Lo que mana a l’Aragó/ és de la Franja també/ parla català com natres/ però això sols és un fet./ Quina falta de respecte/ que poqueta educació/ per llegir les teues obres/ ens caldrà un bon traductor/…Lo president Marcelino/ tal com faria el PP,/ per als temes de la llengua/ quasi mai ja no té
Des de fa més d’un any i mig, estic tenint una experiència laboral en l’àmbit de l’ensenyament de secundària a les comarques del Tarragonès, Baix Penedès i Garraf. Concretament, he estat treballant a les poblacions de Roda de Barà i Segur de Calafell, mentre que actualment he estat destinat a l’IES Joan Ramon Benaprès de Sitges. Per a algú de
A la imatge podeu veure un arjub. Aquesta és una paraula molt usada pels nostres iaios a les Terres de l’Ebre, una de tantes que malauradament han caigut en desús. Les generacions més joves ja l’anomenen pel nom genèric de cisterna. Durant moltes dècades varen servir per a recollir l’aigua de les pluges. Moltes famílies se l’emportaven
Els catalans i les catalanes ens podem enorgullir de la gran quantitat de grandíssims escriptors i filòlegs que s’han dedicat a l’estudi i el conreu del català durant el segle XX i principis del segle XXI, la qual cosa ha portat el crític Joan Triadú a considerar el segle passat com la veritable centúria d’or de les nostres lletres, malgrat dictadures amb
El premi d’honor de les lletres catalanes d’enguany ha estat concedit, molt merescudament, a l’il·lustre lingüista Joan Solà. Realment ens hem de sentir orgullosíssims del fet que la màxima distinció de les nostres lletres l’hagin rebuda històricament grandíssimes personalitats d’arreu dels Països Catalans, mostra més que evident de l’enorme treball literari que s’ha realitzat en llengua catalana durant la segona meitat
Durant la darrera campanya electoral al parlament europeu, i com passa malauradament en tots els comicis, el PP va tornar a fer sang amb la qüestió lingüística. És una tàctica abominable, però que els és rentable ja que el fet lingüístic català compta amb molts detractors a Espanya. Aquest és el seu nivell cultural!!! És francament odiós
Soldevila va organitzar l’any passat el Curt redó, un festival documental pioner a les Terres de l’Ebre, que va permetre que Campredó gaudís de dos excel·lents nits de cinema. Nosaltres vàrem idear el certamen per tal d’encoratjar uns joves afeccionats campredonencs a l’elaboració de documentals, que han aconseguit premis diversos arreu de Catalunya: Josep Gutiérrez, Roman Ayxendri i
Una de les xicotetes discussions domèstiques que vaig tenir amb la meua dona durant una temporada era la compra de Llet nostra quan anàvem al supermercat. No era per la qualitat del producte, atès que a ella li agradava, sinó pel fet que al supermercat on solíem fer les compres no l’oferien amb botella, només amb bric, els
Fa uns mesos vaig escriure un apunt sobre la denominació Bloc o Blog, que va portar un interessant debat amb nombrosos comentaris i opinions diverses. El món de les noves tecnologies ens aporta constantment noves paraules i, de vegades, costa un cert temps acostumar-nos a usar el terme més correcte en llengua catalana. Justament ahir la correctora i amiga Isabel
La parla catalana de Campredó (3) Més paraules i expressions campredonenques i ebrenques Creiem que cal reivindicar tot un seguit d’expressions i paraules que usem en diversos indrets en particular de les comarques centrals dels Països Catalans. Cal remarcar que són usades en determinats llocs, atès que quan parlem de dialectes o de variants dialectals
La parla a Campredó Hi ha pobles ebrencs amb una fonètica molt característica com és el cas d’Ulldecona (Montsià) o Paüls i Xerta (Baix Ebre). La parla d’aquestes poblacions mereix una especial atenció per part de lingüistes i filòlegs, que tenen un autèntic filó per als seus estudis. No és el cas de Campredó, ja
Al post de diumenge passat vaig fer cinc cèntims de la sorpresa agradable qe vàrem tenir durant el berenar-sopar en família al nou establiment que la cadena d’entrepans Viena ha obert a l’històric edifici del mercat de peix de Tortosa, quant a la condició normalitzada que donen a la llengua catalana, ja que tots els serveis són en el nostre
La derrota catalana a la Guerra dels Segadors (1640-59) va comportar l’annexió a França de les 5 comarques septentrionals del país i la consegüent pèrdua de poder polític per a Catalunya. Va continuar la castellanització progressiva de la noblesa, de les classes benestants de la societat i de la literatura anomenada com a culta, mentre que el català va quedar relegat
Maria Folch, una activa blocaire valenciana de mesvilaweb que porta un interessant bloc “El meu país d’Itàlia”, està tirant endavant una interessant iniciativa: la creació d’un diccionari afectiu de la llengua catalana, per a la qual cosa demana la col·laboració dels membres de la Catosfera. Crec que des de l’Ebresfera podem aportar apunts molt positius,
L’associació tortosina Joventuts Musicals varen portar al teatre-auditori Felip Pedrell de Tortosa la portentosa veu de l’algueresa Franca Masu, la nit de la diada nacional de l’11 de setembre. Va ser un acte musical i cultural d’un altíssim nivell, de la qual cosa cal felicitar l’organització, que va entusiasmar veritablement tot el públic assistent que