El 12 de desembre del 1989, la Comissió d’organització i administració de la Generalitat i govern local va aprovar una Resolució sobre el dret d’autodeterminació de la nació catalana.
La iniciativa va partir del grup parlamentari d’ERC que aleshores l’integraven només tres diputats: Àngel Colom (flamant secretari general escollit al congrés de Lleida), Josep Lluís Carod-Rovira (redactor de la proposta) i Miquel Pueyo. La Resolució fou votada favorablement pels diputats de CIU, ERC, CDS i ICV, els del PSC ho feren en contra i els del PP no van assistir al debat. El text aprovat és el següent:
“El Parlament de Catalunya:
1. Declara, solemnement, que Catalunya forma part d’una realitat nacional diferenciada en el conjunt de l’Estat, fet que el poble català ha sostingut en tot moment, tant des de les seves forces polítiques, de les institucions culturals i civils del país, com des de la consciència de la majoria dels seus ciutadans i ciutadanes.
2. Manifesta que l’acatament del marc institucional vigent, resultat del procés de transició política des de la dictadura a la democràcia, no significa la renúncia del poble català al dret d’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979.
3. Afirma, com a conseqüència, que en el moment que ho cregui oportú, i a través de les actuacions previstes en el mateix ordenament constitucional, podrà incrementar les cotes d’autogovern fins allà on cregui convenient i, en general, adequar la regulació dels drets nacionals a les circumstàncies de cada moment històric.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Una resolució així podia haver estat molt útil si hagués estat tramesa a les Nacions Unides per tal que incloguin Catalunya a la llista de päïsos colonitzats, però pel que sé ni el president del parlament de llavors ni l’Ernest Benach no s’han perocupat de fer-ho…