L’autodeterminació… Vicent Moreno i Mira …és l’acció de decidir per si mateix. El significat, que alguns diccionaris obvien, és precís, contundent i exacte. És clar que, en la història del món, el concepte és “descobert” com un dret que afecta les agrupacions humanes. És a dir, no es teoritza en funció de l’individu, sinó del
Per què volen abandonar-la? Des de Barcelona, la ciutat que genera garberes de notícies que obrin les primeres planes de la premsa, ràdio, etc., se senten queixes perquè alguns ciutadans exaltats han insultat els periodistes. No estic d’acord que s’increpe ningú. Les llibertats, en especial les que tenen relació amb el pensament i l’expressió, han
…libre de extraño yugo …a ti, soberbia matrona, que libre de extraño yugo no has tenido más verdugo que el peso de tu corona… La consonància perfecta de l’idioma invasiu imprimeix intensitat a les figures poètiques i posa en relleu l’ardor patriòtic que inspira versos d’excelsa bellesa. Ah, però “la soberbia matrona” no dubta a
Torna-li la trompa al xic! De vegades una simple expressió, un breu comentari, una insídia pútrida, la reiteració d’una consigna o una acusació fal·laç, pot resumir l’estructura medul·lar d’un pensament o el germen d’un programa polític. Ho dic perquè la trompeteria de la sempre procaç dreta valenciana torna a acusar el conseller per la qüestió
La sedició i la seducció en xifres Segons la filosofia pura, hi ha poques veritats absolutes, però la que resulta inqüestionable és la que pot demostrar-se a través de les xifres. No és gens estrany, doncs, que l’ànsia dels afectats per la castellanofília s’esgargamelle exigint als poders de l’Estat l’aplicació de l’article 155 sobre una
L’últim bastió de l’Humanisme Diuen els entesos que les noves tecnologies han alterat el curs del món en unes magnituds mai conegudes. També detecten que l’aplicació en l’esfera del treball, de la ciència i de l’oci ha transformat radicalment costums i hàbits. I, com no podia ser d’altra manera, ixen detractors que acusen l’invent de
EL SHOW D’UN CARDENAL CELTIBÈRIC Josep Monferrer i Guardiola Com de costum, avui dimarts 28 de maig de 2019, em prenc de bon matí l’habitual cafè amb llet a la cafeteria del costat de casa, mentre llegesc els dos exemplars de la premsa capitalina del dia, Levante-El Mercantil Valenciano i Las Provincias. En l’abundosa informació
Llorers pansits Segons afirmen els cronistes de l’època (segle III aC.), Pirros de l’Epir derrotà els romans en la batalla d’Heracleia de Lucània. Però sembla que el triomf li comportà tantes baixes, que el profit de la victòria fou lamentablement minso. Tant és així que a hores d’ara tothom qualifica de pírrics els resultats poc
No és la llibertat, crèduls Fa un grapat d’anys vaig tindre la sort que em publicaren un article en què posava en dubte la viabilitat de l’actual Estat espanyol, per diverses i específiques causes. Tractaré de no repetir-les perquè aquest text intentarà emfasitzar, no pas els orígens d’un calvari inacabable, sinó les conseqüències materialitzades en
L’arquetip, segons Plató He de fer un lloc en la meua galeria de personatges il·lustres per tal de penjar la geomètrica candidata del PP per Barcelona al Congrés dels Diputats. I per què tanta deferència? En primer lloc perquè representa l’arquetip de l’espanyol adoctrinat en la ignorància del diferent. I en segon lloc, perquè no
De Toledo, etc. «Círculo perfecto de la autodestrucción de la influencia…» Amb eixes paraules i quasi simultàniament, la conductora d’un programa radiofònic es delectava per la fractura interna de l’independentisme al mateix temps que interroga la invitada. «Qué se puede hacer con los dos millones de catalanes que quieren la independencia?». «Pues habrá que preguntarles
Espionatge sacre El vaig trobar al carrer de la Llanterna. La gent el mirava, igual que jo, per l’indument. De segur que anava o venia d’algun ball de disfresses o interpretava una obra de Shakespeare. Supose que per pura casualitat s’adreçà a mi i em preguntà: – Cavaller, quin dia de la setmana és? –
Fonaments corcats? El judici que se celebra a Madrid contra una colla de transgressors de la legalitat vigent genera interessants lectures. Interessants i alliçonadores en la mesura que posa en evidència diverses qüestions d’enorme abast i conseqüències. En primer lloc, el candor dels acusats que deriva d’una falta de previsió respecte a la dura resposta
L’anticatalanisme és un dret constitucional? Si ens ho proposem honestament, les declaracions dels polítics en temps electoral i en l’altre poden ser profundes lliçons de sociologia. Només hem d’aplicar el mètode inductiu i obtindrem les dades necessàries que ens ajudaran a captar pensaments, actituds i voluntats. I és precisament ara quan assistim a una nova
Èmfasis sospitosos Un estat centralitzat fins a l’extrem d’anul·lar, per absorció o coerció, les parts substancials que l’organitzen, sempre serà injust si estructura la bastida institucional i legal sobre un únic integrant. I això serà perpètuament abusiu, encara que l’arquitectura esmentada tinga la violència lícita –Max Weber– o una demografia superior a les altres parts.