Més enllà de l’histrionisme que caracteritza els dos personatges, hi ha molta similitud en la manera d’actuar en les respectives etapes de govern. Per exemple, els dos presumien d’un progressisme radical que poc té a veure amb la realitat més enllà de la retòrica. També coincidien en el tema català, en allò de saber i
Text d’Eugeni D’Ors al Glosari: ELS DOS SINDICALISTES -Està bé; camarada; però jo voldria un carnet en català.-Bah! A tu, que ets internacionalista, que t’importa de les nacions.-Llavors, doneu-me un carnet en l’idioma internacional.-Idioma, pròpiament i actualment internacional ne se’n coneix pas avui. Cal, mentre que això no existeixi, prendre l’idioma de l’una o
Aquest apunt és un text de Rovira i Virgili que serveix com a complement de l’article “El nom de la cosa” del bloc “Temps d’incertesa“. En el segle dinovè el mot “nacionalisme” serví, de bon començament, per a designar els moviments de reivindicació nacional per part dels pobles oprimits o dominats. Hom parlava de nacionalisme
Del llibre “Nacionalisme i Federalisme” d’Antoni Rovira i Virgili: És aquí cosa corrent, entre bona part dels catalanistes i federalistes presentar la França com a model suprem d’unitarisme i centralització. De França han vingut i vénen, segons ells, tots els mals exemples polítics que han fet d’Espanya un Estat rígidament unitari. Per ells, el centralisme
Ja ho diu en Cucarella que el Viquipèdia és una casa de putes sense ama. Busco informació de Lluís de Requesens, i em trobo tot just quatre línies mal comptades que ben poca informació donen. Quin menyspreu cap un dels personatges més importants -per bé o per malament- de la nostra història, de la catalana,
Llegint “Niebla”, de Miguel de Unamuno, em trobo la següent perla lingüística que desmunta els tòpics del Madrid lingüísticament pur. Madrid també es va construir gràcies a la immigració, bona part de la qual parlava altres llengües diferents del castellà, com el basc, gallec, àstur, etc… I de ben segur un bon grapat de parles
Interessant carta d’Armand de Fluvià al diari Avui. Mes avall afegeixo un petit text d’Ortega y Gasset on podeu comprovar com el pensament d’Armand de Fluvià coincideix en bona mesura amb el d’un intel·lectual castellà de principis del segle XX. Avui en dia sembla impensable un pensador castellà que es pugui referir en aquests termes,
Text de "Gaziel" a "Meditacions en el desert", dedicat a la "Biblioteca Nacional". Hi ha coses que mai no canvien. 8 d’abril de 1.948 LA PUTREFACCIÓ CONTINUA.- Ahir es donà possessió, a Madrid, al nou Patronat de la Biblioteca Nacional. N’han fet president al gran escriptor "Azorín". Hauria estat perfecte que aquest fes l’elogi de
Avui recomano molt especialment l’apunt "Katakombenschulen" del bloc "Focs Follets" que parla de la represió lingüística del feixisme italià a la regió del SudTirol. Un apunt d’aquells que et fa reflexionar i on no pots evitar fer comparacions amb la nostra història. Afegeixo els punts del programa d’italianalització de la regió ideat pel senador italià
A la dècada dels anys cinquanta es va produir una interessant controvèrsia sobre l’origen de tres portolans d’incert origen. Un producte del cartògraf Angelino Dulcert, un altre d’Angelino Dalorto i un tercer anònim propietat de la British Library. No eren portolans qualsevols ja que es tractà dels primers casos on trobem una cartografia de tipus
Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el Conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda. Tienen príncipe como el cuerpo alma para vivir, y como éste alega contra la razón apetitos y vicios, aquéllos contra la razón de su señor alegan privilegios y fueros. Dicen
Si com a mínim poguéssim caureCom les flors del cirererTan pures, tan lluminoses… (1945 – Pilot desconegut japonès) Del llibre "Le temps, ce grand sculpteur", de Marguerite Yourcenar
Veient un traidor en cada home i una conspiració a cada casa, es deia: República!, entre tants enemics, declarats o secrets. Com et defensaràs? Oh santa guillotina, salva la pàtria! Anatole France – Les dieux ont soif Aquests dies comprovem com el vells jacobins encara són entre nosaltres, amagats rera la màscara socialista, popular, monàrquica
Interessant l’article d’avui de Francesc Puigpelat a l’Avui referent a un text de "Karl Marx" on parlava del carlisme. "El carlisme no és un pur moviment dinàstic i regressiu, com es van entestar a dir i mentir els ben pagats historiadors liberals. És un moviment lliure i popular en defensa de les tradicions, molt més
Mireu que hi diu al wikipedia en castellà de la mort d’Alfonso de Borbón y Borbón, poca broma. Alfonso de Borbón y Borbón Dos-Sicilias (Alfonso Cristino Teresa Ángelo Francisco de Asis y Todos los Santos) infante de España (Roma; 3 de octubre de 1941 ? Estoril, 29 de marzo de 1956). Fue hijo de don