La trappola

La trappola che non acciuffa niente

15 d'agost de 2006
6 comentaris

El Picasso català

Pablo Ruiz Picasso arribà a Barcelona a l?edat de 14 anys, en poc temps s?integrà a l?elit intel.lectual i modernista barcelonina, els anys a la capital catalana foren claus pel seu desenvolupament artístic, probablement sense Els Quatre Gats la carrera del pintor hauria seguit un camí molt diferent i parlaríem de Georges Braque com l?únic iniciador del cubisme. Picasso era un pintor d?unes qualitats realment excepcionals, això és vàlid tant a Màlaga com a Galícia, igualment fora de Catalunya hauria arribat l?èxit i hauria estat un pintor conegut a la seva època, però és de suposar que sense l?empenta de la influència d?artistes com RUSIÑOL, Casas o Nonell, hauria trigat molt més a trencar amb l?estil academicista que li imposava el seu pare, avui en dia no seria un pintor gaire conegut fora del territori espanyol. He posat Rusiñol en majúscules pel convenciment que la fascinació que provocava a tothom el paisatgista català deuria influenciar fortament Picasso, no en va és coneguda l?afició de Pablo Ruíz per "El Greco" -afició que també mostrà Dalí anys més tard-, i curiosament fou Rusiñol qui en va recuperar la memòria quan a l?Estat espanyol El Greco era gairebé desconegut o bé ignorat i ridiculitzat. La història oficial però sembla decidida a ignorar expressament els fets, tot i que Picasso parlava català tan habitualment com ho feia en castellà o francès i que ell mateix es considerés català, les senyoretes que podeu veure a la fotografia són considerades per mig món tan franceses com el formatge de Camembert, el quadre, -pintat i inspirat a Barcelona- és sempre titulat "Les senyoretes d?Avinyó" i mai com s?hauria de dir correctament "Les senyoretes del carrer d?Avinyó". Igualment la majoria de les biografies, inclús les editades a casa nostre, minimitzen la influència catalana de Picasso, la referència és sempre com a pintor malagueny i se?n destaca sempre la seva espanyolitat exagerada aprofitant la seva afició a la tauromàquia. La realitat però sempre és molt més complexa que els esquemes simplistes que la cultura oficial intenta imposar.

malagueño nació y murió
de pantalón corto en Galícia, de largo ya en Barcelona,
de acordeón universal en Francia
ciudadano de la libertad.

(Jose Manuel Alonso ?Picasso, Neruda, Casals, Pablos universales)

En aquests temps en què sembla que electoralment interessa mostrar com a català només tot allò que es fa i es desfà al Principat, caldria que paréssim atenció en casos com aquest, sembla com si només poguéssim considerar com a catalans aquells que viuen i treballen a Catalunya i presenten un bon índex de mediocritat, quan la fama creua les fronteres, llavors en diem simplement, espanyol. Ara però és l?hora dels catalans ens diuen, "visca la mediocritat!" hauríem de contestar, per ser conseqüents.

  1. brillant! A més de donar informació als qui no som especialistes en la matèria, ho fas amb una prosa exhuberant, magnífica.

    Endavant i continua com fins ara: llegir-te és un plaer!

  2. … Catalunya recuperés l’empenta cultural d’altres temps. Potser m’equivoco, però la meva impressió és que ara és just a l’inrevés, que el que es fa aquí (català o no) és sota la forta influència de l’exterior. O és el que a mi m’arriba del marketing de la ‘cultura oficial’, vaja.
    Per cert, fins avui mateix jo pertanyia al mig món aquest del Camembert!

  3. Molt ben dit!

    I és cert això que es minimitza la seva etapa catalana, el nom del quadre de les senyoretes del carrer d’Avinyó és un bon exemple. També ho és el fet que molt poca gent sap que el cubisme va nèixer a Horta de St. Joan (Terra Alta) on en Picasso hi anà a guarir-se de les seves dolències. Ell mateix hi va dir que allà hi va aprendre tot el que sabia. A Horta hi ha un museu Picasso ben interessant ja que inclou obres que mostren els seus inicis de l’època cubista. (Com a curiositat: Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries tenen una bona cançó dedicada a la estada de Picasso a la Terra Alta).

    Mencionant el fet que Picasso participà en la vida bohemia barcelonina es menysté la influència catalana en ell. És com dir que estava a la moda i anava als llocs on anaven tots els artistes de l’època però com si no s’hi impliqués en la vida diaria (aprenent la llengua per exemple). Vaja, em sembla a mi!

  4. Tot el que dius és del tot cert. Molt més si tenim en compte que la coneixença a la Llotja de Barcelona de Manuel Pallarés, d’Horta de Sant Joan, el portarà a pronunciar la famosa frase "tot el què sé ho he après a Horta" referint-se a la seva trajectòria vital després d’una estada en aquest poble, de jovenets. Més tard tornarà a Horta ja en plena època cubista. Picasso no trencarà la relació amb Catalunya -la seva mare i la seva germana Lola viuran sempre a Barcelona- i sempre es prestarà a ajudar tots els catalans que li ho demanin. De fet el triomf a París també és gràcies a les seves coneixences catalanes.

    Artistes com Picasso superen conceptes com la nacionalitat. Senzillament perquè viuen pel seu art. Picasso és del tot català per la seva estreta relació en l’afaiçonament del seu caràcter, de la seva personalitat. Les malaurades circumstàncies històriques van fer voltar Picasso, i malgrat que no oblidarà les seves arrels andaluses, la relació amb Espanya és una relació tangencial, el Guernika és una obra que parla per tots els oprimits. La petja de Catalunya i especialment de Barcelona, serà definitiva i l’artista sempre ho deixarà present.

    Darrerament s’ha reeditat "Picasso i els seus amics catalans" de Josep Palau i Fabre. Un llibre indispensable per tot aquells que vulgui aprofundir en aquest aspecte de Picasso i on queda palesa del tot aquesta relació directa amb Catalunya. Cal dir que Palau i Fabre i hi adjunta una interessant epíleg: "La catalanitat de Picasso i de la seva obra" no inclosa en l’edició inicial de 1971, molt interessant.

    David Figueres

  5. Moltes gràcies a tots per tan bons comentaris. 🙂
    La veritat és que és cert que hi faltaria la referència a Horta de Sant Joan, però al moment no m’ha sortit i ja ho heu complementat immillorablement amb els comentaris. També és important destacar l’estada a Gòsol l’any 1906 (època rosa), just un any abans del viatge a París.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!