Pròleg. Qui digui que una llengua no és res més que una manera de compartir informació i que mentre ens comuniquem ja està bé, s equivoca. Una llengua és molt més que això i la nostra posició davant d ella determina la naturalesa de les nostres relacions, el nostre posicionament en el món, de
Aquests darrers dies tothom ha pogut llegir a la premsa que un conjunt de “tontaines” del País Valencià, les illes Balears i la Franja de Ponent havien redactat un manifest conjunt en què afirmaven que “No hablamos catalán”. Alguns rotatius qualifiquen aquesta gent “d’intel·lectuals”, la qual cosa és una clara incorrecció semàntica. La definició d’intel·lectual que dóna
En el post d’avui, tornarem a reivindicar expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l’Ebre. El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera (escombra, per als parlants del dialecte oriental) ens porten a la construcció de verbs com “agranar”, usat en
Tinc per costum reivindicar, de tant en tant, tot un seguit d’expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals no ens estem referint, en absolut, a parlars uniformes de tota una comarca
“Senyor Ministre, els Catalans són gent orgullosa, honesta i pacífica. La seva llengua és un dret i saben quins són els seus deures”. Amb aquestes emotives frases, el diputat Daniel Mach, de la governamental UMP (partit de Sarkozy) i alcalde de la població nordcatalana de Pollestres, passarà a la història per ser la primera persona que
El passat diumenge vaig assistir al casament de l’amic i escriptor ampostí, Rafel Duran, amb l’aldeana Montse Curto, que va tenir lloc a l’ermita de l’Aldea. L’àpat posterior es va celebrar en un conegut hotel de Deltebre, el qual va sorprendre’m agradablement, a part de la qualitat i l’abundància del menjar, pel fet que disposava de diverses vidrieres que estaven decorades íntegrament amb paraules