Ha petat. En Sandruscu i els seus companys han deixat la junta del Barça i s’ha demostrat per enèsima vegada que comportar-se de forma racional i ser president d’un club de futbol són coses incompatibles. Segurament, el que ha estat fins ara impossible és mantenir valors democràtics en la gestió d’un club de futbol. I
Els catalans som uns desgraciats i uns masoques. Ens foten la cartera, ens insulten i, per contra, nosaltres sempre responem demanant perdó. Quan ens foten un parell de portades als diaris de Madrid ja correm a cercar un microfon per disculpar-nos i aplicar-nos el silici. Som uns bons esclaus que anem per aquest món flajel·lant-nos
Una de les coses bones de guanyar la lliga han estat els vídeos que preparen pels especials o per aprofitar-se de la tirada que té el Barça. La veritat és que, televisivament, això de la lliga ha estat equiparable a la mort del Papa: 24 hores non stop de Barça. De tot el que s’ha passat per
Hugo Gatti és un pobre home que va defensar la porteia de Boca. Bé, això defensar és un dir perquè en un amistós el Barça li va fotre 9 gols com si res. De resultes d’aquest partit, Gatti pateix un trastorn que l’ha convertit en un ultra més aferrim que el mismíssim Ochaita però en
Aquesta setmana sembla que tothom està content perquè el partit entre el Barça i el Betis és el diumenge a les 17h. Em sap greu no coincidir en l’eufòria col·lectiva de l’horari però el diumenge a primera hora de la tarda és el moment ideal per fer el gos i deixar la baba al sofà amb
Ha començat el ball de noms. Encara recordo quan era petit i estiuejant anava a comprar cada dia la premsa amb la il·lusió de veure si fixàvem o no al Romario de torn. Això s’ha acabat. Primer es van inventar el mercat d’hivern i ja havíem d’estar pendents dos cops a l’any del futurs fitxatges.
De vegades em sorprenc de la capacitat que té aquest club per generar debats frikis. El darrer és el que ha sucitat el possible canvi de color dels pantalons del primer equip. Des d’aquí proposo als órgans de futbol que es jugui competició cada dos dies, d’aquesta manera parlaríem més de futbol i menys de