems hem situat el fet local i comarcal. Els sons i les paraules no són iguals a Llíria, a Benaguasil, a la Pobla o a Bétera. Diverses circumstàncies històriques i geogràfiques han produït unes variacions locals en el nostre català de cada dia. Són les varietats diatòpiques i diacròniques presents en totes les llengües del món.

Sense tractar de profunditzar massa, en aquest programa radiofònic dirigit per Miquel Martí repassarem algunes de les diferències en la parla local dels pobles edetans; veurem diferències fonètiques: si a la Pobla i Bétera diuen /tɛ́rrɛ/, a Llíria i Benaguasil diem /tɛ́rra/; diferències morfològiques com “tingam temps” o “tenim temps”. Però les diferències més sucoses les trobem al lèxic, on es mostra la diversitat d’origen dels pobladors que, des del s. XIII, han triat les nostres terres com a lloc de residència i repoblació.

Finalment, cal esmentar que als tertulians i filòlegs de la comarca (Joan Bell-lloc, Toni Contelles, Ximo Pelejà i Lídia Julio) s’han afegit les veus d’algunes persones de fora que també han estudiat la nostra parla comarcal, com ara la doctora Maria Isabel Guardiola, especialista en la figura de Josep Escrig, un llirià que el 1851 ja publicà un gros diccionari “valencià-castellà” on recollí diversos “llirianismes”, molts dels quals comentem en aquesta tertúlia radiofònica.

La nostra intenció, en fer aquest programa, és donar una lleugera visió superficial de la riquesa lingüística, de l’estat de salut de la llengua i dels estudiosos que s’han fixat en les paraules que cada dia usem els habitants d’aquesta comarca. Esperem que açò done peu a l’inici i aprofundiment de més i millors estudis del parlar dels pobles edetans.

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 9 de la Quinta Temporada, “El valencià que es parla en terres edetanes”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Amb Miquel Martí… i Manolo Miguel, Sime Jordan, Isma Cantó, José Miguel Ferrandis i Josep Pérez. introducció musical de Sime Galduf i pròleg d’Alfons Cervera…

Quinta Temporada – Episodi 8 (programa 46)

A principis dels anys setanta del segle passat, una història anava de boca en boca per terres edetanes on tots juràvem i perjuràvem que era verídica i amb ella vàrem créixer… “el maig de 1969 a la fase final del campionat d’Espanya juvenil en Sòria el bàsquet Llíria s’enfrontava al tot poderós Reial Madrid i en un final molt igualat Isma Cantó va driblar al pivot, després mític jugador, Rafa Rullán passant-li per davall les cames… el de Llíria aleshores era prou poqueta cosa mentre el mallorquí de l’equip blanc quasi fregava ja els dos metres… el base edetà va encistellar… però els àrbitres l’anul·laren xiulant uns inexistents passos que varen possibilitar que els de Madrid derrotaren als valencians injustament per tan sols un punt”…

Llegenda urbana? Metàfora? Tant se val!!! La convertirem en el nostre ADN esportiu que reflectia l’esperit del club que s’havia creat trenta anys abans i que mig segle després continuava engrandint-se: la xicoteta nau del Bàsquet Llíria sempre plantant cara a tots els Goliats que s’han posat per davant en el seu viatge cap a Itaca… una mostra? Dies enrere, el maig de 2024 aconseguien brillantment un nou ascens ara a la LEB-Plata… i un 25 de maig de 1991, hui fa exactament trenta-tres anys, el club de Llíria tocava el cel apujant esportivament a la màxima categoria del bàsquet peninsular, l’ACB…

Per això aquest programa en col·laboració amb Ràdio Pobla i que ara a continuació, complet, escoltareu en aquest pòdcast de Cròniques Edetanes…

Miquel Martí comença a dirigir magistralment a aquest equip…

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 8 de la Quinta Temporada, “Els altres ascensos del Bàsquet Llíria”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací el vídeo de La Tertúlia de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Des d’ara mateix també podeu escoltar tots els programes complets, els quaranta-cinc, des de YouTube…

Tenim ja més enllaços que oients!!!

… i també tot preparat per a repartir les samarretes ‘oficials’ de “Cròniques Edetanes” als col·laboradors habituals del nostre pòdcast…

Ens fan ‘poc cas‘ però ara almenys anirem mudats i lluents amb les camisoles que han dissenyat a cosesdelmeupoble.com

Quinta Temporada – Episodi 7 (programa 45)

El 9 d’abril de 2024 el company incansable de Cròniques Edetanes Joan Bell-lloc a setanta-dos anys esdevenia Doctor de la Universitat de València amb la seua tesi “Toponímia històrica de la Vallbona“, un treball impressionant amb més de mil pàgines de saviesa i documentació d’aquesta subcomarca del Camp de Túria.

D’ací aquest programa del nostre pòdcast en col·laboració amb Ràdio Pobla, emès en directe el 19 d’abril de 2024 que escoltareu a continuació i que també podreu veure a YouTube i a Facebook… Miquel i Joan prenen la paraula…

“En 23 d’abril 1653, los fills y hereus de Dª Eulàlia Olginat y de Perellós veneren al prior y frares del convent de Nostra Senyora del Carme de la ciutat de València una casa ab son corral y andanes, situada y posada en la Pobla de Vallbona, alias de Benaguasil, en lo carrer Michà, per lo qual es va al portal de les Heres. Èstà confronta­da per una part ab lo forn de dita vila, que era de don Nofre Assió, carrer Michà enmig; per altra part ab casa de Pere Folgado y ab casa de Jaume Agost, carrer que va al portal de les Heres enmig; y ab uns patis de casss derruïdes que eren de Domingo Ximémez; y per davant ab la Sisterna, dit carrer enmig.”

(Text  extret del Llibre ‘Cappatró’ del 1713 sobre els béns dels carmelites de València. Ací consten totes les propietats que tenien aquests frares a l’Eliana i també les que tenien a la Pobla de Vallbona, tant les urbanes com les rurals.)

“Igualment, dits frares compraren un hort situat dins los murs de dita vila, en lo carrer Fondo, o de Baix, ab diferents arbres, rodat de paret. Confronta ab lo moreral de don Nicandro Assió, mur de dita vila, séquia y senda enmig; y ab la altra part de dit mur, per la qual es pot anar a Ribar­roja; y ab la casa de Sent Onofre, que solia ser monastir.”

(Aquesta narració, a l’igual que l’anterior, pertany al Llibre ‘Cappatró’ dels carmelites del Cap i Casal i conservat a l’Arxiu del Regne de València. Entre els diversos béns, hem vist dues cases situades al nucli històric de la Pobla, on apareixen diverses referències urbanístiques, com els portals, la Cisterna o el monestir de Sant Onofre…)

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 7 de la Quinta Temporada, “Pinzellades de toponímia urbana de la Pobla de Vallbona, amb Joan Bell-lloc i Miquel Martí”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des de Ràdio Pobla

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Recuperem íntegra la publicació de l’Institut d’Estudis Comarcal del Camp de Túria de fa ja disset anys i que serveix per a complementar diversos pòdcasts publicats a Cròniques Edetanes al voltant del 25 d’abril com són:

+ Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V

+ Harca, harca, harca! Músiques per a la recreació històrica de la Guerra de Successió 1704 – 1715

Quinta Temporada – Episodi 5 (programa 43)

Amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

La guerra de Successió deixà profundes marques al Camp de Túria. Els seus habitants es van posar, indubtablement, al costat de l’arxiduc Carles, ja que aquest va ser l’únic que jurà els nostres furs. El borbó, com demostraren els fets, portava des d’un principi unes altres intencions: assimilar el nostre regne als castellans, per això mai no jurà els furs valencians.

La gent dels pobles edetans veien en el borbó un perill i, juntament amb la resta de valencians, catalans i aragonesos, prengueren les armes per tal de defensar el seu territori d’un enemic declarat de les nostres constitucions i llibertats centenàries.

La guerra acabà molt malament per a la nostra causa, amb pobles destruïts i cremats. Alguns, com Xàtiva, Vila-real i Dénia, són ben coneguts, però n’hi hauria molts més que han romàs en un silenci complet. També en terres edetanes  hi va haver una forta repressió. Ben conegut és el cas de la vila reial de Llíria, donada i regalada com a “justo derecho de conquista” al duc de Berwick. També coneixem bé el saqueig del monestir de Portaceli amb l’exili del prior i altres monjos. Però el mal d’Almansa fou molt més profund i afectà molts més llocs. Per això, en aquest pòdcast volem traure a la llum un cas tan oblidat com ignorat: el 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V.

Moscoso, el comandant borbònic, manà que fora destruït el poble de Pedralba, situat un poc més amunt de Vilamarxant, perquè els seus habitants havien pres les armes  i havien tallat el pont per tal d’evitar el pas de les tropes ocupants “aquel conglomerado petulante y necio de campesinos estaba convencido  de que la guerra debía estar sostenida por sus propias fuerzas y cada pueblo, como si fuera un campamento fortificadísimo, debía enfrentarse al enemigo. Por tanto, cuando tomaron las armas y atacaron al ejército borbónico lanzaron sobre sí el peso de la guerra y fueron castigados y sometidos a los ultrajes de las iras de los soldados”.

(Text extret del llibre escrit en llatí: De bello rustico valentino, redactat entre el 1706 i el 1709 pel cronista botifler Josep Manel Miñana.)

Però prèviament, i que provocaria l’acció anterior, documentem la batalla de Vilamarxant arreplegada als arxius del monestir de Sant Miquel de Llíria i on relatem la part principal del text:

“L’exèrcit de Felip de Borbó estava acampat a Torrent e vingué a plantar-se entre Riba-roja e Vilamarxant ab la intenció de passar a Benaguasil, Llíria, Bétera, Portaceli e altres llocs per saquejar-los, tal com havien amenaçat. Però los de Llíria, com a enemics que eren de Felip de Borbó, des de l’altra banda del riu atacaven los soldats que s’acostaven a prendre aigua ab una bona pluja de bales. Llavors, el capità de l’exèrcit borbònic trià un nombrós grup de soldats per atacar aquestes viles… E quan los soldats estaven disposts a travessar lo riu de Guadalaviar per a passar a sang i foc los moradors de Llíria, cresqué tant lo riu, estant lo cel seré, que lo general mudà l’intent per no perdre tot lo exèrcit i se n’anà. Aquest fet miraculós s’atribuí a la protecció especial de l’Arcàngel Sent Miquel, tal com contà lo comandant don Gaspar de Sobremonte, qui declarà que la muntanya de Sent Miquel estava circuïda d’un formidable exèrcit de soldats, amb varietat d’uniformes, a la vista de la qual, l’exèrcit borbònic es va sobresaltar i alcà el campament”.

En aquest pòdcast de Cròniques Edetanes l’hem elaborat al voltant del nostre 25 d’Abril. En aquest capítol hem tret a la llum el text del document del monestir de Sant Miquel on es recull el testimoni de la batalla de Vilamarxant i la divina protecció de l’Arcàngel que omplí la seua muntanya de miquelets disposats a enfrontar-se a les tropes invasores borbòniques. Com a conseqüència negativa d’aquest revés, l’exèrcit felipista descarregà la seua ira salvatge tot destruint la vila de Pedralba que havia resistit i defensat la terra per tal d’impedir el pas dels borbons cap a Llíria, cosa que van aconseguir tot pagant un alt preu per la seua audàcia.

+ 1707-2007: commemoració al Camp de Túria del 25 d’abril

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 5 de la Quinta Temporada, “Abril 1706, Pedralba és arrasada per les tropes de Felip V”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

+ … i des d’ací tots els pòdcasts complets a YouTube

Quinta Temporada – Episodi 4 (programa 42)

Els camins, i designis, dels humans són inescrutables… críptics, esotèrics, enigmàtics i atzarosos. Sibil·linament, els pensaments i projectes van del blanc al negre viatjant constantment per les distintes escales dels grisos i així, depenent de l’època i el moment, reafirmem o variem les nostres veritats irrefutables elevant, o llevant ràpidament, dels altars a les nostres muses espirituals…

Per això, en aquest programa del nostre pòdcast narrem eixes històries viscudes a les terres edetanes buscant que els nostres oients puguen acolorir-les. Parlarem de sant Roc, de Sant Blai, de deïtats de la competència com pot ser el màxim responsable dels musulmans, de verges que primer desemparen i després emparen, i de Barrabàs i la Pixona… per acabar amb uns sants als quals varen emblanquinar en la seua pròpia pedra… històries verídiques amb les veus de Joan Bell-lloc, Enric Llopis i Vicent Galduf…

Benvingudes i benvinguts, una vegada més a Cròniques Edetanes… Benvinguts i benvingudes a les gestes i embolics d’alguns Sants, Verges i Arcàngels que van revolotejant pel cel d’Edeta…

01 Sant Roc, Sant Blai i Benaguasil

02 I el còlera li va donar el patronatge de Llíria a l’Arcàngel

03 Amor i desamor dels Sants de la Pedra i els Poblans de la Vallbona

04 Acomiadament celestial

Ací hem tingut un resum dels sants, les verges i els arcàngels que, des de fa segles, moooolts segles, revolotegen per les nostres muntanyes i vigilen els nostres camps, que tenen cura de nosaltres i espanten virus, malalties i pestes, pedregades i sequeres, que de vegades es cansen i s’obliden de les seues funcions protectores, però en altres moments actuen amb rapidesa o fins i tot amb fúria. Els humans també interactuem amb ells, els venerem i els dediquem temples, ermites i ofrenes, els donem càrrecs honorífics, patronatges, títols, però també els oblidem i en busquem d’altres. Són els esperits edetans que, des de fa molts segles, viuen al pis de dalt de la Vallbona, a les muntanyes, als barrancs, a les séquies i al nostre riu. Els necessitem, i ells ens necessiten a nosaltres. Cuidem-los!!!

Cròniques Edetanes

Accedir a l’Episodi 4 de la Quinta Temporada, “Sants, Verges i Arcàngels revolotejant pel cel d’Edeta”, des de les següents plataformes de pòdcast:

+ Ací des d’Spotify for Podcasters

+ Ací des d’Spotify

+ Ací des de Google Podcasts

+ Ací des d’iVoox

+ Ací des de TuneIn

+ Ací des d’Amazon Music

+ Ací des de YouTube Music

Ben fondo… a la imatge és ben evident que el camí és fondo… per això s’anomena Camí Fondo… a la imatge el tram quasi final des de Benaguasil a Llíria… i Barrabàs, al tossal, com a testimoni que és fondo… el camí…

+info

Xafardejant per arxius de la Vallbona, davant un document de reg del primer quart del segle passat, el Joan Bell-lloc em fa aquesta observació… “Xafanúvols, ves amb compte no et creues amb Badacaps, que és més vell que tu!“… temps on els malnoms eren la senya d’identitat…

+info

Llíria setembre 1980: l’alcalde Josep M. Jordan i el regidor de Cultura Enric Llopis (col·laborador actual del pòdcast d’història del Camp de Túria) entregant el Premi de Narrativa Curta a Joan Bell-lloc (Alma Màter de #CròniquesEdetanes) pel seu treball “Theodora” una benaguasilera ben feminista del segle XVII…

+info

Perquè després els del poble de les cebes diguen que no pinten res…

+info