Josep Arasa i Ferrer

La fàbrica de ciment Porland Valderribas de SMMonjos, (abans Uniland, Ciments Freixa) segueix a la llista de les empreses més contaminants de Catalunya (cinquè lloc) i està entre les 25 més contaminats de l’Estat.
Cementos Portland Valderrivas a Catalunya és una filial de Fomento de Construcciones y Contratas (FCC), una transnacional especialitzada en el sector de les infraestructures, avui controlada per l’empresari mexicà Carlos Slim, el cinquè home més ric del món segons ‘Forbes’. La fàbrica de ciment va superar d’un 4% la quota d’emissions assignada durant el 2018.

A la política hi ha una cosa pitjor que estar a la oposició, és estar a la irrellevància.

Tots els partits (sigui quin sigui) han implementat la política reduccionista d’objectius, els han simplificat en la presa del poder. La seva única fi és “tocar poder” per a mantenir-s’hi. Actualment un partit sense rascar poder està condemnat a desaparèixer. I aquesta praxis no és privativa de les estructures superiors de govern.

Les passades eleccions municipals els uns van accedir o mantenir les alcaldies. D’altres es van quedar a l’oposició municipal, on tenen menys protagonisme mediàtic, malgrat que des del seu lloc aquestes regidores i regidors també tenen molta feina a fer i capacitat de dinamització social si saben emprendre estratègies diferents.

En un moment que davant dels poders de l’estat és fa necessari impulsar la desobediència, quan s’han incrementat les desigualtats socials, quan la lluita contra aquesta desigualtat ha d’estar al cor de la política, alguns grups municipals d’oposició han quedat arraulits, ensopits, tot esperant les properes eleccions per omplir les nostres bústies de promeses i, entre-tant, van fent la viu-viu justificant la seva presència al consistori amb la lectura defensiva d’alguna moció. Han cedit llurs capacitats d’iniciativa als equips de govern municipal, han aterrat en la irrellevància.

Són oposicions que estan desbordades emocionalment, són els que han navegat pels primers cents dies desorientats. Polítics que segueixen llepant-se les ferides de la derrota, perdent molta energia jutjant i criticant als guanyadors. Que perceben els canvis de paradigma com amenaces, que no deixen de queixar-se verbalment, immersos en les seves preocupacions sense buscar possibles solucions, faltats d’iniciativa i buscant culpables. Decebent als seus electors. Són les oposicions reactives.

Els electors necessiten oposicions amb una actitud proactiva. Una actitud capaç de controlar el govern municipal i dinamitzar els veïns i les veïnes. Una oposició proactiva és aquella capaç de liderar al marge del que passa al seu voltant, capaç de reaccionar davant l’inesperat. Assumint, de forma conscient, la co-responsabilitat de la seva conducta per decidir com volen actuar i com sentir-se davant els estímuls que percep, tenint sempre en compte els seus objectius per generar noves oportunitats.

Són grups que tenen iniciativa, que avui estan a l’oposició però que demà estaran al poder perquè són positius i no cauen en el victimisme. Són oposicions creatives per poder elaborar constantment alternatives. Tenen clar el seu futur.  S’anticipen als problemes, no permeten que aquests s’allarguin en el temps sinó que prenen decisions ràpides i pragmàtiques. La seva constància és permanent. Tenen clares quines són les seves fortaleses i les seves debilitats i confien en la seva capacitat. Son grups assertius.

L’assertivitat és una habilitat comunicativa, una  virtut necessària per una Catalunya que viu un moment històric. És la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. Ser assertiu consisteix a ser capaç de proposar i defensar un argument, una reclamació o una postura amb un capteniment de confiança en si mateix; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o el que se suposa que és correcte.

La pro activitat i l’assertivitat són exigència que han de tenir l’empatia com la corretja de transmissió. Sols així es pot fer el salt de la irrellevància al poder. Tan sols així es pot guanyar el futur.

La proposta d’un nou Estatut o la seva reforma de l’actual per part dels socialistes catalans, es una nova mostra més de com la burla a la societat catalana no te límits, ni vergonya.

Enfortits diuen pels darrers resultats, ja que han recuperat part del vot de Ciudadanos, cosa que ja dona idea per on es belluga en bona part aquest vot socialista, ara proposen aquest Estatut vintage, ja que fan un reset i tornen al 2010 com si tal cosa amb una proposta ofensiva per la població i sense cap tipus de vergonya.

Ens parlen com si fos seriós, que ara no hi ha les majories necessàries però en un futur esperen aconseguir-les i poder fer servir tots els mecanisme per aquest tipus de lleis apostant per una Espanya federal i fins hi tot Iceta ja treu el tema de la nació que diu no incorpora sobirania com a definició en el seu Congrés.

Cal tenir molta barra, per obviar que hi ha unes majories independentistes, que fa 10 anys amb més o menys encert hi ha un procés d’independència a Catalunya, que s’han aprovat unes lleis al Parlament, que hi va haver un referèndum i una declaració posterior, i que en les eleccions dels últims anys la meitat més o menys es vot netament independentista i que un 80% de la població ho vol resoldre amb el vot. Alhora obvien que ells, els del 155 han provocat una repressió ferotge contra Catalunya, amb presos polítics exiliats i intervenció continua a la cambra catalana desmuntant i anul•lant resolucions i lleis sense fre.

Tampoc recorden com l’última temptativa de nou Estatut li van passar el ribot a Madrid sense contemplacions i posteriorment al si de la població catalana van retallar altre cop al TC buidant-lo de contingut i esborrant preceptes que en altres Estatuts segueixen vigents. Via morta i enterrada que va portar al procés sobiranista.

De fet, la discussió encara sobre la definició de nació a aquestes alçades quan ja hem dit alt i clar que apostem per un Estat es de vergonya aliena.

Aquesta mesquinesa desesperada d’un partit que vol semblar el que no es, no es res més que moviments desesperats i miserables d’un nacionalisme ranci i caducat que nomes amb la violència i la repressió ha apaivagat la voluntat popular. Aquest es el seu concepte democràtic i no cap altre.

https://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969/?p=270759

NOTES RELATIVES A LA LIQUIDACIÓ DERIVADA DEL PROCEDIMENT DE REGULARITZACIÓ CADASTRAL A SANTA MARGARIDA  I ELS MONJOS (informe dels advocats consultats).

El procediment de Revisió Cadastral es va aplicar a SMMonjos a finals de l’any 2016. Aquest procediment, aplicat directament pel Cadastre a tots els municipis de l’Estat entre el període 2013-2017, tenia per finalitat fer aflorar les noves construccions i les ampliacions de construccions existents que no haguessin estat declarades al Cadastre.

Encara que s’hagués obtingut el corresponent permís d’obres municipal, si l’ajuntament o el contribuent no havia comunicat els canvis al Cadastre, representa que els valors cadastrals no s’havien incrementat segons les noves característiques, i això és el que feia aquest procediment.

L’ajuntament no va informar al Cadastre de les modificacions o millores  que autoritzava (permís d’obres concedits), ni va informar adequadament als veïns sobre la necessitat de comunicar al Cadastre els canvis que es feien als edificis.

L’any 2016 tots els afectats van rebre una comunicació del Cadastre, informant de la nova valoració cadastral i amb una taxa administrativa per import de 60 euros. En cas d’errades era en aquell moment quan es podien presentar al·legacions sobre el propi procediment de regularització cadastral.

A la comunicació del Cadastre no s’explicava les conseqüències que tenia aquest procediment en les futures liquidacions, i tampoc en les liquidacions anteriors no prescrites (4 anys enrere). De nou l’ajuntament no va informar com calia.  A SMMonjos ens deien que no s’apujaven els impostos, ni les taxes.

L’Organisme de Gestió i Recaptació Tributària va aplicar els nous valors cadastrals a les liquidacions a partir del 2017-2018. Va quedar pendent la liquidació dels 4 exercicis no prescrits (la del 2013, 2014, 2015 i 2016) que són les liquidacions actuals. Als mitjans de comunicació d’aquells anys es pot llegir que a “SMMonjos no s’apugen ni les taxes, ni els impostos”.

Actualment, en cas de que no s’estigui d’acord amb la valoració cadastral -resultant de l’aplicació del procediment de regularització cadastral feta a finals del 2016- es pot presentar una sol·licitud de rectificació cadastral, davant l’oficina territorial del Cadastre a Vilafranca, i en cas que donin la raó, només serà aplicable als propers exercicis, ja que les valoracions es donen per consentides per als exercicis passats degut a que, tal com hem dit, no es van presentar les al·legacions quan tocava fer-ho.

Abans de pagar, és important que revisem i comprovem que les noves dades corregides per cadastre són correctes així com la seva valoració corresponent.

Feta la consulta a l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT), diuen que els interessos que cobren són els que es van generar fins el moment en que va néixer l’obligació de liquidar (finals 2016), no pas pels darrers anys.

Actualment es pot fraccionar i/o ajornar el pagament. Cal tramitar la sol·licitud a l’oficina de l’Organisme de Gestió Tributària de la Diputació de Barcelona (ORGT) de Vilafranca, (Carrer de la Lluna, 6, Local 2, 08720 Vilafranca del Penedès. Telèfon: 934 72 92 15 ) o els dimecres als baixos de la Casa de la Vila, on faran la valoració econòmica i ho concediran sempre que es compleixin els requisits. Cal tenir en compte que s’aplicarà la normativa tributària, és a dir, subjecte al tipus d’interès legal més un 25% del mateix. Amb els tipus actuals serà realment baix.

 L’Ajuntament continua sense informar, ni assessorar als veïns sobre com obtenir facilitats de pagament, o com tramitar les rectificacions de valoració davant del Cadastre.

A les anteriors eleccions generals espanyoles un partit independentista, Esquerra, va guanyar les eleccions per primera vegada des de la mort de Franco.

Catalunya va aportar més diputats independentistes al Congrés (22) que no pas unionistes (19), sempre deixant els comuns fora de l’equació. ERC va treure el 24,59% dels vots (1.015.355 electors la van votar), un increment respecte a les darreres eleccions espanyoles de 2016 de 383.121 vots.

A Santa Margarida i els Monjos, el PSC va guanyar per un estret marge de votants, obtenint el 26,65% de vots en tant que ERC va obtenir el 26,07%. Resultats que ja presagiaven el gir electoral que s’anava prenen i que a les eleccions municipals va comportar la pèrdua d’un regidor del PSC i que per 18 vots de diferencia no van perdre la majoria absoluta.

A les eleccions generals de 2019, a SMMonjos Ciutadans va augmentar el seu nombre de votants passant del 10,34% el 2016 a 12,59% el 2019. El Partit Popular va perdre electors passant de 11,23% del 2016 al 4,21% al 2019. ERC de SMMonjos va augmentar el seu nombre de votants fins a 1.027 electors, el que va representar un increment del 9.01% respecte les anteriors generals de 2016 (553 electors). Un notable augment percentual, superior al que va tenir Esquerra arreu de Catalunya, que va ser del 6,42%.

Arreu del país Junts x Cat va tenir una certa baixada passant del 13,92% al 2016 al 12,05% el 2019. A SMMonjos l’any 2016 havien tret el 11,82% de vots, i el 2019 en van obtenir el 8,96%.

El desembre de 2017 es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya imposades pel PP, els socialistes i Cs, els partits del 155. A SMiMonjos el independentisme va guanyar,  entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP van obtenir el 45,4% del vots (1.923). Els partits unionistes, partidaris de l’aplicació de l’article 155 (PP, PSocialista, i Cs), van treure 1.883 vots, amb una participació record del 82,8%.

En aquesta campanya, malgrat la fatiga electoral, o els fantasmes de la victòria del tripartit de dretes o d’un possible pacte Socialistes-Populars, es de preveure que a SMiMonjos la tendència electoral es mantingui i Esquerra en concret i l’independentisme globalment guanyin les properes eleccions generals.

Que es vulgui fer creure que un acte de partit és un acte institucional és, a més d’un cinisme aclaparador, una estafa democràtica més propera a estats com Turquia que a la honestedat que s’espera d’un governant a Catalunya.

Per aquells lectors que no ho coneixen Santa Margarida i els Monjos és un municipi penedesenc on, des de fa quaranta anys,  governen els socialistes amb majoria absoluta. Aquesta longevitat en el càrrec, paral·lela al increment poblacional, ha creat unes dinàmiques de govern prepotents que han transformat la Casa de la Vila en la finca particular de l’equip de govern. Prepotència que ni la vergonya de ser l’únic municipi català on s’ha inhabilitat l’alcalde i la secretaria ha pogut escardar.

L’alcaldessa actual és la personificació dels polítics que tan sols despleguen una acció per afavorir-se ells mateixos i el sistema imperant. Alcaldessa  que a l’anterior legislatura era la que més ingressos percebia de tota la comarca, i que en aquets moments complementa el seu bon sou amb la feina d’assessora de l’ajuntament d’Olèrdola.

“Nosaltres” és la publicació finançada per l’ajuntament, i des del seu naixement ha estat al servei del partit de la majoria. El mes de setembre ha publicat, un significatiu reportatge sobre l’acte “Institucional” de l’11 de setembre. Des de fa uns anys, a l’acte “institucional” de la Diada, tan sols participa el partit de la majoria. Amb diners públics s’organitza “l’acte” molt promocionat i divulgat al que assisteix un reduíssim nombre de fidels, amb cantant inclosa, que tan sols serveix per la seva promoció partidista.

Paral·lelament l’oposició, sense ajudes municipals,  organitza una trobada exitosa per commemorar la Diada Nacional que no mereix cap menció a la publicació municipal.

Manipulació informativa que és una nova manifestació de la por a perdre la cadira dels que la mantenen des fa més de 40 anys, i que en aquestes darreres eleccions van veure com, tan sols per uns escassos 18 vots, la mantenien.

La Marxa de Torxes de Lledoners se celebrarà la tarda-vespre de dimarts 1 d’octubre per commemorar el segon aniversari del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. També suposarà un clam per la unitat estratègica per la independència que ha de servir per fer front a la repressió i per actuar conjuntament quan surtin les sentències dels presos polítics.

La marxa, que es va haver d’ajornar a causa de les inclemències meteorològiques, mantindrà el mateix recorregut. Quatre columnes amb torxes led de diferents colors sortiran a 2/4 de 9 del vespre de Santpedor, de Sant Joan de Vilatorrada, de Pineda de Bages i del santuari de Joncadella i posaran rumb fins a l’esplanada de Lledoners, lloc on confluiran tots els assistents als volts de 2/4 de 10. Una vegada allà hi haurà actuacions musicals i folklòriques. També hi haurà els parlaments de la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, d’un representant d’Òmnium, i de familiars dels presos polítics. La lectura del manifest anirà a càrrec de representants dels quatre pobles del Bages que van ser agredits per la Guàrdia Civil el dia 1 d’octubre.

Des de l’organització es fa una crida a participar en aquesta marxa de torxes per donar suport als presos i exiliats polítics a pocs dies de què surtin les sentències. “Estem en un moment transcendental per la història de Catalunya i hem de donar escalf als nostres polítics empresonats i exiliats”, destaca Toni Cornudella, portaveu de la Marxa de Torxes de Lledoners. Cornudella ressalta que l’acte ha de servir per “recordar la unitat i l’empoderament ciutadà que hi va haver durant l’1 i 3 d’octubre”.

Les torxes valen 3 euros i es vendran a partir de les 7 de la tarda en els punts de concentració. Es recomana portar lot, aigua i calçat còmode. Els qui vulguin accedir directament amb el vehicle fins al pla de Lledoners, ho podran fer fins a 2/4 de 8 de la tarda.

La marxa de torxes està organitzada per l’ANC d’Artés, Balsareny, Callús, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Sant Joan de Vilatorrada i Sant Martí de Torroella, i Súria.

Que és un càrrec de confiança? és una plaça laboral per suplir els dèficits del càrrec electe. Un càrrec de confiança no figura a cap llista electoral i és elegit directament, en aquest cas per l’ajuntament d’Olèrdola. Per tant, no ha passat cap prova que avali la seva aptitud per desenvolupar la seva tasca, i el seu sou no està subjecte a cap reglamentació.

Que fa Imma Ferret a l’ajuntament d’Olèrdola? La legislatura anterior era: “dinamitzadora de la gent gran” (assistent social) a temps parcial,

Que farà ara a l’Ajuntament d’Olèrdola? El mateix que feia, però amb l’argúcia legal d’ “Assessora, en funcions de dinamitzadora de la gent gran”.

Perquè ara és “assessora”?  Perquè el sou d’un càrrec de confiança no està sotmès a cap reglamentació i, evidentment, és molt superior al que cobren els altres treballadors que fan la mateixa feina.

Que no està ben pagat el càrrec d’alcaldessa a SMMonjos? Durant la darrera legislatura l’alcaldessa de SMMonjos era la que més rebia de la comarca. Ingressava per la feina de l’alcaldia més diners que els alcaldes de Vilafranca, Gelida o Sant Sadurní. Aquesta legislatura seran 47.152 €, que és el màxim permès per a una localitat de 10.000 habitants.

Es que Imma Ferret no té prou feina com alcaldessa de SMMonjos? Si la vol fer si. SMiMonjos és un municipi de 7.600 habitants, on l’atur sobrepassa la mitjana comarcal. A l’ajuntament la cultura és un full molt prim, la poca dinamitzada és la popular, les esglésies romàniques incloses a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya estan abandonades i la majoria del patrimoni arqueològic està sense referenciar. El seu creixement poblacional ha estat escandalós i ha deixat regust d’especulació. Es fan rotondes de gust dubtós i carrils bicis que no porten enlloc sense cap pla de mobilitat actualitzat. El centre de dia està tancat i les contaminacions -acústica, ambiental, atmosfèrica, etc- són un mal endèmic. La feina de l’ajuntament per superar la greu situació actual, democratitzar la gestió i  l’atzucac que va representar ser l’únic ajuntament de Catalunya on es van inhabilitar l’alcalde i la secretaria, és ingent, i necessita de dedicació exclusiva i d’un bon equip amb moltes ganes de treballar.

Aquesta és una maniobra legal i ètica? Tinc els meus dubtes que una operació politico-comercial com aquesta -ser alcaldessa d’un ajuntament i càrrec de confiança d’un altre- sigui legal. El que tinc molt clar és que no és ètica, no conec cap altre cas arreu de Catalunya on succeeixi. Ètica que hauria de pressuposar-se a una persona que es presenta a unes eleccions per servir als ciutadans i no per omplir les seves butxaques.

“Quan s’estira molt la corda acaba per trencar-se”… o pot ser la crònica d’una successió anunciada?.

Darrerament SMiMonjos ha sigut noticia per les presumptes actuacions d’un policia municipal amb menors, però l’actuació electoralista del seu consistori socialista mereixeria esdevenir diàriament portada. A SMiMonjos es dediquen molts més diners a festes, a carrils de bicicletes que no porten en-lloc, o arranjament de rotondes, que a la lluita contra l’atur.

A SMiMonjos, aquest mes d’agost, 63 treballadors més han anat a l’atur. Ja són 427 els aturats en un municipi de 7.600 habitants, un 17,31% més que l’any anterior a la mateixa època

A la comarca de l’Alt Penedès el percentatge d’aturats d’aquest més d’agost és del 10,21% . A Sant Sadurní les persones sense feina són el 7,98%, han reduït la xifra d’atur l’1,17% respecte el mes anterior. A Gelida del 11,34%, el que representa un 0,26% més que el mes de juliol. A Vilafranca el percentatge d’aturats és del 10,43%, un 0,10% menys que el mes anterior. Santa Margarida i els Monjos a finals d’agost tenia el 12,29% d’aturats, el 3,64% més que el mes de juliol. Xifres que continuen situant a SMMonjos -des de fa anys- al cap d’amunt d’aquest trist rànquing.

“Pa i jocs de circ”, això és el que seria denunciat al segle I dC pel poeta Juvenal en una de la seves Sàtires,  amb la famosa expressió panem et circenses. A Santa Margarida i els Monjos l’ajuntament ha trobat, durant els darrers 40 anys de govern socialista, la formula per oferir-ho. Possiblement, perquè les persones aturades voten menys i amb una ajuda social ja esdevenen agraïts?. Certament, aquests no es el millor escenari per afrontar la propera recessió que els estudiosos pronostiquen.

El Penedès viu temps difícils, temps decisius. Moments determinants pel seu futur. Des de fora han projectat pel Penedès una central de distribució logística -el Lògis Penedès-, el gran polígon industrial de Cal Vies, el Quart Cinturó, l’autovia A7, un augment desmesurat de trens de mercaderies, i es pateix un preu del raïm ruïnós. Amb aquestes circumstàncies -afavorides per algun partit polític o grup econòmic- el futur del Penedès es perfila negra com el pati reculat de Barcelona, amb la conseqüent pèrdua d’identitat.

Cada gra de sorra que ajudi a resoldre alguns d’aquets problemes serà benvingut, però creure que la solució del Penedès passa -tan sols- per una declaració retòrica d’alguns ajuntaments per a qui els pagesos no han existit fins ara, ajuntaments que han menyspreat el paisatge, o han utilitzat els creixements provocats per les industries pel seu benefici electoral, és fer volar coloms.

Algú de debò creu que el problema del preu del raïm al Penedès s’arreglarà sense un control de la producció -quantitat i qualitat- de la DO Cava que controla el govern d’Espanya?. I algú creu que els grans elaboradors pagaran més el raïm perquè alguns ajuntaments ho reclamin?. Algú creu que un pagès no vendrà la seva vinya a bon preu malgrat que aquest any augmentin el preu del raïm?. Les necessitats del Penedès van més enllà de la reivindicació puntual, els problemes que té la vegueria són amplis i complexes, i les solucions també ho han de ser. “Quan el savi assenyala la lluna, el neci mira el dit”, malauradament hi ha institucions que tan sols es miren el dit.

Segons els estudiosos són exemples paradigmàtics d’aquest desgavell SMiMonjos o l’Arboç, on una industrialització desaforada, amb el corresponent creixement social, han capgirat la convivència. Les dues localitats tenen ajuntaments que no han respectat el territori quan han planificat les vies de comunicació, quan han potenciat els polígons industrials que actualment tenen moltes naus buides (al Penedès existeixen 6.000 ha d’espais industrials sense desenvolupar), ni quan han omplert les àrees  urbanes amb habitatges impersonals sense identitat ni relació amb les construccions genuïnes del país, etc, etc..

Quan l’últim cep sigui arrancat, quan el darrer arbre fruiter sigui tallat, quan totes les rieres estiguin contaminades com el Foix, tan sols llavors entendrem que el diner no es menja.  Alguns partits  -per profit electoral o econòmic- no ho han entès i han girat l’esquena al Penedès. Han hagut de ser les associacions veïnals, les plataformes de base, les entitats ecologistes, les que han esdevingut la punta de llança de la salvaguarda del territori.

L’única alternativa possible pel Penedès és l’elaboració d’un pla global que respecti la seva identitat, i transformi la vegueria amb el gran parc agroalimentari proper a la ciutat comtal, seguin l’exemple dels que existeixen a Milà o a Londres. Un pla que allunyi els especuladors i els oportunistes, permeti als pagesos viure del seu treball i als seus habitants ser part integral del paisatge.

Ja estem en una de les pluges d’estrelles més importants de l’any, Les Llàgrimes de Sant Llorenç o els Perseids El fet que és estiu, i la possibilitat de gaudir més de la nit i de la fresca fa que milers i milers d’ulls esperin el pas d’un estel fugaç i que, qui més qui menys, es quedi embadalit i demani un desig.
A #SMMonjos el lloc ideal per veure-les és a l’ermita de Sant Llorenç de la Senabre. L’ermita és romànica i ja està documentada des de l’any 992. A Flickr podem llegir que malgrat la restauració que va fer la Diputació de Barcelona “Només es conserva, semialçat, l’absis de planta semicircular ….. Tots els voltants i l’interior de l’edifici estan envaïts per la vegetació de pins i garric. No hi ha cap camí marcat ni reconeixible per a accedir-hi. L’accés és difícil perquè els boscos circumdants estan molt bruts”. A SMMonjos l’interès cultural de l’ajuntament és tan sols electoral, i així ens trobem amb la trista deixadesa en que es mantenen els monuments municipals inclosos dins a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Malgrat tot, no oblideu que aquest pròxim cap de setmana és ideal per veure els estels. La raó principal és que la nit àlgida de pluja d’estels, la del 12 al 13 d’agost, gairebé coincidirà amb la nit de lluna plena, que serà el dia 15. Per aquest motiu, avanceu l’observació de les estrelles al cap de setmana i a pesar de les dificultats, pugeu a Sant Llorenç de la Senabre.

A SMiMonjos (Penedès) aquesta setmana comença el cicle de festes majors amb la FM d’Els Monjos, seguirà la de la Ràpita per acabar, entrada la tardor, amb la de Cal Rubió.
La Festa Major d’Els Monjos coincideix amb la publicació de les dades d’atur del mes de juny. El municipi continua tenint el percentatge d’atur més alt. El mes de juny a SMMonjos hi ha l’11,98% dels treballadors aturats. A Sant Sadurní hi ha el 7,63% d’atur, a Vilafranca el 10,26% i a Gelida l’11,20%.
La pitjor de les dades és l’evolució anual de l’atur. A Gelida entre el mes de juny de 2018 i el mateix mes de l’any 19 l’atur ha baixat el 0,66%, a Vilafranca ha disminuït el 0,53%. A SMMonjos hi ha més persones aturades, ha augmentat l’1,20% en el darrer any.
Una situació repetida que hauria de comportar un canvi de les estratègies municipals en la lluita contra l’atur i, malauradament, no és així. De l’atur, i de les ocupacions d’habitatges, són dos temes dels quals l’equip de govern no en parla mai. De les festes si.
Amb el sentiment d’impotència que comporta aquesta greu situació, volem expressar la nostra solidaritat amb aquelles persones que no tenen feina, i desitjar la millor Festa Major d’Els Monjos als qui la poden o la volen celebrar.

Benvolgudes veïnes i veïns de Santa Margarida i els Monjos.-

El diumenge són les eleccions municipals, avui les urnes encara estan buides Diumenge els veïns i les veïnes decidirem el futur del nostre municipi, d’Els Monjos, de la Ràpita, de Muscarola, de Cal Claramunt, de Puigdeser, de Cerdanyola, de Cal Rubió, de la Riba, de la Rovira, de Ferran i de Cal Salines.

Des d’Esquerra tenim clar que després de 40 anys del mateix govern municipal, és l’hora del canvi. És l’hora de portar aire fresc a la Casa de la Vila, de portar la democràcia i la transparència a l’Ajuntament, i d’administrar-la amb una voluntat de servei i de respecte per a tots i totes. Amb els vostres vots i un profund sentit treball seré l’alcaldessa de tothom, dels que em votin i dels que no em votin,

Avui les urnes estan buides; diumenge, lliurement omplim-les de dignitat, d’aire fresc, d’esperança, d’il·lusió, de vots que apostin pel canvi i per un municipi del que tothom es senti orgullós, tal com vam fer a les passades eleccions generals. Som el vot útil per portar aire fresc a l’ajuntament.

Gràcies, per fer realitat el somni.

.