L’edició d’avui de Vilaweb celebra que en el Fòrum Social Mundial, que té lloc aquests dies a Brasil, hi hagi un Espai pels Drets Col·lectius dels Pobles en el qual participen el CIEMEN, l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i la diputada Camats, d’Iniciativa, d’entre altres catalans delegats d’entitats altermundialistes.
El dret d’autodeterminació és una qüestió ajornada en la vida pública catalana, per tant, que hi hagi un debat en el qual es tracti aquesta problemàtica (encara que sigui a milers de quilòmetres de distància) sempre és positiu. La qüestió és quins continguts s’hi debaten i quines estratègies cara a la seva efectiva aplicació se’n deriven. Anant al cas català, hi ha una notable diferència entre els debats celebrats ara fa deu anys i els que es fan actualment. Les “Jornades per l’autodeterminació del poble català”, que un seguit d’entitats cíviques van organitzar el setembre del 1999 a l’Ateneu Barcelonès, (les conclusions foren publicades en el llibre “Exercir l’autodeterminació”, Pagès editors, Lleida, 2000) i els col·loquis promoguts pel Tercer Congrès de Cultura Catalana, l’any 2000, poc tenen a veure amb dues iniciatives recents.
Els dies 5, 6 i 7 de novembre de l’any passat, es va celebrar a Barcelona la “Segona Conferència de Nacions Sense Estat de la Mediterrània”, organitzada pel Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, amb la participació d’Ignasi Doñate, director general de Projecció Internacional d’Organitzacions Catalanes del departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull, entre d’altres. D’aquesta iniciativa n’ha sorgit la federació d’entitats de la Mediterrània “Mare Nostrum” que, atesa l’acreditada trajectòria de treball fraccional al si de l’independentisme català dels seus promotors, està destinada a jugar un paper nacionalment nul (pels interessos catalans) en els anys a venir quan Barcelona serà la seu de la Unió per a la Mediterrània.
El 14 de novembre, també de l’any passat, va tenir lloc al CIEMEN una jornada preparatòria de la convocatòria del Fòrum Social Mundial. La mateixa entitat organitzadora i la resta de participants catalans han estat a la punta de llança de les mobilitzacions antiisraelianes que han tingut lloc al llarg del mes de gener arreu de Catalunya. Aquest fet, per si mateix, en el context català actual ja equival a una declaració d’intencions que va molt més enllà de l’estricte conflicte de Gaza. Vaig participar, a proposta del mateix CIEMEN, l’any 2002 al Fòrum Social Europeu de Florència on la causa dels txetxèns, dels muhaidins iranians i dels cábils no tenien més audiència que la dels catalans, a diferència del protagonisme dels palestins. D’aquella experiència n’he deduït l’escepticisme envers als plantejaments autodeterministes que puguin sortir d’aquests encontres, (disposat sempre a rectificar si vaig errat), amarats d’antieuropeisme, antiliberalisme i odi als Estats Units i Israel.
Ambdues iniciatives, inconnexes entre si, coincideixen en el fet que prescindeixen de tot plantejament orientat a ser operatiu en el context jurídic i polític de la Unió Europea, eludeixen un debat nacional català sobre els termes específics a partir dels quals s’hauria de bastir un projecte d’autodeterminació català i més aviat concorden amb l’abstracte panorama ideològic que hegemonitza la política catalana, immersa en la desorientació nacional més evident. El fet que en els darrers deu anys no hi hagi tornat a haver debats nacionalment autocentrats al voltant del dret a l’autodeterminació ja és un símptoma de que alguna cosa no funciona.
També faig autocrítica pel fet que les activitats del FOCDA no hagin assolit el ressò que caldria i que malgrat l’esforç de Carles Castellanos, Raimon Escudé i jo mateix, entre d’altres, no passi de ser un grupuscle d’intel·lectuals. No hi ha debat català sobre el dret d’autodeterminació perquè no hi ha projecte polític nacional, ara per ara.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Considero una autèntica vergonya la campanya de desprestigi -i potser d’altres coses que semblen inconfessables- que des d’ERC, CiU i altres satèl·lits s’està duent a terme cap al CIEMEN, una entitat amb una trajectòria al servei de la nació catalana sense dubtes i que ha estat objecte d’intents d’utilització per part de tots aquells a qui la seva golafreria i despotisme així els ha convingut.
La coherència del CIEMEN en la defensa del dret a l’autodeterminació ja la voldrien per a ells els alts dirigents d’ERC i de CiU, la desorientació nacional dels quals està directament lligada als negocis privats i als interessos de cadira que defensen.
L’intent d’embrutar la imatge del CIEMEN per defensar el dret del poble palestí a la seva integritat, a la seva existència i a la no ingerència imperial és una mostra clara de la misèria que domina l’actual catalanisme polític professional.
Pos no sé si algun amic teu intelectual s’haurà enterat d’alguna cosa. Jo l’únic que he tret en clar d’aquest article és que ho barretjes tot amb el teu sionisme malaltís.
Si cada cop que algú parlara d’independentisme hagués de traure el tema del sionisme i del mal que li fa al moviment gent com tu, al final acabaríem a hòsties, que d’altra banda sembla ser que és el que busques barrejant-ho tot.