Em mirava l’altre dia pel 33 un documental dedicat a la revolució cultural de "Mao Zedong". Un ex-militant i activista del "Partit Comunista Xinès" explicava una marxa que van fer per zones rurals i aïllades de la "República Popular", explicava com entraven a les cases dels pagesos i cercaven i destruïen qualsevol simbologia religiosa que
A l’article d’avui de Salvador Cot "Terra de Fraternidade" hi podem llegir: Doncs a mi em sembla fantàstica la idea de José Saramago d?una Ibèria que compartís una única estructura estatal. Té una certa lògica geogràfica, alguna justificació històrica i, en gran mesura, un interès cultural i econòmic. Si hi diu una certa lògica geogràfica,
Llegeixo al wikipedia en castellà referent al fenomen lingüístic del "sesseig": La mayoría de los dialectos americanos del castellano son seseantes; en España, el fenómeno aparece como solución mayoritaria en la zona central de Andalucía (donde se originó el fenómeno) y las islas Canarias. En Canarias el seseo es general a todo el archipiélago. En
"Benjamin Franklin (1706-1790)" el coneixem principalment -a més de com a un gran científic- com un dels principals polítics impulsors de la independència dels Estats Units, així com un dels pares de la constitució nord-americana. Tenim així la imatge de Franklin com un gran patriota al servei dels interessos nord-americans per sobre dels britànics, però
En el capítol d’aquest dijous de la sèrie de TV3 "Lo Cartanyà" el guió ens transportava a la Catalunya del segle XIX, els personatges es transmutaven als que serien els seus avantpassats unes generacions enrera, mostrant-nos com deurien les relacions socials d’aquella època i com es va perfilant el caràcter futur del que seran els
Llegeixo al bloc "Esclafamuntanyes" el "perquè no funciona la Copa Louis Vuitton…", diu així: És normal. El vent és nostre. L’ha cantat Ausiàs March, l’ha pintat Sorolla, l’ha musicat Raimon, Llach, Paco Muñoz… tants dels nostres… Parla com nosaltres parlem i encara acarona les veles tradicionals de les barques de l’Albufera… No han convidat els
Un fet que crida l’atenció quan visites l’antiga ciutat grega d’Efes (Avui en dia dins de Turquia) és que quan t’indiquen on era el port no veus ni rastre del mar, tot i que l’antiga ciutat de l’Àsia Menor fou un dels ports més importants del Mediterrani, avui en dia la trobareu a uns 10
Important document històric localitzat al llibre de narracions breus "Un fonamentalista del Vinalopó, i altres cantarelles", darrera obra de l’escriptor valencià "Enric Valor". Carta de l’anarquista "Miquel Chinchilla Cucarella" adreçada al dirigent sindicalista Camerata "Errico Malatesta": "Mio caro amico: Stiamo mettendo a posto una organizzazione anarquista nel nostro Paese Valenciano. Siamo de la provinzia spagnola
Enguany es compleixen 300 anys de la batalla d’Almansa. Per molts principatins pot semblar que aquesta és una dada intranscendent i en tot cas un tema de valencians, res més enllà de la realitat, la desfeta d’Almansa té molt a veure amb la derrota que es produiria 7 anys més tard en aquella data de
Una dada interessant que caldria que sindicats i economistes es miressin bé, els darrers 400 anys la jornada laboral no només no ha disminuït, sinó que fins i tot ha augmentat. Valgui com a exemple el següent text que he trobat llegint Lacarra: "La reducción de la jornada de trabajo puede seguirse a través de
Leonarda, perdida completamente la cortedad, hablaba a doña Práxedes de lo divertido que era Madrid, donde había tanta aristocracia y tanta democracia. "Entre otros mil atractivos -dijo-, Madrid tiene toros los lunes y domingos, funciones en la mar de coliseos, misas de seis a doce en todas las iglesias, y a cada dos por tres
Llegint el llibre "Aragón en el pasado" de l’historiador navarrès "José María Lacarra" em trobo amb el següent fragment: "En los siglos XVI y XVII se multiplican en Aragón -en Zaragoza y Huesca especialmente- las academias, tertulias o cenáculos literarios donde se rinde culto a la poesía, a la erudicción o a las artes. Son
Una de les salvatjades més grans que he vist en una pantalla de televisió fou aquell juny de 1995 en què tropes de Sèrbia ocuparen la ciutat bòsnia de Srebrenica. Les imatges eren sense violència: Dos bosnians ben prims i amb barba de dies es dirigien a Ratko Mladic com a autoritats de la ciutat
El que m’ha semblat més divertit de les erudites declaracions sobre la llengua dels valencians al segle XII de l’alcaldessa de València, na Rita Barberà, ha estat que hagi fet servir precisament una traducció de Josep Piera. No em puc ni imaginar la sorpresa de l’insigne escriptor pensant lo difícil que deu ser traduir de
Mat?j ?indelá?, nascut l’any 1903 a Jihlava (Moràvia), mort el 1939 a Viena en estranyes circumstàncies. És reconegut com el millor jugador austríac de la història, d’origen txec i jueu, màxim exponent d’aquella temuda selecció anomenada "Wunderteam", que va vèncer i ridiculitzar Alemanya a Berlin 0-6, i posteriorment 5-0 a Viena en el que seria