Ja han passat uns quants mesos des de la celebració de les eleccions municipals. S’han fet molts comentaris sobre els resultats obtinguts per les diferents forces polítiques i la majoria dels que he llegit sobre les CUP són superficials. Les CUP representen, no pas en exclusiva, la continuïtat de l’independentisme combatiu dels anys vuitanta i noranta
Aquests dies es parla molt de els diverses plataformes de caràcter independentista que han aparegut amb l’ànim de promoure, des de diferents fronts, el procés d’autodeterminació del poble català. Els mitjans de comunicació no han parat compte en una que em sembla transcendental: la dels Sindicalistes per la Sobirania. Un dels dèficits crònics de l’independentisme català contemporani és l’absència
Avui s’ha donat a conèixer públicament una iniciativa gestada fa unes poques setmanes gràcies a l’ímpuls dels amics Alfons López Tena i Héctor López Bofill. Ells em van convidar a formar part del nucli fundacional, els ho agraeixo i responc afirmativament. No m’ho pensat gaire atès que coincidia amb els objectius del Centre i coneixo de
Ahir va tenir lloc la taula rodona organitzada pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació sota l’enunciat : “Autodeterminació: quin full de ruta?”. A més del relatiu èxit de públic (cent assistents) i el puntual ressò mediàtic, (a Vilaweb i l’Avui), podem extreure’n unes primeres valoracions positives. La primera és que la creació de consensos al voltant
Aquest vespre a les 7, a la sala Abat Escarré, (Rocafort 242, Barcelona), el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ha convocat una taula rodona amb el lema: “Autodeterminació: quin full de ruta?”. És un debat obert, sense voluntat d’excloure ningú. En el post d’ahir ja anunciava l’acte i en aquest d’avui volia fer algunes
Demà, 6 de setembre, a les 7 de la tarda a la sala Abat Escarré (Rocafort 242, Barcelona), el Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació ha convocat un debat amb el lema: “Autodeterminació: quin full de ruta ?”. Està prevista la participació d’Antoni Vives (CIU), Pere Aragonès (ERC), Josep Anton Vilalta (CUP), Dolors Camats
Sovint apareixen entre els blocaires sobiranistes comentaris interrogant-se sobre si l’efervescència de l’independentisme a la xarxa no és sinó un miratge. Les formes de vida social han experimentat una forta estandarització en les darreres dècades, sobre tot a les ciutats, i els senyals de catalanitat, la llengua en primer lloc, han experimentat un retrocés significatiu.
El passat 14 d’abril, pel Canal 33, es va emetre el documental elaborat per David Bassa “Terra Lliure, punt i final”. Ha estat una iniciativa encertada i rigorosa que ha trencat el silenci imposat sobre l’independentisme combatiu dels anys vuitanta. Dels comentaris que ha suscitat la seva emissió, els més interessants son els publicats sota el
Aquest matí, en el funeral i homenatge a Lluís Maria Xirinacs, tant a Santa Maria del Mar com després al Fossar de les Moreres, entre la multitud, he reconegut rostres que no veia des de fa anys. Hi havia membres dels moviments catòlics que aixoplugaven les activitats antifranquistes, militants del PSAN que em van guiar
Aquest matí papallonejava pel Born i voltants i m’he apropat al Fossar de les Moreres. Hi havia unes quantes flors en memòria d’en Xirinacs. M’he preguntat pel caire que prendrien els actes commemoratius que s’hi celebraran enguany. He recordat la frase de Jordi Carbonell, un dels referents ètics i polítics del país, pronunciada en aquest
El proppassat 31 de juliol vaig escriure un apunt, titulat “Apagades: quina resposta ?”, en el que em demanava com reaccionarien Esquerra i les entitats cíviques i sindicals davant l’evident fallida dels serveis estatals a casa nostra. Dissortdament, la direcció d’Esquerra no ha estat a l’alçada del discurs teòric del sobiranisme pràctic. Si amb