Josep Arasa i Ferrer

Amb una revolada he acabat “L’avi Ninus” de Xavier Baladia -editat per la Campana- i m’ha quedat la recança que sempre queda quan tastes un bon vi, o quan estàs amb aquells amics entranyables que et fan desaparèixer el temps.

Entre la Renaixença i els anys 90 transcorren els viaranys d’una família  emparentada o relacionada amb els grans cognoms catalans (Pau Casals, Pompeu Fabra, Eugeni d’Ors, Puig i Cadafalch, Ramon Casas,….). El fil conductor de la nissaga és en Ninus definit com un dandi, un senyor.

Així ens el presenta l’autor: ‘El meu avi va ser un home amb una vocació claríssima: cercar la correcció i el bon gust, sense pretensions i sense ombra d’estupidesa, és a dir, ser un senyor en cadascun dels actes de la seva vida’

Un llibre amè i molt recomanable

“Em va dir que nosaltres pertanyem a un poble petit, feble, mal avingut i antic, però que quan hem tingut clars els vertaders valors essencials, quan els hem defensat amb dignitat, quan hem cregut de debò en nosaltres, hem esdevingut senyors, hem fet coses grans i hem irradiat llums d’excel·lència que han enlluernat el món……  Ell sabia que les elits envelleixen i moren; que de vegades fins i tot se suïciden, s’immolen. Però que el poble sempre és jove. I és en aquest poble on viu l’esperança.»