Diari d'un Culer

De vegades em sorprenc de la capacitat que té aquest club per generar debats frikis. El darrer és el que ha sucitat el possible canvi de color dels pantalons del primer equip. Des d’aquí proposo als órgans de futbol que es jugui competició cada dos dies, d’aquesta manera parlaríem més de futbol i menys de coses rares.

I és que en realitat, el debat sobre la roba és d’aquests que ja han passat a ser un clàssic de cada temporada. Des que les marques esportives es van decidir a fer-nos canviar de samarreta any rere any per tocar-nos la butxaca, cada nou model porta els típics defensors i detractors a omplir els apartats de cartes al director i les centraletes de les ràdios.

Jo en realitat valoro molt la feina dels dissenyadors d’aquestes multinacionals. Cada any han de fer alguna cosa nova amb una peça que, en el fons, sempre és el mateix: roba esportiva amb franges verticals alternant el blau i el grana. Pero resulta que aquest any s’han decidit a atacar el pantaló i tampoc es pot dir que tinguessin gaires opcions creatives. Crec que el brainstorming es devia limitar a tirar una moneda a l’aire: cara és blau, creu  és grana. I resulta que va sortir creu, doncs perfecte.

Tots els que veuen trontollar les bases del barcelonisme en el color dels pantalons no cal que pateixin tant, hi ha un 50% de possibilitats que l’any que ve surti cara i tornem al color blau. Encara més, proposo que bet and win obri apostes a veure si ens guanyem uns calerons.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!