Després dels títols toca vendre portades a cop de futuribles. El mercatto culer ja bull i jo vull recollir tots els noms que surtin als mitjans per veure quins acabaran jugant el Gamper i quins quedaran oblidats a les llistes de la secretaria tècnica, dels intermediaris o dels periodistes. PORTERS Leo Franco (At. Madrid) Marco
En Laporta ha passat per RAC-1. L’equip Basté ha complert amb nota -com sempre- fent una molt bona entrevista tot i que, en alguns temes, el president s’ha escapolit de l’escomesa amb facilitat i elegància. En resum, un repàs extens de l’actualitat blaugrana, les polèmiques del present i del passat i la presentació d’algun projecte
Barcelona és una ciutat a la que li costa poc tirar-se al carrer. Ens agrada passejar juntets, compartir el calor corporal i viure els efluvis d’humanitat que generen les masses. Sortim per veure volar avions i per córrer per la ciutat però sobretot sortim quan guanya el Barça. El que m’ha sorprès aquest any és viure
Buf, quin dia. Masses emocions per viure-les concentrades en tant poc temps i, sobretot, poc temps per pair-les totes. El més senzill és resumir el dia en càntics. El primer: sí, sí, sí, me’n vaig a París. El segon: On són les entrades?. El tercer: campions, campions, oé, oé, oé. El pla B El sr.
Dissabte al Gol Sud va aparèixer una pancarta que deia "Directiva+RACC=Lladres". Es veu que ja va sortir al partit contra el Betis. Personalment, em sembla normal que apareguin pancartes com aquestes després de patir el dubtós sistema de repartiment d’entrades i més encara quan vaig veure alguna gent que corria per l’Hotel del Barça a Londres
Ja toca que un equip sencer abandoni un partit de futbol. No un jugador negre. No l’Eto’o, tot un equip sencer encapçalat pel seu capità. És igual si els que comencen a cridar són 4 gats feixistes i la resta són un plegat d’incultes que els segueixen la gràcia. No val continuar tapant el tema,
Fa temps que hi ha un debat al voltant de l’assistència de públic al Camp Nou. Per mi és debat complicat perquè no entenc aquells socis que, havent pagat un abonament de temporada, es queden a casa mentre el Barça juga a l’estadi. Qualsevol excusa que no sigui de força major em resulta incomprensible. Entre
Resulta que el Tribunal Català de l’Esport haurà de decidir si els socis culers hem de passar per les urnes la propera primavera o si ens podem esperar fins al 2007. Sembla clar que els nous Estatuts del club -aquell que van redactar els millors juristes del país- té un error. Però hauriem de reflexionar
La persecució a Messi està arribant a uns nivells de baixesa inaudits. La Liga, comandada per Florentino Pérez, va provant dia rere dia fórmules estrambòtiques per impedir que un noi de 18 anys, del futbol base del Barça i nacionalitzat espanyol, pugui jugar a Primera Divisió. No els molesta que sigui juvenil o professional. Que
Negar allò que és evident, conegut i demostrable és pensar-se que la resta del món mundial és estúpid. Aquesta setmana esperava veure la reacció de la Junta un cop han aparegut els papers que demostren allò que tants ja haviem denunciat: la vinculació d’Echevarría amb la Fundación Francisco Franco. La resposta ha estat molt trista:
Sembla ser que avui, per unes gestions de Lluís de Val, han aparegut els papers que certifiquen que Alejandro Echevarría és – o ha estat – patró de la Fundación Francisco Franco. Al final ha fet falta remoure documents del Ministerio de Cultura per provar un fet que ja era prou conegut. Bé, com a
Les setmanes sense futbol són un horror. Ja vaig comentar una vegada que una de les raons que em genera més odi cap a la selecció espanyola és el fet que em priva de veure el Barça durant 15 dies. El mono és total. Això sí, la manca de partits m’ha permès començar a devorar
El Barça, com moltes institucions socials, té un seguit de tabús històrics aferrats com rèmores. Un dels més famosos és el patrimoni. En la darrera assemblea, alguns periodistes van preguntar-se perquè a alguns socis ens importava més la militància del sr. Echevarría que la venda d’una parcel·la de Can Rigal. És la tossuderia dels que preferim
Aquesta setmana ha arribat als jutjats el tracte injust que han de patir els socis que tenen la desgràcia d’ocupar la zona de general als gols de l’Estadi, especialment aquells que van al Gol Nord. Les incomoditats són producte de la justificada lluita de la directiva contra els violents feixistes que van créixer emparats i
Ha tornat en Jordi Borda i, en conseqüència, el seu bloc ‘Del Canal al Camp Nou‘ que passa a ser de lectura obligatòria per a tots aquells que necessitem consumir sobredosis diàries d’informació futbolera. Avui mateix estava provant el nou cercador de blocs que està posant en marxa Google per intentar recollir la bloc-esfera culé i