La relació de Lee Morgan amb la trompeta deuria ser amor a primera vista. Un amor intens i virtuós. Segons s’explica, fou ja amb 13 o 14 anys que la seva germana va regalar una trompeta a Morgan. Estem parlant del 1952, perquè ell havia nascut a Philadelphia el 1938. Doncs bé, només un any més tard,
Quan el 1955 Dinah Washington va demanar a Quincy Jones que fos l’arreglista del seu proper disc, es va trobar que la discografica (Mercury) li va demanar que fos un nom conegut (comercialment atractiu). Quincy Delight Jones Jr. va néixer l’any 1933 a Chicago. De nen es van endur la seva mare, que era
Potser va ser amb els ulls clucs, ajagut a un llit, prement-se l’estómac adolorit amb la mà. O potser amb la mirada perduda enllà de l’oceà, fent ballar uns glassons a un got assedegat. Potser enmig d’una conversa sorollosa, en un tuguri emboirat. Sigui com sigui, conscient que la malaltia l’estava consumint i que quedava
El jazz és una novel·la escrita als Estats Units, amb tintes de tots colors i paper d’importació. Hi ha capítols apòcrifs. I encara, afortunadament, pàgines en blanc. El cas és que una de les pàgines del jazz va ser escrita a Toronto, al Canadà, el 1953. L’associació local Toronto New Jazz Society va organitzar un
John Coltrane no va explicar ni tan sols als membres del seu quartet (Elvin Jones, McCoy Tyner i Jimmy Garrison) de què anava la peça apassionada, trista i plena de força, que aquell 18 de novembre es disposaven a enregistrar al famós estudi de gravació de Rudy Van Gelder, a New Jersey (la cinquena presa
El Jazz és, en essència, una revolució permanent. Ho és en clau musical, però també ha estat permenentment un motor de canvis socials. Em sembla especialment oportú, per tant, recordar aquests dies alguns dels músics de jazz més importants de la història, implicats en de manera més o menys explícita en les lluites pels drets
Coneixeu la faula de la ratapinyada, l’esbarzer i la gavina, d’Isop? Si ho recordo bé, explica que una ratapinyada, un esbarzer i una gavina es van associar per comerciar. La ratapinyada aconseguí un crèdit i hi aportà diners, l’esbarzer va aportar roba i la gavina va aportar coure (que havia comprat). L’embarcació on navegaven, però,
Tothom sap que els arbres més robustos néixen on el vent bufa amb més força. “Els cirerers al desembre”, Ariel Andrés Almada La nit era ja ben negra. Tots dos eren dalt del cotxe. Calia córrer. Calia avançar. El primer que frenés, perdia. El darrer, guanyava. Tots dos cotxes avançaven tenaçment, tossudament. Els ulls fits
-Veus aquesta pedra de l’estanc? (…) Està totalment submergida, però si la parteixes pel mig, veuràs que per dintre està perfectament seca. Els cirerers al desembre, Ariel Andres Almada Finalment, el procés ha pres un camí. Del 27S ençà, vagava per un prat erm, sense rumb. I nosaltres, esclar, passant per tota la gamma d’emocions.
Entenc perfectament que hi hagi a qui no agradi el President Mas, i fins qui li tingui ràbia (que és una emoció humana natural). Però, per més raons que els alguns militants o alguns votants de les CUP puguin tenir per preferir que Mas no sigui el proper president de la Generalitat, és imperatiu recordar que Junts pel Sí
Ja hem fet, escoltat i llegit del dret i del revés les anàlisis dels resultats electorals del 27-S. Se’n troben versions ben diverses, segons lloc d’emissió, amo del mitjà, talla intel·lectual i periodística de l’autor, etc. Però, 62 + 10 fan 72, i això és inapel·lable. I no accepto el matís del % dels vots. D’entrada,
Ahir, la militància de CiU de Terrassa va votar, finalment, quina serà la posició d’aquest partit en l’investidura de l’alcalde d’aquest dissabte: l’abstenció. CiU, ja ho ha explicat el seu líder, Miquel Sàmper, en roda de premsa, no ha volgut votar ni al PSC, que fa massa anys que governa la ciutat, però tampoc a
Passades les eleccions municipals, i fins d’aquí a quatre dies (dissabte és el dia D), els partits tenen la possibilitat -o la obligació- d’arribar als acords que més els beneficiïn per tal de governar els municipis. Tots tenen el deure de fer fins on puguin per desenvolupar al màxim el seu programa electoral. És el
Un nano va assassinar un professor, a Barcelona, ahir. De seguida, tothom se sentia amb ganes d’expressar la seva opinió sobre el cas. I aquest desig demostra que la gent tenim opinió, i la confiança de fer-la pública. Bé. Però a diferència del comentari de passadís, acompanyat de potsers, ara les paraules queden gravades a
Estic subscrit als programes A todo Jazz i Jazz porque sí de Rádio Nacional de España (RNE 3 i RNE Clásica, respectivament). Premo el play, i comença la reprodució, sempre com un espetec, Lee Morgan sona a la sintonia d’A todo Jazz i Miles Davis a la de Jazz porque sí. I, de seguida es dispara la