Emigdi Subirats i Sebastià

Aquests darrers dies tothom ha pogut llegir a la premsa que un conjunt de “tontaines” del País Valencià, les illes Balears i la Franja de Ponent havien redactat un manifest conjunt en què afirmaven que “No hablamos catalán”. Alguns rotatius qualifiquen aquesta gent “d’intel·lectuals”, la qual cosa és una clara incorrecció semàntica. La definició d’intel·lectual que dóna el Fabra és: “Pertanyent o relatiu a la intel·ligència”. No crec que sigui llest o intel·ligent una persona que pugui arribar a afirmar, sense posar-se roig, que els habitants de Calaceit (Matarranya), Benicarló (Baix Maestrat) o Campredó (Baix Ebre) parlen llengües diferents. Més aviat són curts de gambals!
D’una banda, tenen raó: no parlen català. Ells, personalment, no el parlen, usen habitualment la llengua de Cervantes. Pretenen, però, dir que la llengua amb què enraonen habitualment els ciutadans d’aquests territoris, la qual ells desconeixen, no és la catalana. Llavors, no hi ha dubte, hem de parlar d’esquizofrènia més que d’intel·lectualitat.
Aquesta dèria secessionista forma part de la subcultura de l’espanyolisme més recalcitrant. Els blavers que tingueren l’origen a l’Horta de València, s’expandeixen per la Franja (la gent de la FACAO) i pels incults de Sa llengo baléà. Gent que sap perfectament el que parla, però ho nega. Gent que pertany a les cavernes, i que minoritza la parla de la terra deliberadament. Gent que creu que els i les australopitecus que habitaven l’Àfrica ja parlaven valencià i xapurriat. Fins i tot els mascles i les femelles lligaven amb aquestes llengües melòdiques i propiciaven la proliferació de l’espècie. També els australopitecus homosexuals, aquests sense engrandir el món amb nous éssers.
Els “tontaines” sí que proliferen! Una altra bona colla també està de manifest. Són gent “no nacionalista” que lluiten contra els nacionalismes expansius i imperialistes. Són gent amb un currículum tan “no nacionalista” com Fernando Sabater, Alberto Boadella, Arcadio Espada, i la resta de la tropa. Bona gent!!! Aquests “no nacionalistes” diuen que la llengua espanyola ha de ser la llengua “nacional” a tots els territoris que conformen la “no nació”.  Hauríem de parlar, doncs, d’una llengua “no nacional”, amb la qual cosa tan oficial hauria de ser el rus (Visca Rússia!!!) com la llengua de Benito Pérez Galdós. I és que als col·legis de Catalunya hi ha una sobredosi de català. Tothom es dirigeix a tothom fent ús de la llengua de l’arcaic Ausiàs March (ai, no, que aquest parlava i escrivia en valencià!!!). Al pati està prohibit parlar en espanyol per la qual cosa ningú gosa mai usar-lo!
Abans la gent que no sabia de lletra (com es deia popularment), quan volia donar credibilitat a un afer deia: “Creu-t’ho, que ho han dit a la tele”. Ara que som tecnològicament més moderns, el fet que s’abusi del català als col·legis té la credibilitat pròpia de: “Ho he llegit a El Mundo”.
L’esquizofrènia dels “no nacionalistes” també arriba a El Periódico (El Psoedico), defensor a ultrança, d’acord amb la línia editorial, d’una ordenança  “no nacionalista” com és la implantació de la tercera hora d’espanyol a l’educació obligatòria, per tal que els alumnes s’acostumen a llegir aquesta llengua tan desconeguda per a ells. No tenen possibilitat d’escoltar-la: ni a la televisió, ni a la ràdio, ni al cinema, ni al pati de col·legi. També és tan difícil comprar un diari en la llengua de Mariano José de Larra (arcaic) i de Mariano Rajoy (modernitzat recentment)!
Partits “no nacionalistes” com el PP (ex d’Acebes), el PSOE (actual de Bono), Ciudadanos (Ribera, ja sense nu) o UPM (la no nacional Rosa Díez) defensen que s’implanti una llengua “nacional”. Em perdo una mica, i els lectors i les lectores encara més!
Einstein no era res al costat de la intel·lectual Díez. El parlar d’Alacant ja el xiuxejaven les senyores Cromanyones. I la capacitat d’intel·lecte d’aquests redactors de manifests és directament proporcional a una equació on intervindria la Belén Esteban (ex de Jesulín) i la Carmen Sevilla (ex del règim).
I aquesta gent pendent que els russos se’n tornin a Sibèria aquesta nit, perquè la seua selecció “no nacional” ha superat els quarts de final, cosa que no havia fet des que s’enfrontaren els Neanderthals i els Cromanyons, quan a Jesucrist encara li feien falta uns quants segles per venir a la terra: planeta de  “nacions” i de “no nacions”.
PD: Els de la foto, els “no nacionalistes” Rosa Díez (no espanyola), Fernando Sabater (no basc), Mario Vargas Llosa (no peruà).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!