La Fornícula

Passades les eleccions municipals, i fins d’aquí a quatre dies (dissabte és el dia D), els partits tenen la possibilitat -o la obligació- d’arribar als acords que més els beneficiïn per tal de governar els municipis. Tots tenen el deure de fer fins on puguin per desenvolupar al màxim el seu programa electoral. És el compromís pres amb els electors.

Ara ens trobem en el punt en què aquells vots (representants de les voluntats dels ciutadans) es materialitzen en una negociació. No valen igual, ara, tots els vots. Sempre que la distribució ho permeti, els vots confiats als negociadors més bons tindran major vàlua. No sé si és bo, o no, això. Però, si més no, és més interessant.

Aquests acords van prenent forma. Els pactes ja han aconseguit expulsar el partit que governava a Badalona, per exemple, o a València. Veja’m què passa, a la resta de municipis… Màxima emoció!

“- Gatet de Cheshire – va començar Alícia tímidament, ja que no estava del tot segura de si li agradaria aquest tractament: però el Gat no va fer més que eixamplar el seu somriure, de manera que Alícia va decidir que sí li agradava-. Gatet de Cheshire, podries dir-me, si us plau, quin camí haig de seguir per sortir d’aquí?

– Això depèn en gran part del lloc on vulguis arribar – va dir el Gat.

– No m’importa molt el lloc … – Va dir Alícia.

– Llavors tampoc importa molt el camí que prenguis – va dir el Gat.

– … sempre que arribi a algun lloc – va afegir Alícia com a explicació.

– Oh, sempre arribaràs a algun lloc – va assegurar el Gat-, si camines prou!”

Alícia al país de les meravelles, Lewis Carroll.