Durant 23 anys, a l’era Pujol, les eleccions eren un simple tràmit que no aportava cap novetat. Les eleccions de 2003 van fer explosionar aquell toll d’aigua estancada. Centenars d’alts càrrecs van quedar a la intempèrie i els seus llocs els van ocupar persones que, majoritàriament, no havien tingut cap càrrec a la Generalitat. En una iniciativa encomiable, CiU va contractar una empresa de head-hunters que va ajudar a col·locar molts directius al sector privat.
Les eleccions de 2006 han quedat en un terme mig: evidentment, no hi ha hagut l’escabetxina de fa 3 anys, però déu ni do la quantitat de canvis de cadira que han ocasionat. Una bona amiga m’explica la seva experiència. Ella és independent i ocupava una direcció general controlada per ERC que, amb el nou organigrama, ha quedat de la banda socialista. Pancho Táboas, el número 2 de Montilla a Presidència, li va comunicar –educadament, però fred com el glaç- que seria substituïda, perquè el president Montilla tenia una llista molt llarga de socialistes que havien saltat dels seus llocs i que calia recol·locar. (CONTINUA…)
El nou director general socialista és, segons m’explica la meva amiga, una persona excel·lent, però des que va sortir de la facultat (i d’això ja fa molts d’anys) ha tingut sempre un càrrec de designació política. No concep la possibilitat de tenir una vida professional al marge de les menjadores del PSC. Fa uns dies, els directors entrant i sortint es van reunir per fer el traspàs. La meva amiga va explicar al seu successor els assumptes que estan en marxa en aquella direcció general, etc.
–El nou director em va fer quatre preguntes –m’explica l’amiga–. Sobre què diries que em va preguntar?
–Ni idea.
–Quant guanyes? Hi ha plaça de parquing per al director general? Com es fa per a passar factures de dinars? Si un dia he de sortir de Barcelona, com ho he de fer per a tenir un cotxe amb xofer?
Els alts càrrecs de l’Administració tenen uns sous molt per sota del dels directius privats i poden ser destituïts en qualsevol moment, sense dret a cap indemnització. A més, la Llei d’incompatibilitats els impedeix de fer treballs professionals per a l’Administració durant els 2 anys posteriors al seu cessament. Això fa que, en la pràctica, només accedeixin a aquests càrrecs els funcionaris (que tenen garantit el retorn al seu lloc de treball), o els militants adscrits a la casta nefasta dels professionals de la menjadora pública. Si volem una Administració millor, caldria fer alguna cosa per tal de facilitar que pugui tenir millors directius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!