Convivència? De qui? Perduda la continència que emmascarava realitats térboles, el nacionalisme d’arrel castellana desembeina l’esmolada espasa i branda el garrot i l’amenaça: són els “arguments” persuasius amb què tracten de subjectar la banda més feble del joc de voluntats enfrontades. Incapaços d’entendre, impermeables a nocions com l’irrenunciable respecte i negats per al necessari diàleg,
La latència dels ofidis La història ens ensenya que les convulsions de caire social, econòmic o producte d’irracionalitats supremacistes generen hidres de diversos caps, totes verinoses. Però aquest text ha de reduir el perímetre i centrar-se en la Medusa que surt a la pista central de la política assimilista de perfil castellanocèntric. Deixem, doncs,
Gibraltar, una pedra al renyó I va i m’acusen a mi de nacionalista!! La memòria recula fins a reviure l’ofegadora victòria del franquisme. Joves i xiquets amb camisa blava, boina roja i aromes de cuiro castrense intimidant el poble vençut. Consigna: Por el Imperio hacia Dios, Gibraltar español!! La cançó i l’argumentari sonen a reiteracions
Llibertat versus prepotència ¿No deien que l’Espanya de les autonomies no es descentralitzava? La resposta queda meridianament clara: els policies espanyols es manifesten a Barcelona reclamant l’equiparació d’emoluments entre els diversos cossos de les forces de seguretat. És a dir, segons es pot deduir, el Ministeri de l’Interior resideix a la ciutat comtal (¡!). D’altra
L’escola de Patraix Un desconegut filòsof de la prestigiosa Escola de Patraix teoritzà sobre el sentit de l’Estat de dret en les societats “líquides”, com les defineix Zigmund Bauman. En una de les ponències que presentà al Congrés de Safranar, afirmava el següent. “Un Estat democràtic pot consolidar la seua integració territorial per dues vies.
Separatistes? Per què? Totes les ciències i, concretament la medicina, construeixen les teories a partir d’uns orígens causals. És a dir, el metge no es limita a diagnosticar la malaltia, sinó a esbrinar-ne els orígens i, per tant, a combatre’ls en l’arrel. La política, que és la ciència que té per objecte gestionar els afers
Emocions plàstiques L’eterna disjuntiva provocada per la substitució de l’ésser humà per la màquina viu moments de plenitud i vigència. Com la hipoteca permanent que la ciència imposa sobre la fantasia creadora. I no obstant el naufragi de les arts clàssiques, la ciència és el resultat més intel·ligent de la civilització: desitjable, indispensable. La ciència
Respectuosament, discrepe Com a lector del sempre interessant Juan Lagardera, m’autoatorgue la potestat de puntualitzar, des de la modèstia, l’article que el Levante li publica diumenge 30 de setembre del 2018. És cert que en les primeres lliçons de la Metodologia de la Història, el professorat admet que l’historiador no és absolutament neutral. No pot
Immersió lingüística? Depén de quina Amunt el periscopi!! Al flamant líder del Partit Popular se li nota de lluny el plaer que li produeixen les riqueses culturals reconegudes a la Constitució. Carta Magna, esgrimida com una arma llancívola contra els qui s’oposen a ser deglutits i arrasats per idees totalitàries. Considere irrellevant saber si a
Hui, més que mai… Els qui sentim la terra pròpia com un espai innegociable que no es pot humiliar; els qui coneixem els vincles irrevocables que feren possible la construcció física i espiritual del País; els qui hem sabut ser baules naturals d’una cadena impecable de tradicions singulars; aquells que creiem en la justícia com
El guerrer, la història i el ‘flamenco’ Plagiaré a consciència, tot i mutilar la frase marxiana per on em convé. I ho faig grato animo et libenter. Groucho deia que un club que l’acceptava a ell com a soci, no li mereixia prou confiança. Doncs bé, un Estat forjat amb trampes i coaccions, tampoc me’n
La insuportable lleugeresa del llaç… …o de com la prepotència és desbordada per un gest de protesta absolutament pacífic i democràtic. No deixen de fer-me una llàstima infinita. Quant que han de patir els qui exerceixen el domini mitjançant les lleis elaborades pro domo sua i assistits per la força bruta!: ha de resultar-los una
Llaços de dolça mel i ira d’amarga fel La ministra del negociat corresponent del govern de Madrid assigna el mateix grau d’infracció als qui posen llaços grocs que als qui es dediquen a llevar-ne. No obstant la salomònica sentència, el conflicte mereix una anàlisi que situe l’afer en les coordenades oportunes. Perquè és menester definir
L’esvaró de Quim Torra Deixeu-me dir de bell antuvi que no m’agrada gens haver d’escriure aquest text, però l’ètica m’obliga a fer-ho. El President de la Generalitat septentrional no hauria de caure en el parany dialèctic de les paraules, senzillament perquè ni pot ni deu fer-ho. Ni tan sols embolcallant el verb “atacar” amb el
Intel·lecte, raó i sentiment El premi Nobel Vargas Llosa, el filòsof Fernando Savater i un considerable etcètera de personatges rellevants de la cultura castellana propugnen una mesura inquietant: redacten i signen un document (“Manifiesto por una lengua común”) perquè el cos legislatiu consigne l’idioma castellà com a únic instrument vàlid en l’àmbit públic i oficial.