Jaume Renyer

El regidor del Partido Popular a l’Ajuntament de Barcelona Alberto Fernández Díaz s’oposa a aquesta proposta. Aquest és el comunicat de la Comissió Cent Anys d’Estelada rebutjant els propòsits de l’electe espanyolista:

“Barcelona, any 1938, guerra dels tres anys, al carrer de la Canuda encara fumegen les restes de l’edifici on hi havia hagut la seu de la Unió Catalanista. L’aviació feixista italiana l’ha bombardejada, entre d’altres “objectius militars”. Mentrestant mor al Masnou (Maresme) Vicenç Ballester i Camps, fill de Barcelona, periodista, darrer president de la Unió Catalanista i impulsor de l’estelada. Aquell mateix any, a proposta de l’equip municipal d’ERC, el nom de Ballester fou designat per ocupar l’espai que deixà l’enderrocada illa de cases del carrer Canuda, l’actual plaça de Madrid. L’acord no s’aplicà mai i, lògicament, la dictadura se’n oblidà per complet. L’any 1985, l’historiador i periodista Joan Crexell recuperà el vell acord consistorial republicà i obtingué el compromís de paraula del director de l’Arxiu Històric Municipal, Jaume Sobrequés, i el propi alcalde Pasqual Maragall per aplicar-lo. La paraula, però, se l’emportà el vent.

Enguany la Comissió del centenari de l’estelada recuperà aquella proposta presentada per Crexell i la remeté a la ponència del nomenclàtor de Barcelona. Ens consta que almenys un particular també va fer-ho. D’entrada, la secretaria de la ponència no tenia registrada l’aprovació de la proposta de Crexell i ni tan sols tenia constància de la petició. La proposta de la Comissió però, s’acceptà finalment de forma oficial. El setembre del 2008, la ponència del nomènclator aprovava, per fi, concedir a Vicenç Ballester un espai  a la ciutat.

Després de donar compte a la premsa de la rellevant notícia que restitueix la memòria d’un personatge clau en la història de la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya, ja va sortir qui ho rebutjava. Concretament, el regidor popular Alberto Fernández Díaz, que  no ho trobava adequat. Des de la Comissió respectem les discrepàncies respecte a aquesta decisió presa o de qualsevol altra. Però obstaculitzar avui el dret de Ballester a tenir un lloc d’honor a Barcelona, és posar fre a la mateixa democràcia. Pedrquè el cas de Ballester és flagrant. El seu espai de memòria a la ciutat ja porta oficialment 70 anys d’espera i tres aprovacions també oficials, dues de les quals fallides sense emplaçament ferm.

Entenem que el senyor Fernández estigui obligat per ideologia a evitar que s’honori els patriotes  i es lloïn els repressors, però per fer-ho bé, a part de rebutjar Ballester públicament, convindria maldés per preservar els carrers de Barcelona amb noms i personatges que li complauen. Com ara el polític i patrocinador de Franco, Francesc Cambó, el navilier i negrer Antoni López o la mateixa plaça Madrid, batejada pels mateixos que la van crear amb els seus projectils. De fer-ho així, la seva demanda plauria encara més a l’imperi”.

Post Scriptum, 23 de novembre del 2012.

Finalment, abans d’ahir, ha estat aprovada definitivament per part de l’Ajuntament de Barcelona la proposta de dedicar una plaça de la ciutat a la memòria de Vicenç Albert Ballester.

Post Scriptum, 9 de setembre del 2023.

Tal com informa Llibertat.cat: “La plaça dedicada al creador de l’Estelada a Barcelona, segueix sense placa des de l’any 2018. L’Ajuntament de Barcelona no ha fet cap tràmit per restituir-la. Les instàncies municipals al districte de Ciutat Vella i al nomenclàtor, segueixen sense resposta.

La Fundació Reeixida ha fet públic la reclamació feta a l’ajuntament de Barcelona, en relació a la desaparició de la placa oficial de la placeta de Vicenç Albert Ballester i Camps a la cruïlla del carrer Comerç amb el pssaeig Lluís Companys.

Aquesta placa estava emplaçada damunt la paret dels antics “jutjats nous” de Barcelona, actualment enderrocats, i on en el seu lloc hi ha un solar. Malgrat hem adreçat una instància municipal al districte de Ciutat Vella i una sol·licitud de al web del nomenclàtor (juny de 2023) tant sols hem rebut una resposta automàtica d’acús de rebut indicant que ja s’ho mirarien.

Vicenç Albert Ballester va morir l´any 1938.

Aquest editor, activista i polític barceloní, després d’una agitada vida sempre compromesa amb Catalunya i la llibertat, el 14 d’agost fou enterrat al Masnou, on visqué molts anys. Quan li ho proposaren a d’aleshores alcalde de Barcelona, aquest va acceptar de dedicar-li una plaça al carrer Canuda, nascuda d’un esfondrament i posterior enderroc de cases, a conseqüència d’un bombardeig aeri feixista. El 1939 però, l´adveniment de la dictadura ho impedí i, un any més tard, l´ajuntament feixista batejava aquell indret amb el nom de Plaza de la Villa de Madrid.

L´any 1985 i l’Alcalde Pasqual Maragall:

Gairebé coincidint amb la publicació del llibre de Joan Crexell, Origen de la bandera independentista (El Llamp, 1984), l´editor Enric Borràs i l´autor emplaçaren l´alcalde Pasqual Maragall i al director de l´Arxiu Municipal Jaume Sobrequés, a reprendre aquell nomenament frustrat per la dictadura. La proposta fou aprovada verbalment però mai no s´arribà a posar per escrit.

A Barcelona, de 1938 fins al 2014… Plaça Vicenç Albert Ballester, aconseguida:

El 2008, la Comissió del Centenari de l´Estelada / Fundació Reeixida va tornar a adreçar formalment la proposta a l´alcalde Jordi Hereu. A través de la ponència del Nomenclàtor de la ciutat, finalment s´aprovà aquell mateix any, però encara sense data ni espai físic per a l’homenatjat. Finalment, la designació específica del vial per a Vicenç A. Ballester es concretà a principis de 2013 en un espai dins el districte de Ciutat Vella. La votació favorable del ple del districte del dia 4 de juliol, es va satisfer una històrica demanda popular que donarà a Barcelona un nou espai de memòria en la llarga trajectòria de la lluita per la llibertat de Catalunya.