Emigdi Subirats i Sebastià
Lletres ebrenques
En el post d’avui, tornarem a reivindicar expressions ben característiques del català que parlem als pobles de la riba final de l’Ebre. El nostre lèxic és variadíssim, com el de qualsevol altra variant de la nostra llengua. Paraules com granera (escombra, per als parlants del dialecte oriental) ens porten a la construcció de verbs com “agranar”, usat en expressions com “agranar cap a casa”, que té el seu significat equivalent en altres variants dialectals. Una de les paraules que més sobta a altres parlants és “escurar”, és a dir, rentar els plats; una acció derivada és “fer l’escuranda”. De fet, “escuranda” fa referència al conjunt d’estris que han de ser rentats.
També voldria fer esment de la pronunciació col·loquial de paraules com “ando-siau” enlloc d’adéu-siau, de la qual, persones de generacions més grans en fan un ús extensiu. Val a dir que evoluciona cap a “ando-sien”, al qual no podem trobar cap mena d’evolució fonètica.
Una de les expressions més “nostrades” és “alego”. No estic parlant de l’expressió “Hasta lego”, un evident castellanisme amb l’escursament de “luego”. Per si sol, la paraula “alego” esdevé sinònim de prompte (aviat): “Alego vindrà”. Tot i que també pot significar “en un futur”: “Alego no podrem sortir de casa”, “Alego en seran més que natros”.
Crec que en altres posts ja havia destacat el fet que usem una “v” en diminutius com peuet o pouet que esdevenen povet o pevet. Aquest fenomen també es produeix en poal (galleda, en català oriental), que en alguns pobles pronunciem “poval”; i en paraules derivades com una “poalada d’aigua” que pronunciem “povalada”. Personalment faig un mal ús de la paraula katiusques (botes d’aigua), ja que dic kataiusques. No sé explicar per què, sembla que sóc l’únic.
Finalment, em queda parlar de l’expressió “mes que sigue”, que usem enlloc de “encara que sigui només per”: “Vés al curset mes que sigue perquè te veiguen la cara”; també pot significar “tan de bo”: “Mes que sigue, jugue Ronaldinho”. A Campredó la pronunciem “mas”.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Vull donar-te, en primer lloc, l’ehorabona pel teu blog, la seva diversitat, el seus compromís amb el país, des del poble fins al conjunt de la nació, la teva aferrissada lluita per la llengua comuna sense deixar de banda les possibilitats dialectals ni col·loquials.