Amin Maalouf els descriu així: Els adeptes són classificats segons el seu nivell d’instrucció, de fiabilitat i de coratge, des dels novicis fins al gran mestre. Segueixen cursos intensius d’adoctrinament i, alhora, s’entrenen físicament. L’arma preferida per Hassan per espantar els seus enemics és el crim. Els membres de la secta són enviats individualment o,
Navegant per aquests blocs de Déu he trobat un curiós apunt al bloc " Batman is dead" dedicat a Hernán Cortes, on s’indica que a la pàgina oficial de " La armada española" han modificat l’escut per tal que no es veiessin les quatre barres que haurien de figurar al centre de l’escut. Revisant algunes
Una altra de les evidències que ens condueixen a la catalanitat dels Montilla i els entronquen amb la més alta noblesa catalana és el seu escut d’armes. En podeu veure una reproducció aquí, (Heráldica Hispana), on podreu observar com al tercer quarter hi apareix la bandera reial en format de quatre bastons daurats. La descripció
L’any 1884, mossèn Feliu Sardà i Salvany publicà "El liberalisme és pecat". És curiós comprovar com en la Catalunya d’avui en dia encara es manté ben viva la doctrina d’aquest conservador del segle XIX.El liberalisme és pecat, ja sigui considerant-lo en l’ordre de les idees com en el dels fets. En l’ordre de les doctrines
Discurs del general Joan Prim pronunciat a les Corts el 25 de novembre de 1851. Intens, colèric, directe, profètic, i…actual. ¿Ha podido creer S.S. que los catalanes tienen la condición del perro que lame la mano que le castiga? Si tal ha creido S.S. se equivoca; la condición de los catalanes es la del tigre
Que el català era present a Algèria al segle XX en deixa constància Joan-Daniel Bezsonoff a la novel·la "Les lletres d’amor no serveixen de res", més enllà de la ficció es pot entreveure quina era la realitat lingüística a Orà poc abans de la independència d’Algèria. Els personatges deixen anar ben sovint expressions en francès,
Fa uns dies al bloc Puig d’en Cama un apunt ens referia a una cita de Virginia Woolf on es descriu l’origen poc heroic del nom d’Hispània. El fragment de l’escriptora britànica seleccionat pel company blocaire diu així: "Alguns historiadors diuen que, quan els cartaginesos van desembarcar a Espanya, la soldadesca va cridar com un
Notava a la història que escrigué Arrià de les gestes d’Alexandre el Gran, que al combat de l’Issus, Darius col.locà els soldats mercenaris grecs al capdavant de l’exèrcit, i Alexandre disposà els seus mercenaris també grecs a la reraguarda; valorava que d’aquesta única circumstància es podria haver deduït amb antelació el destí de la batalla.
…i la llibertat pels Països Catalans, per Euskadi, Galícia, Occitània, Bretanya, Alsàcia, Irlanda, Escòcia, Gal.les, Còrsega, Sardenya, Sicília, Txetxènia, Kurdistan, Palestina, Sàhara, Tibet…i totes aquelles nacions i pobles maltractats pels estats opressors i oblidats injustament per la comunitat internacional. ..
Aquests dies de polèmica sobre el pecat d?adolescència d?un Günter Grass nazi, la coincidència ha volgut que algú em mostrés dades sobre un suposat passat falangista del senyor Y, les proves gairebé concloents han acabat derruint el mite d?immaculat catalanisme que amb els anys de coneixença m?havia anat forjant. Eren altres temps, em diuen, en
-Sembla que ja ballen a la plaça!, deia el senyor Pau mentre es feia una cigarreta de picadura amb precisió mecànica, als seus 91 anys. Cent metres més avall es distingien petites figures, parelles giravoltant com bombolles entre llumetes, confetti i banderoles, el so de l?acordió de fons despertant el record d?aquells primers amors, o
Pablo Ruiz Picasso arribà a Barcelona a l?edat de 14 anys, en poc temps s?integrà a l?elit intel.lectual i modernista barcelonina, els anys a la capital catalana foren claus pel seu desenvolupament artístic, probablement sense Els Quatre Gats la carrera del pintor hauria seguit un camí molt diferent i parlaríem de Georges Braque com l?únic
A "Lluna de clar", Josep Pla ens destaca la semblança entre la manera d’anomenar els vents en català, en italià, i fins i tot un llengua tan allunyada com pot ser el grec, sembla que més enllà dels estats, les fronteres, les religions, existeix una unitat cultural entre els pobles de la Mediterrània, un llengua
Així ens va, volen que ballem tots les seves polques. N.Hrustxov, fragments de memòries (Extret de "L?Imperi" de Ryszard Kapuscinski) Stalin posà música i vàrem començar a ballar. Anastás Ivánovich Mikoián era l’únic ballarí bo entre nosaltres. Així que ballava Mikoán, ballava Voroshílov, ballàvem tots. Jo en cap moment movia les cames, ballo com una
El Cavaller Kosmas (Joan Perucho) El cavaller bizantí Kosmas es va enamorar d?una dama anomenada Egèria. El cavaller sabia moltes coses d?ocells mecànics, i parlava indistintament en copte i en siríac. Un dia va veure una cigonya de color verd i groc, totalment mecànica, que s?acoflà als peus de la seva estimada recitant-li la Didaché.