És trist constatar que avui l’Administració de l’Estat és més eficient que la de la Generalitat.
Anys enrere, renovar el DNI era una experiència humiliant. Havies de fer tres o quatre hores de cua al mig del carrer i, quan finalment arribaves a la finestreta, el funcionari, amb un parell de lladrucs, et donava un reguard amb el qual havies de tornar al cap d’un mes a recollir el carnet. Ara es pot demanar hora per internet i en cinc minuts surts amb el carnet nou.
Fa vint anys vaig haver de demanar una cèdula d’habitabilitat a les oficines d’Habitatge de la Generalitat i aquests dies n’he hagut de tramitar una altra. El sistema d’avui és pràcticament idèntic al de l’altra vegada: no es pot fer res per internet, a Barcelona només hi ha un lloc on es pot fer el tràmit, cal soportar una cua considerable i, quan finalment entregues el patracol (un certificat d’un arquitecte que costa 150 euros), el funcionari et diu que la tramitació trigarà un mes i que, abans de venir a recollir la cèdula, millor que truquis al 012 per a assegurar-te que ja està llesta.
Ahir la dona va anar al metge. Té dolor a un costat i el metge li va dir que s’ha de una ecografia. L’hora per a l’ecografia i li han donat… per al mes de juny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!