Aquesta setmana sembla que tothom està content perquè el partit entre el Barça i el Betis és el diumenge a les 17h. Em sap greu no coincidir en l’eufòria col·lectiva de l’horari però el diumenge a primera hora de la tarda és el moment ideal per fer el gos i deixar la baba al sofà amb una bona migdiada.
Entenc perfectament a la gent de la Gran Penya de Tarragona i comarques o a tots els culers que s’han de fotre la panxada d’autocar per venir al camp i que reclamen uns horaris que no els facin tornar a casa a les tantes de la matinada. Però aquest és un article escrit per un sabadellenc que disfruta de la comoditat dels Ferrocarrils Catalans i arriba a casa a veure el Gol a Gol.
El cas d’aquest cap de setmana és excepcional i no em molesta jugar tant aviat. Fa 15 dies que estic enganxat a la Playstation intentant fer-me passar el mono de Barça que em provoquen la merda de les seleccions. Aquest fet fa que tingui les piles molt carregades. Tant què, ni que juguessim a les 10 del matí, estaria a la grada amb la bufanda i preparat per animar. Però aquest síndrome d’abstinència no treu que recordi el suplici i l’esforç que representa veure, per exemple, un Barça-Numància a les cinc de la tarda.
Si en comptes del sr.Digital Plus, fos jo el que tria l’horari del Barça el fotria jugar sempre els dissabtes a les 20h. És la millor hora per anar al futbol. Tens temps d’anar al bar a fer la prèvia amb uns quintos i unes braves. Surts del partit a les deu de la nit, just per anar a sopar i poder celebrar la victòria o ofegar les penes amb uns cubates.
I el diumenge per recuperar-nos: fer el gos i veure el telefilm de la tarda… que per això es van inventar els diumenges.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Doncs, l’avi culé de tota la vida va prometre a la seva neta que la duria al barça als quatre anys i la Júlia va haver d’esperar a fer-ne cinc perquè no hi havia ni un dia que juguessin a una hora decent.
Però finalment, diumenge hi anirà amb l’avi… a cantar l’himne i serà un moment entranyable que recordarà tota la vida.
Au jovent! 🙂