Emigdi Subirats i Sebastià

El passat diumenge vaig assistir al casament de l’amic i escriptor ampostí, Rafel Duran, amb l’aldeana Montse Curto, que va tenir lloc a l’ermita de l’Aldea. L’àpat  posterior es va celebrar en un conegut hotel de Deltebre,  el qual va sorprendre’m agradablement, a part de la qualitat i l’abundància del menjar,  pel fet que disposava de diverses vidrieres que estaven decorades íntegrament amb paraules gastronòmiques tal com s’usen i es pronuncien en algunes poblacions del Delta de l’Ebre. L’escriptura era fidel a la fonètica emprada en aquests pobles del territori. Com a exemple, la paraula “potaque”, referint-se a un menjar que en diversos llocs de les Terres de l’Ebre rep una denominació força diferent: recapte, olla barrejada, etc. A Campredó, la pronunciem “potaje”, amb el so característic de la j castellana. En la majoria de comarques de Catalunya se li diu escudella, i ha esdevingut un dels plats gastronòmics més importants del país. Val a dir que fonèticament el parlar ebrenc, sobretot entre la gent gran, tendeix a la realització del canvi de la J per la K, com comprovem amb noms de procedència castellana com José o Juanito, que esdevenen Kosé o Kuanito, pronunciats pels més grans de casa. La vidriera en qüestió tenia molts altres noms referents a fruites, verdures i plats de menjar com: abercoc, aborgingo, primentó, llima, xapadillo, pataques, llangostí, maçana, etc.
En aquest mateix àmbit de reivindicació de paraules, a la tasca “Lo Pati” de Campredó, la qual des que era un adolescent he considerat com el meu bar de capçalera, fa uns mesos varen dotar-la d’una portalada magnífica, amb una vidriera de’estil de l’anterior,  que incloïa el nom de moltes de les partides de la població: Timbes Roges, Font de Quinto, Espluga, Raval del Pom, Sant Onofre, Roca-Corba, Racó, Mas de la Missa, Bassa Venècia, Argilers, Baranc dels Pixadors, Soldevila, Ribé, Les Barraques, Coll-redó, Solicrú, Lligallo de les Veles, Barceloneta, etc.
Aquesta mena de vidrieres, a part de la funció estètica i decorativa, també serveixen per afavorir la preservació de vocables nostrats, siguin paraules de referència o noms de partides rurals, moltes de les quals ja són desconegudes entre les generacions més joves.
  

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!