La Fornícula

de Quim Cardús i Cardellach

16 de desembre de 2014
0 comentaris

Els catalans, insolidaris?

Ahir la feien petar a RAC1. Era dilluns: Rahola, Sardà, Carol i López Alegre. Gresca segura. Joan Barril: quòrum. La Marató de TV3: marrameu! Naturalment, tots els presents, meravellats. Però la Rahola apuntà “està molt bé que a nosaltres que sempre ens diuen insolidaris i sempre patim campanyes en aquest sentit, demostrem una vegada i una altra l’enorme solidaritat que tenim com a país”. Basté acompanyà amb un “Hm”. I Rahola explicà breument perquè li sembla que som un poble solidari. Aleshores entonà Carol: “Ens diuen coses molt desagradables però, insolidaris? Hi ha coses que no s’atreveixen a dir”. Rahola i Sardà, després: un brevíssim cànon dissonant. Carol prengué la veu solista per repetir la introducció de la peça musical amb alguns matisos lírics: “A la resta d’Espanya ens poden dir de tot (…), però insolidaris?”. En aquest punt, bassals de cafè amb llet xoparen papers de les oficines de Catalunya i els vasets de cartó rodolaren fins caure a terra. Ahir, Carol, el director del diari líder a Catalunya segons l’EGM del 2 de desembre d’enguany, no recordava haver sentit mai que els catalans som tractats d’insolidaris. I, esclar, deu haver-n’hi molta, de gent que com ell no deuen recordar-ho.

Al CIS del novembre de 1994, per exemple, s’hi preguntava pels estereotips dels habitants de les Comunitats Autònomes. Pels catalans, l’etiqueta destacada era tacaños. Això mateix ho destacà Germà Bel en el seu llibre Anatomia d’un desengany (Destino): d’una llista de 18 estereotips, el més atribuït als catalans era el de “garrepes”. No és prou precís? El Periódico va publicar, el febrer del 2006, una enquesta de l’empresa GESOP on es constatava que la meitat dels espanyols ens veuen, justament, com a insolidaris. No he trobat l’enquesta ni el diari d’aquell dia. Però he pescat l’editorial que publicaren. Hi diu “Després de quasi 30 anys de democràcia i d’Estat autonòmic, romanen sòlidament incrustats a l’opinió pública espanyola els tòpics que han alimentat històricament l’anticatalanisme. Així, la meitat dels enquestats –un 49,9%- consideren que Catalunya és insolidària”. Voilà! A altres diaris també van fer-ne ressò. El nortecastilla.es (l’edició del dia 13 de febrer del 2006), per exemple. O el Diario de Valencia (vegeu-ho aquí). Però, deixant a banda aquests estudis, és evident, hi ha exemples a balquena. Busqueu a Twitter. O a la premsa. El primer que trobo cercant-ho a través de Google: “L’historiador Fernando García de Cortázar ha qualificat als nacionalistes catalans de ‘deslleials’ i ‘insolidaris’” (13/3/2013, lainformacion.com). O es pot buscar entre discursos i declaracions de polítics. Per exemple, un clàssic, José Antonio Monago Terraza, durant el discurs d’apertura del debat de l’Estat de la regió en el seu parlament autonòmic, diu: “Si en Europa la insolidaridad la representa hoy Alemania, en España hoy esa insolidaridad y ausencia de cooperación la representa el Pacto fiscal catalán” (26/07/2012).

Sort de La Marató, que cada desembre esmicola el tòpic i ens ajuda a superar la indefensió apresa.

Jocs de cadires
28.09.2015 | 10.38
La Justícia és cega
22.11.2014 | 7.45

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!