El Jazz és, en essència, una revolució permanent. Ho és en clau musical, però també ha estat permenentment un motor de canvis socials. Em sembla especialment oportú, per tant, recordar aquests dies alguns dels músics de jazz més importants de la història, implicats en de manera més o menys explícita en les lluites pels drets
Ahir, la militància de CiU de Terrassa va votar, finalment, quina serà la posició d’aquest partit en l’investidura de l’alcalde d’aquest dissabte: l’abstenció. CiU, ja ho ha explicat el seu líder, Miquel Sàmper, en roda de premsa, no ha volgut votar ni al PSC, que fa massa anys que governa la ciutat, però tampoc a
Passades les eleccions municipals, i fins d’aquí a quatre dies (dissabte és el dia D), els partits tenen la possibilitat -o la obligació- d’arribar als acords que més els beneficiïn per tal de governar els municipis. Tots tenen el deure de fer fins on puguin per desenvolupar al màxim el seu programa electoral. És el
Fa molt de temps, vaig escriure uns versos sobre calçots. Vet aquí una mostra: Hi ha molts tipus de calçots -les verdures, ja se sap!-, una gran varietat: més comuns, o més remots. Diu l’alcalde de Cervera que li agrada, als matins, esmorzar calçots ben prims fets a la seva manera. Però l’alcalde del Montseny
Diuen que els d’Iniciativa (ara Terrassa en comú, que és el partit aquell), consideren oportú que Terrassa sia lliure però dins de Sabadell!
El passat desembre, el debat de les llistes conjuntes o separades va donar peu a parlar de si hi hauria persones de la societat civil (de fora dels partits) que formessin part de la/les llista/es. Semblava que hauria de guanyar qui tingués els cromos més lluïts. No fa massa, la coalició que conformen Guanyem, ICV,
Vet aquí el clàssic Somke gets in yout eyes interpretat pel jove trompetista Clifford Brown. Clifford Brown va morir als 25 anys. Abans, però, va deixar mostres impressionants de les seves capacitats; com aquesta! Molt recomanable per a vespres i nits de reflexió i introspecció.
Conte anònim Un americà va viatjar a Israel per aprendre del Talmut. El Talmut és una obra que recull les discussions rabíniques sobre lleis jueves, tradicions, costums, llegendes i històries. Va anar a parlar amb un rabí a qui li va dir que li ensenyés els seus secrets. L’americà pensava que tots els jueus eren rics i
La llengua escrita és social en la seva naturalesa i en el seu ús Tal com expliquen Berger i Luckmann (1988), el llenguatge és el sistema de signes més important de la societat humana: “La comprensió del llenguatge és fonamental per a tota comprensió de la realitat de la vida quotidiana”. Camps (2003) afegeix: “les
“Hom no té el que mereix sinó el que negocia”, es diu en política. Pot ser aquest neguit del tenir, el que distregui l’acord per l’anticipació d’eleccions? Aquesta necessitat de satisfer la militància o els seguidors més fidels? Cedir és vèncer. Aquesta és la màxima que potser han obviat els líders dels dos principals partits
És moment de donar la carta als patges o directament als reis si se’n té ocasió. I hi ha diaris que publiquen cartes als reis. Llegir-les, permet passar una bona estona. Delaten intimitats familiars o pensaments personals, narren costums i exposen desigs simpàtics. Fa alguns anys vaig seleccionar alguns textos que, per un motiu o altre, em van agradar especialment.
Ahir la feien petar a RAC1. Era dilluns: Rahola, Sardà, Carol i López Alegre. Gresca segura. Joan Barril: quòrum. La Marató de TV3: marrameu! Naturalment, tots els presents, meravellats. Però la Rahola apuntà “està molt bé que a nosaltres que sempre ens diuen insolidaris i sempre patim campanyes en aquest sentit, demostrem una vegada i
La cançó diu que John Brown era un petit indi. Ho repeteix tres cops. I, després, rebla: Era un petit indi, en John. Mai ningú no havia mentit d’una manera tan estrepitosa! És allò de repetir la mentida fins que esdevé veritat… John Brown, ho sap tothom, no és nom d’indi. Tots nosaltres hem vist pel·lícules, i
Obertura Rere un vidre tintat, creuat de cames, amb mitjons de ratlles estirats fins dalt, Mariano mastega un tros de cuir, escup i prepara una sessió anticorrupció. Tu, fora. Tu, et quedes. I vés, ràpid, no perdis l’avió a Canàries. Desenrotllament Mariano Navaja, apareix d’incògnit, ningú no sap d’on, amb el tumbao que tienen los
Sóc innocent i bon cristià; no he esperat mai grans respostes perquè, sincerament, no tinc grans preguntes a fer. Ploro per tu i plores per mi. Tothom té algú per qui plorar. Hi ha massa colorants al vi i, a la vida, massa dolor. Quimi Portet