Roda de premsa Recorde vagament que el narrador o un dels personatges novel·lats de Juan Marsé es referia al jou i a les fletxes com l’aranya. Tal vegada, el personatge pixara sobre el símbol falangista com un acte d’alliberament. Aquell matí la imatge reflectida a l’espill del bany mostrava un determinat gest: no sabem si
L’haca, l’he treta; l’altra haca, la trac? El que intenta explicar el present text crec que pot ser il·lustrat per un succeït esdevingut a les primeries del segle passat. El lloc on van ocórrer els fets ni afegeix ni resta potència al relat en cas de tindre’n algun, per això li direm Castell Nou del
Un congrés fictici En el Congrés d’Agrimensors Euclidians, celebrat els dies 29, 30 i 31 de febrer de l’any en curs a la ciutat de New Kent, s’ha descobert un teorema que impugna la idea espai-temps per la qual es guiava la humanitat des del temps de Djoser. La gran novetat és deguda a la
L’estoreta velleta No crec que s’haja commemorat com cal un fet extraordinari en la crònica del meu poble. Enguany ha complit seixanta anys un acte que féu tremolar mitja València perquè l’altra mitja ja havia mutat. Em referisc al discurs que Martí Domínguez Barberà adreçà al món faller concentrat al Teatre Principal, el març de
Encara diuen… Encara diuen i encara es pregunten per què han forjat un reducte d’individus que detesta tot el que ve de ponent. No és cert… del tot, perquè hi ha gents senzilles i amables vingudes de les Castelles que no han tingut la necessitat d’entendre’ns. Sí, necessitat —som flagrants culpables de l’omissió d’aquesta exigència—,
No és Europa, estúpids!! Com sap el lector, Europa fou una bella jove segrestada per Zeus, metamorfosat en un bou blanc i juganer per tal de seduir-la. Ara, Europa viu raptada per un bou negre i pèrfid que no dubta a profanar els principis constitutius del do olímpic de la pau i del seny. Fins
Indissoluble i macrocèfala Açò va i era un Regne que va construir una gran, enorme i formidable metròpoli. Era tan immensa tan immensa, que els malpensats l’acusaven d’apropiar-se les riqueses d’altres burgs sotmesos. «¿D’a on ixen les dobletes d’or per a pagar les fabuloses despeses de la gran urbs?», –s’interrogava un filòsof de l’escola estoica.«Ah
Una porga mal païda L’acabada de nàixer Televisió Valenciana, va emetre, en prime time del diumenge, una reunió de representants de les diverses forces polítiques que governen o aspiren a governar el País Valencià. Com era de rigor, el tema central de la conversa es referia al fet del restabliment d’un mitjà públic en la
Benidorm com a pretext Els qui valorem l’herència històrica, cultural i lingüística llegada per les generacions anteriors, tenim alguns refugis i amagatalls on resistim l’embat implacable de la castellanofonia metastàtica. Un d’aquest recers és la toponímia, sovint ofesa, menystinguda i trepitjada per institucions, mitjans públics i genteta a qui no els importa gens ferir la
Pentina’t, Espanya!! T’interpel·le a tu, superba Gorgona, filla del terrible súcube de la rancúnia i de l’orgull luciferí, senyor repugnant de les tenebres: foscors fètides on tractes de dissimular l’odi que és el teu destí i el teu filacteri. Sí, has arribat a convertir-te en la Medusa que matava amb l’esguard tot aquell que gosava
Intel·lecte obsessiu És una obvietat que el distintiu més humà de la democràcia consisteix a procurar la igualtat entre els ciutadans. O el que seria el mateix, la democràcia és un espai cívic i polític on cap persona o conjunt no pot arrogar-se la facultat d’aplicar la llei del més fort. Aquest supòsit destruiria els
La integritat de les pàtries ¿És possible que un estat agrupe diverses pàtries? La resposta és un axioma històric: sí. Ara bé, ¿una de les pàtries pot desintegrar les altres en benefici propi? Pot fer-ho si té la força necessària. Però com es concreta eixa força? Analitzem-ho. El primer estadi del procés aglutinant s’aconsegueix a
Al virrei Moragues Ahir, 4 d’abril, l’inefable delegat del govern espanyol defensava la llei dels pressupostos convençut que són favorables als valencians. La veritat de les xifres indiquen que si en els anteriors ocupàvem l’últim lloc, ara som els penúltims. Les assignacions per capita queden molt per davall de la mitjana espanyola. I no sols
Si jo fóra pintor Si fóra pintor i m’encarregaren una al·legoria de l’Espanya inscrita en les coordenades franquistes, hauria de dibuixar esbossos previs per tal d’ajustar la composició al tema. En la base situaria, a manera de tapís, una catifa amb cinc bandes daurades i quatre de vermelles en sentit longitudinal. Un lleó i un
Alerta amb la fúria He vist amb enveja i admiració mobilitzacions ciutadanes d’impecable segell pacífic i entusiasta. També he albirat la cara de magranetes agres que ganyotaven els observadors castellanopensants. En el concert de les nacions sense estat, Catalunya ha sigut una referència inèdita pel fet d’expressar els seus somnis de manera festívola i alegre: