Diari d'un Culer

Els catalans som uns desgraciats i uns masoques. Ens foten la cartera, ens insulten i, per contra, nosaltres sempre responem demanant perdó. Quan ens foten un parell de portades als diaris de Madrid ja correm a cercar un microfon per disculpar-nos i aplicar-nos el silici. Som uns bons esclaus que anem per aquest món flajel·lant-nos i ploriquejant per la desgràcia que ens toca viure, incapaços de posar fil a l’agulla i enviar a Espanya a la merda.

L’ex-president Pujol deia que català és qui viu i treballa a Catalunya i el bo de’n Samuel Eto’o n’és un gran exemple. Ha arribat a casa nostra i per integrar-se fa allò que fem els catalans: demanar perdó a Madrid cada cop que aixeca la veu. Però amb això no n’hi ha prou. El Comité que s’encarrega d’aplicar disciplina -disciplina anglesa amb cuïr i fuet, com ens agrada als catalans- ha decidit que per acabar d’integrar a l’Eto’o, cal que pagui a Madrid la penyora típica catalana: 12.000 "putus" euros a las arcas de reino que segur que serviran a bé d’alguna de les comunitats presidides per aquells que ens insulten dia rere dia.

I així, amb aquest afair estúpid d’una nit de festa i futbol, seguim alimentant aquest bullying autonòmic que ens aplica Espanya i que fa que ens agredeixin, ens insultin i ens robin mentre nosaltres acotem el cap com a tontos.

Per la bona salut mental de l’Eto’o, confio que surti ràpid de la mentalitat d’esclau catalana i torni a ser el rebel camerunès que sempre deia el que pensa amb total llibertat. I nosaltres, a seguir amb el fuet i encara ens queixarem quan els nouvinguts no s’integrin. No sé qui collons voldria ser com nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!