La trappola

La trappola che non acciuffa niente

19 de juliol de 2006
1 comentari

Stalinistes

Així ens va, volen que ballem tots les seves polques.

N.Hrustxov, fragments de memòries (Extret de "L?Imperi" de Ryszard Kapuscinski)

Stalin posà música i vàrem començar a ballar. Anastás Ivánovich Mikoián era l’únic ballarí bo entre nosaltres. Així que ballava Mikoán, ballava Voroshílov, ballàvem tots. Jo en cap moment movia les cames, ballo com una vaca sobre una pista de gel, però encara i així també vaig ballar. Va ballar Kaganóvich, que era un ballarí més o menys de la meva categoria. Igualment Malenkov. Bulganin segurament havia ballat de jove. Taconejava al compàs de quelcom en rus. Stalin també ballava, movia les cames i estenia els braços… També cantàvem, vull dir, cantàvem al so dels discos que posava Stalin. Després va aparèixer Svetlana (la filla de Stalin)… Stalin de seguida li va ordenar que ballés. Així que va ballar. Però no trigà en cansar-se, jo mateix veia que tot just si podia moure’s… Stalin, al que les cames ja no els sostenien, li va dir: "Vinga Svetlana, a ballar!? I ella: "Però si ja he ballat, pare, estic cansada." I Stalin la va agafar pel cap, vull dir, pels cabells, tancant el puny li tibava una bona mata de pèl i la llençava amunt i avall amb força, la sacsejava, no parava de sacsejar-la.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!