Diari d'un Culer
Sovint comparen un gol amb un orgasme. No hi ha comparació, és millor un gol
Aquesta setmana sembla que tothom està content perquè el partit entre el Barça i el Betis és el diumenge a les 17h. Em sap greu no coincidir en l’eufòria col·lectiva de l’horari però el diumenge a primera hora de la tarda és el moment ideal per fer el gos i deixar la baba al sofà amb una bona migdiada.
Entenc perfectament a la gent de la Gran Penya de Tarragona i comarques o a tots els culers que s’han de fotre la panxada d’autocar per venir al camp i que reclamen uns horaris que no els facin tornar a casa a les tantes de la matinada. Però aquest és un article escrit per un sabadellenc que disfruta de la comoditat dels Ferrocarrils Catalans i arriba a casa a veure el Gol a Gol.
El cas d’aquest cap de setmana és excepcional i no em molesta jugar tant aviat. Fa 15 dies que estic enganxat a la Playstation intentant fer-me passar el mono de Barça que em provoquen la merda de les seleccions. Aquest fet fa que tingui les piles molt carregades. Tant què, ni que juguessim a les 10 del matí, estaria a la grada amb la bufanda i preparat per animar. Però aquest síndrome d’abstinència no treu que recordi el suplici i l’esforç que representa veure, per exemple, un Barça-Numància a les cinc de la tarda.
Si en comptes del sr.Digital Plus, fos jo el que tria l’horari del Barça el fotria jugar sempre els dissabtes a les 20h. És la millor hora per anar al futbol. Tens temps d’anar al bar a fer la prèvia amb uns quintos i unes braves. Surts del partit a les deu de la nit, just per anar a sopar i poder celebrar la victòria o ofegar les penes amb uns cubates.
I el diumenge per recuperar-nos: fer el gos i veure el telefilm de la tarda… que per això es van inventar els diumenges.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs, l’avi culé de tota la vida va prometre a la seva neta que la duria al barça als quatre anys i la Júlia va haver d’esperar a fer-ne cinc perquè no hi havia ni un dia que juguessin a una hora decent.
Però finalment, diumenge hi anirà amb l’avi… a cantar l’himne i serà un moment entranyable que recordarà tota la vida.
Au jovent! 🙂