La trappola

-Sembla que ja ballen a la plaça!, deia el senyor Pau mentre es feia una cigarreta de picadura amb precisió mecànica, als seus 91 anys. Cent metres més avall es distingien petites figures, parelles giravoltant com bombolles entre llumetes, confetti i banderoles, el so de l?acordió de fons despertant el record d?aquells primers amors, o desamors, el cel era el dels estels fugaços de Sant Llorenç. "Ets encara massa jovenot i no coneixes com ha canviat lo món – remugava l?avi Pau-, abans la festa era tota diferent, temps fa no hi havia la carretera que sempre has conegut, la van fer al 42 los presoners republicans, abans només hi havia camins com aquell que veus per anar al Campàs, però igualment fèiem bona ballaruca i teníem bona música tot lo cap de setmana, los músics venien de lluny, de Solsona. Enfilaven fins a Marcús a peu per després anar a espetegar allà al cap del Serrat, tot lo poble mos reuníem al Carrer Major, los vèiem descendir pel camí Ral, anaven vestits de frac, amb barret de copa i los instruments penjant, hi havia qui assegurava distingir la silueta d?un fràgil violí, altri afirmava veure lo perfil de l?acordió a l?esquena de l?última de les figures, de vegades però los músics, per desvetllar-nos lo misteri, s?aturaven i començaven a tocar al mig de la muntanya. Quan algú creia haver sentit alguna nota fèiem silenci, fins que de l?ànim de tots sorgia tararejar una polca i los xiquets menys vergonyosos eixien a ballar, com si la música fos allà mateix, començava llavors la festa major". El senyor Pau es quedà en silenci com si intuís l?estel fugaç que ens acabava de creuar, mentre encenia la cigarreta, l?olor de benzina de l?encenedor em feia retornar al 1.987.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!