Josep Arasa i Ferrer

De carlinades durant el segles XIX n’hi hagueren tres:  la guerra dels Set Anys, (1833-1840), la guerra dels Matiners (1846-1849), i la tercera guerra carlina (1872-1876). Uns conflictes que tenien tres protagonistes bèl·lics: d’una banda, els carlins, majoritàriament gent del país que campaven per les muntanyes i feien incursions esporàdiques; d’altra, les milícies, gent dels pobles i viles armada que cuitava per defensar les seves poblacions; i per últim, les tropes regulars governamentals, d’origen forà, capaces de dur a terme operacions d’envergadura i que tot sovint eren malvistes per les poblacions nadiues.

Les milícies locals paraven tot sovint el cop de les escaramusses dels carlins. Aquestes milícies construïren, per tal de defensar les seves poblacions, nombroses torres fuselleres, edificacions amb espitlleres des d’on els soldats podien disparar aixoplugats i resistir un atac dels carlins. De vegades, eren edificis adaptats a corre-cuita per tal de defensar-se: torres d’església, masos, ajuntaments,….

Durant la tercera carlinada, les forces carlines van assaltar el Vendrell el 4 de març de 1874. La població estava defensada per diferents torres que circumdaven el casc urbà, algunes d’elles pertanyents a la muralla medieval; però la milícia liberal no va poder fer res davant l’envestida carlina. Després de l’entrada dels carlins, el Govern Militar Liberal va convocar els homes vendrellencs al teatre Tivoli, on van ser arengats i se’ls va “invitar” a construir “tres torres artillades formando triangulo”,  aixecades en punts estratègics, que controlessin les vies de comunicació que arribaven al Vendrell, les quals havien de ser defensades per tropes governamentals permanents.

Una d’elles era la Torre del Puig, situada al cim d’un turó –el Puig- a la dreta de l’antiga carretera N-340 davant del nucli històric del Vendrell, separada de la població pel torrent del Lluc i el traçat del ferrocarril. Josep Aixalà testimoni de l’època escriu “havíem començat per arrencar els garrofers, les oliveres i tota l’arbreda que pugues servir de punt de guaita o defensa a l’enemic. La muntanya, en una rodalia determinada per les exigències de la guerra, queda neta i pelada d’obstacles es una setmana o dues, la torre circular queda construïda”.

La torre del Botafoc es localitza al costat mateix de la riera de la Bisbal, molt a prop de la carretera C-246, a la seva esquerra, en direcció a Valls. El seu nom sembla que prové del renom de dels propietaris de la partida de terra on s’edificà. Te una alçada de 7.60 metres i un gruix de mur d’uns 0,98 m a la planta inferior, dividida interiorment en tres nivells.

De la tercera torre, no en queda res actualment. Probablement es tracti de la situada al cim de la partida coneguda com “les Torretes”, enderrocades les seves restes als anys setanta del segle passat durant la urbanització d’aquells terrenys coneguts com “Nou Vendrell”.

Les tres torres eren ocupades per una vintena de soldats amb armament lleuger, fusells Remington,  i una peça d’artilleria al terrat de cada una.

 Publicat a El 3 de vuit del 30-10-14

Per saber-ne més:

Carlinades: el “Far west” a la catalana, Jaume Grau, Cossetania Edicions 2007

Memòria del seguiment d’obres de la Torre del Botafoc (El Vendrell, Baix Penedès). Gemma Sabaté i Piqué, Direcció General de Patrimoni Cultural, 1998.

Conservació i rehabilitació de les torres fuselleres del Vendrell. Pau Arroyo, Joan Menchon, Miscelania Penedesenca 1994, Vol XX, pag.507-533