La Fornícula

Obertura

Rere un vidre tintat, creuat de cames, amb mitjons de ratlles estirats fins dalt, Mariano mastega un tros de cuir, escup i prepara una sessió anticorrupció. Tu, fora. Tu, et quedes. I vés, ràpid, no perdis l’avió a Canàries.

Desenrotllament

Mariano Navaja, apareix d’incògnit, ningú no sap d’on, amb el tumbao que tienen los guapos al caminar. Els fidels el reben a una roda de premsa allà a la colònia, a un hotel 5 estrelles, esclar. Fa una visita de metge, que se’n diu, però sense res a curar. Las manos siempre dentro el bolsillo de su gabán pa que no sepan en cuál de ellas lleva el puñal. La boira mig s’esvaeix. Barret tort. Ha trobat els 4,7 milions de catalans que no van anar a votar el 9-N. Són tots del PP. Usa zapatillas por si hay problemas salir vola’o. Però no. Per a ell no n’hi ha mai, de problemes. Mariano Navaja fa de poli dur, avui. I la Sánchez Camacho també. El poli bo se l’han descuidat a l’avió. Són semi-Déus, mal afaitats, adorats per sa arrogància. Venen des d’allà el congrés de los Diputaos (com cantaria Blades). I així és.

Jo sóc més de Marlow, però. Ho confesso. O de Spade i els personatges de Hammett, encara millor. Però, renoi, guanyarà encant si desenvolupa aquest traç tan interessant i misteriós, el presidente.

Tothom mira a la perifèria, ara. Interior, Exterior, CNI, UDEF, i combois d’incògnit. Fernández Díaz ho té tot a punt. I jo li ho agraeixo: ens deixarà el país ben net i endreçat. Estrenarem el país nou amb les estores ben netes. Ai, però, Mariano Navaja, maleante pescador, mal anzuelo que tiraste, en vez de una sardina un tiburón enganchaste.

Desenllaç

El sol és a punt de sortir, entre els carrerons de la ciutat. Els neons aviat s’hauran apagat. Nosaltres fem la nostra. I, la vida te da sorpresas, sorpresas te de la vida.

———–
http://www.youtube.com/watch?v=xT05OcLI1OY?rel=0